Resultats de la cerca
Es mostren 3671 resultats
Joan Company
Cristianisme
Hebraista i classicista.
El 1752 ingressà a la Companyia de Jesús Essent estudiant de teologia a Barcelona escriví 1760 una interessant epístola sobre temes hebraics i féu, en hebreu, una dedicatòria al bisbe Ascensi de Sales que figura entre els preliminars de l’episcopologi de Barcelona de Mateu Aimeric Professor de filosofia, amb el seu germà Francesc, al collegi de Monti-sion de Mallorca, escriví uns Rudimenta linguae graecae el 1767, any que hagué d’exiliar-se a causa del decret d’expulsió dels jesuïtes Establert a Ferrara es dedicà principalment a l’apostolat directe entre els nombrosos jueus de la…
Manuel Colomer i Llopis
Manuel Colomer i Llopis
© Fototeca.cat
Aeronàutica
Aviador.
Treballà a l’empresa Pujol, Comabella i Companyia i obtingué el títol de pilot el 1919 al Prat de Llobregat Aquell mateix any féu, a Sabadell, amb Canudas, els primers aterratges a Catalunya fora d’un aeròdrom i el primer vol de nit efectuat a la península Ibèrica El 1920 formà un grup de treball aeri amb Montesa i Trilla, i feren demostracions per les comarques A Mallorca promogué la creació d’una societat, l’Aeromarítima Mallorquina, per a establir un correu aeri amb Barcelona, societat de la qual fou director obtingué el títol de pilot d’hidroavió a Itàlia Morí uns quants dies…
Josep Maria Morera i Buelti
Teatre
Director de teatre.
Estudià dret a la Universitat d’El Escorial A València fundà, amb Tomàs Abad i García Ferrando, el grup del TEU, dependent del Club Universitari El 1961 s’incorporà a la companyia de Núria Espert com a ajudant de direcció d’Armand Moreno El 1964 començà la seva etapa professional amb Diálogos de la herejía , de Gómez Arcos, i a partir d’aquesta obra muntà els seus propis espectacles Dirigí, entre d’altres, obres de Friedrich Dürrenmatt, Ionesco, Jean-Paul Sartre, Edward Albee, Arnold Wesquer, etc Obtingué el Premio Nacional de direcció del 1969 pel seu muntatge Rosas rojas para…
Demetri Ribes i Marco
L’Estació del Nord de València (1906), obra de Demetri Ribes i Marco
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Format a Madrid, on també es doctorà en ciències físiques i matemàtiques A València fou nomenat arquitecte de la Companyia dels Ferrocarrils del Nord, i construí l’actual Estació del Nord, el projecte de la qual data del 1906 i que és considerada una de les seves obres més importants en ella conflueixen gran part de la seva praxi i de la seva ideologia gran coherència estètica dins la línia modernista, plantejaments racionals i funcionals, tecnologia avançada i poder simbòlic de l’arquitectura Fou el primer arquitecte de l’Estat espanyol que emprà el formigó armat en edificis de…
Pere Guisset
Teatre
Escriptor teatral.
Començà molt jove com a actor d’Els Artistes Amateurs Ceretans Fou influït per l’obra d’Un Tal i pel grup perpinyanès Les Trétaux i encoratjat per Gustau Violet i la seva companyia Els Ferriolets És autor de nombroses obres de caràcter popular i costumista, moltes de les quals han estat representades per grups d’afeccionats de Ceret i de pobles del Vallespir Escriví els sainets Les calces d’en Joan, Les estàtues, L’amo del temps, En Ventura fa el “tiercé”, El revell embruixat i Quim l’americà La seva primera comèdia en tres actes, Hem de casar en Baptista , fou estrenada el 1974…
Rouben Mamoulian
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà d’origen armeni.
Procedent del teatre, es formà amb KStanislavskij, i el 1918 formà companyia pròpia Emigrat als EUA el 1923, hi dirigí sobretot musicals, entre els quals Porgy and Bess , de GGershwin S'incorporà a l’àmbit cinematògrafic quan aparegué el cinema sonor, i hi dugué a terme una tasca important, plena d’eficàcia i de sensibilitat, iniciada amb Applause 1929, City Streets 1931, Dr Jekyll and Mr Hyde 1932, Queen Christina 1933, Becky Sharp 1935, primer film en color, premiat a Venècia, The Mark of Zorro 1940 i Silk Stockings 1957 Tanmateix, es mantingué sempre actiu com a autor teatral…
Michel Séguret
Geologia
Geòleg francès.
És autor d’importants contribucions a la concepció moderna de la geologia del vessant sud dels Pirineus, que posen de manifest el paper de la tectònica d’encavalcaments i mantells en l’edificació estructural de la serralada Estudià a la Universitat de Montpeller, d’on esdevingué professor assistent el 1968, i posteriorment professor 1984, amb un parèntesi a la companyia petroliera Total del 1975 al 1976 El seu treball de doctorat sobre la serralada pirinenca conduí al llibre Étude tectonique des nappes et séries decollées de la partie centrale du versant sud des Pyrénées 1972, on…
Donald Pleasance
Teatre
Actor anglès.
Ferroviari de professió, debutà al teatre a vint anys S'enrolà a la Royal Air Force durant la Segona Guerra Mundial, i passà un any en un camp de concentració alemany Retornà al teatre el 1946, a Londres, amb The Brothers Karamazov , dirigida per Peter Brook Posteriorment, formà part de la companyia de Lawrence Olivier a Nova York Al cinema, aparegué en 250 pellícules des del seu debut a The Beachcomber Muriel Box, 1954, sovint interpretant papers de psicòpata o criminal Entre els seus films més coneguts hi ha The Great Escape John Sturges, 1963, Cul-de-sac R Polanski, 1966, You…
Sandoz
Química
Grup industrial químic suís, amb domicili a Basilea.
L’empresa fou creada el 1886 per tal de dedicar-se a la fabricació de colorants L’any 1938 es constituí societat anònima i estengué les seves activitats als productes farmacèutics, alimentaris i agroquímics El 1967 adquirí el control de Wander i entrà en el món de la dietètica L’any 1985 els seus ingressos foren de 3 435 milions de dòlars i ocupava 40 166 treballadors És present a l’Estat espanyol a través de Sandoz SAE, establerta a Barcelona el 1924, amb centres de producció al Prat de Llobregat, Castellbisbal i al barri barceloní de SarriàEn l’assemblea general anual celebrada a Basilea el…
Alberti
Família florentina que als s. XIV i XV lluità contra els Albizzi, caps del govern oligàrquic, a causa de llur tendència popular.
Els seus membres crearen diverses companyies comercials i bancàries El director de la més important l’anomenada dels Alberti Antichi, Nicolò di Jacopo degli Alberti mort el 1377, després d’una estada a la filial d’Avinyó la companyia esdevingué aleshores banca de la Seu Apostòlica, retornà a Florència i fou nomenat gonfanoner després de la victòria sobre Pisa afavorí molt el comerç florentí pel tractat del 1369 aconseguí el lliure accés de la navegació florentina per Porto Pisano A ell també fou deguda la construcció del palau del Paradiso Un altre membre, Benedetto di Neroccio…