Resultats de la cerca
Es mostren 7627 resultats
mayorazgo
Història
Nom donat a Castella, durant l’edat mitjana, a la institució per la qual un determinat nombre de béns del patrimoni familiar era considerat una unitat inalienable per tal de preveure, així, l’ordre successori, basat en l’heretatge per primogenitura.
Sorgí al segle XII, al si d’algunes famílies nobles, com a concessió reial per a perpetuar els béns d’uns llinatges determinats Bé que Alfons X introduí, a Las Partidas , una llei que facilitava aquesta pràctica successòria, la institució continuà essent una concessió reial fins al segle XVI lleis de Toro, 1505, que fou ordenat jurídicament Aleshores la burgesia també començà a practicar el dret de mayorazgo , que podia ésser inter vivos escriptura o mortis causa testament Limitat des de la darreria del segle XVIII, a causa dels desequilibris socials que provocaren els grans mayorazgos que…
osteogènesi
Biologia
Formació del teixit ossi.
Tant la formació com el desenvolupament d’aquest teixit són el resultat de la transformació del teixit conjuntiu, les cèllules del qual esdevenen osteoblasts amb activitat metabòlica de les sals de calci, fixades per l’osteïna provinent de la transformació de la substància fonamental L’ossificació es produeix en els ossos de membrana, com en el crani directa, o bé el teixit conjuntiu esdevé cartilaginós abans d’ésser ossi, com en els ossos dels membres, de les costelles, del raquis, etc En l’home l’osteogènesi s’inicia al fetus i continua activament en la infantesa i l’adolescència fins que l…
diòpsid

Diòpsid
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Silicat de magnesi i calci, CaMgSi2O6.
Mineral que cristallitza en el sitema monoclínic, la forma dels cristalls del qual és prismàtica, amb la secció recta quadrada També es presenta en forma granular o en masses Té una duresa de 6 i una densitat de 3,2-3,5, que augmenta amb el contingut en ferro És incolor o blanc en les varietats que no contenen ferro normalment és de color verd fosc Forma, conjuntament amb l’augita i l’hedenbergita, una sèrie contínua, tant per la composició química com per les propietats físiques Hom el troba sovint en les roques que han sofert un metamorfisme de grau mitjà i alt, sobretot en les…
cova

Pintures rupestres a la cova de Nerja
© Agapito Sanchidrián
Prehistòria
Cavitat natural aprofitada com a lloc d’habitatge per moltes civilitzacions primitives i per l’home prehistòric, especialment durant el Paleolític mitjà i superior.
Durant el Paleolític superior, a certes regions, com és ara una part d’Occitània i el litoral cantàbric peninsular, la secció més profunda de les coves tingué valor sagrat, de santuari, i les parets foren decorades amb pintures i gravats com a la cova d'Altamira D’ençà del Neolític i de les primeres edats dels metalls començà la vida en poblats, però hom continuà vivint en coves Als Països Catalans el pas de vida cavernícola als poblats es manifestà sobretot a partir de l’època eneolítica Durant aquest període foren usades sovint com a necròpolis collectives A partir de l’època ibèrica la…
Buck Clayton
Música
Trompetista i arranjador nord-americà de jazz.
La seva carrera s’inicià a Califòrnia, on actuà en diverses bandes El 1936 s’uní a l’orquestra de Count Basie a Kansas City Fou un dels solistes més característics de la formació i signava alguns dels arranjaments Esdevingué una de les figures centrals del mainstream jazz Feu gires per Europa amb el seu sextet o acompanyant altres artistes, com ara Jimmy Rushing Aparegué en diverses pellícules, entre les quals The Benny Goodman Story Valentine Davis 1955 A partir del 1967 problemes de salut l’obligaren a deixar la trompeta, però continuà treballant com a arranjador i al final dels anys…
Domènec Segú i Marcé
Música
Oboista català.
Estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i en 1935-36 amplià la seva formació a París amb Louis Bleuzet Continuà els estudis de perfeccionament a Düsseldorf, on feu diversos concerts i recitals Fou membre de les orquestres del Gran Teatre del Liceu i de l’Orquestra Municipal, i professor del Conservatori Municipal i del Liceu Reconegut intèrpret de música contemporània, estrenà la Sonata per a oboè i clarinet baix , de J Homs Barcelona, 1956, així com altres obres del mateix compositor Participà en la primera interpretació a Barcelona de l' Oratori de Nadal de JS Bach, el 1969…
Sergi Casademunt i Fiol
Música
Violista de gamba català i lutier, especialitzat en violes de gamba.
Es formà a l’Escolania de Montserrat, on estudià cant i violoncel Més tard es llicencià en arquitectura, tot i que continuà els estudis musicals Formà part del grup Ars Musicae, on tocà la viola de gamba al costat de Jordi Savall, amb qui posteriorment collaborà en grups com Hespèrion XX, La Capella Reial de Catalunya o Le Concert des Nations Entre el 1991 i el 1992 dirigí la Capella de Música de Santa Maria del Mar i promogué el Festival de Música Antiga de Barcelona Ha publicat estudis i transcripcions d’obres inèdites, especialment de música antiga, difosa a través de grups que ha dirigit…
Set Svanholm
Música
Tenor suec.
Inicià la seva trajectòria com a organista i cantant d’església i el 1929 esdevingué deixeble de J Forsell al Conservatori d’Estocolm, on es graduà Inicialment cantà com a baríton, i debutà amb aquesta tessitura el 1930 en la Reial Òpera Sueca No obstant això, el 1936 continuà la seva carrera com a tenor, amb el paper de Radamés Aïda Cantà a Salzburg, Viena, Budapest, Milà, Londres, Nova York i Bayreuth, entre altres ciutats, amb un ampli repertori que inclogué els papers per a tenor heroic de G Verdi Otello, Radamés i els de R Wagner Tristany, Sigmund, Parsifal El 1946 intervingué en l’…
Regina Resnik
Música
Mezzosoprano i directora nord-americana.
Estudià música al Hunter College de la seva ciutat natal i el 1942 fou contractada a la New Opera Company, amb la qual debutà Del 1944 al 1974 actuà regularment al Metropolitan, on destacà en un repertori variat, des de WA Mozart fins a B Britten, passant per G Verdi, R Wagner, R Strauss i S Barber, entre d’altres Entre el 1953 i el 1961 cantà a Bayreuth Estrenà diverses òperes d’autors del segle XX a Amèrica i Europa i protagonitzà nombrosos enregistraments fonogràfics A la meitat dels anys setanta, la seva presència als escenaris es feu menys freqüent Continuà interpretant petits papers,…
Toti Dal Monte
Música
Soprano italiana.
Inicià estudis de cant amb B Marchisio, que després continuà al Conservatori de Venècia Debutà a la Scala de Milà el 1916 i dos anys més tard ho feu a l’Òpera de Torí amb Rigoletto , moment en què decidí decantar-se per la corda de soprano lleugera Arturo Toscanini la contractà per a cantar diverses temporades a la Scala i a partir d’aleshores es convertí en una de les sopranos més rellevants de la seva generació, amb actuacions arreu d’Europa i dels EUA -excepte al Metropolitan de Nova York-, totes amb un gran èxit El 1931 cantà al Gran Teatre del Liceu A partir de la seva retirada, l’any…