Resultats de la cerca
Es mostren 3669 resultats
Jean-Henri Probst
Història
Lul·lista francès.
Doctor en lletres, fou professor de filosofia i membre de l’Escola Francesa d’Espanya Ultra la seva tesi doctoral, que versà sobre Le lullisme de Raymond de Sabonde 1912, dedicà altres estudis a Ramon Llull, com Caractère et origine des idées du bienhereux Raymond Lulle 1912 i La mystique de Ramon Llull e l’Art de Contemplació 1914 Publicà també treballs sobre Francesc Eiximenis i Anselm Turmeda
Josep Armet i Portanell
Pintura
Pintor.
Deixeble de Martí i Alsina, completà estudis a Roma Fou premiat en exposicions oficials de Madrid 1864 i 1866, Barcelona 1871 i Le Havre 1872 Conreà preferentment un paisatgisme relacionat amb l’escola d’Olot Vers el 1866 li fou prohibida la publicació d’una collecció de litografies que intitulà La juventud pintada por sí misma Els museus d’art de Barcelona i diverses colleccions particulars en conserven obres
René Zazzo
Psicologia
Psicòleg francès.
Collaborador de HWallon, s’especialitzà en psicologia evolutiva mesura de la intelligència i aspectes psicològics del creixement dels infants i perfeccionà alguns mètodes de l’examen psicològic Publicà Manuel pour l’examen psychologique de l’enfant 1960, Nouvelle Échelle Métrique de l’Intelligence 1966, Le développement psychosocial 1967, Psychologie et Marxisme la vie et l’oeuvre d’Henri Wallon 1975, Où en est la psychologie de l’enfant 1983, etc
Marie-Laure de Noailles
Pintura
Literatura
Escriptora i pintora.
Vescomtessa de Noailles Publicà diversos llibres Dix ans sur terre , 1936 i reculls de poemes La viole d’amour El 1945 començà a pintar natures mortes, figures i retrats, féu litografies i conreà l’escenografia Dugué a terme també una important tasca de mecenatge pagà els films L’âge d’or de Buñuel i Le sang du poète de Cocteau i protegí Salvador Dalí i Francis Poulenc, entre altres
Henri Murger
Literatura francesa
Escriptor francès.
A partir de la publicació de Scènes de la vie bohème 1847-49, sobre la qual és basat el llibret de l’òpera La bohème , de Puccini, fou collaborador de la Revue des deux Mondes fins el 1854 Scènes de la vie de jeunesse 1851 i Le Roman de toutes les femmes 1857 són les seves millors narracions Com a poeta és autor de Nuits d’hiver 1861
Jacques Monod
Bioquímica
Bioquímic francès.
Investigà els mecanismes de la transmissió de la informació genètica especialment, juntament amb FJacob, el paper de la molècula de l’àcid ribonucleic en la síntesi de les proteïnes específiques del citoplasma, treballs que li valgueren el premi Nobel de medicina l’any 1965, compartit amb el mateix Jacob i amb Lwoff L’any 1970 publicà Le hasard et la nécessité , assaig sobre la filosofia natural de la biologia moderna
la Caputxeta Vermella
Representació de La Caputxeta Vermella segons una pintura anglesa
© Corel Professional Photos
Personatge femení infantil protagonista del conte popular del mateix títol.
En la versió Le petit chaperon rouge de Perrault a Contes de ma mère l’Oye, 1697, la nena, anomenada així pel vestit que duu, porta uns obsequis a l’àvia i, pel camí, troba el llop, que l’enganya a fi d’arribar abans a casa l’àvia i menjar-se-les En la versió dels germans Grimm la més difosa oralment a Catalunya — Rotkäppchen — són salvades per un caçador
ballet de cour
Música
Diversió cortesana, barreja de cant i de dansa, de diàlegs i de música instrumental, en forma d’espectacle d’acció dramàtica continuada, en la qual intervenien nobles i reis i que estigué de moda a França als segles XVI i XVII.
Le Paradis d’amour 1572 i el Ballet comique de la reine 1581 foren els primers intents de ballet de cour , mentre que el Ballet d’Alcine 1610 i el Ballet de la délivrance de Renaud 1617, més desenvolupats, ja foren antecedents de l’òpera, així com ho foren, posteriorment, el Ballet de la Nuit 1653 i el Ballet du Temps 1654, creats amb la participació de Jean-Baptiste Lully
Antoni Jaume Carbonell
Literatura francesa
Escriptor en llengua francesa.
És autor d’una novella pastoral, Daphné 1808, a la manera de Salomon Gessner, de diverses poesies publicades en revistes locals i recollides, el 1817, amb el títol Essais, opuscules divers, d’una oda, Mailly ou le tribut de la reconnaissance 1820, i d’un poema en tres cants sobre el departament dels Pirineus Orientals Amb Pere Puiggarí publicà Sur l’inscription des “Decumani Narbonenses” de Saint André de Sorède 1814
Andreu Capdevila i Puig
Política
Sindicalista.
Dirigent del sindicat tèxtil de la CNT Actuà especialment a Sant Andreu de Palomar Barcelona Fou conseller d’economia de la Generalitat de Catalunya abril-maig del 1937 i, després, president del Consell d’Economia de la Generalitat El 1939 passà a residir a Perpinyà Continuà militant a la CNT, donà nombroses conferències i collaborà regularment als periòdics sindicalistes Le Combat de París, i L’Espoir de Tolosa de Llenguadoc