Resultats de la cerca
Es mostren 20563 resultats
diputació del regne
Història
Comissió permanent de les corts castellanes sorgida al començament de l’edat moderna per tal de dur a terme la recaptació dels serveis votats, atesa la insuficiència de les rendes ordinàries; també s’ocupava de les alcabalas
.
Es componia de tres membres de les corts Suprimida la diputació el 1694, la sala o comissió de millones , integrada igualment per membres de les corts, es considerà continuadora seva i així es mantingué durant el govern borbònic amb sis diputats titulars, un per Catalunya i Mallorca des del 1767, un suplent i tres supernumeraris Aquest organisme exercia aleshores la funció de les antiges corts castellanes, bé que reduïda a la votació dels millones i als diversos aspectes pròpiament honorífics El 1834, amb la proclamació de l’Estatut Reial, les…
condicions inicials
Física
Matemàtiques
Donada una equació diferencial, condicions que cal imposar a la solució general per tal que prengui, ella i les seves derivades, uns determinats valors per a un valor especificat de la variable independent.
Les condicions inicials permeten, doncs, de determinar la solució particular del problema en ajustar les constants arbitràries de la solució general Per exemple, en el problema del moviment d’una massa puntual, un cop conegudes les forces que hi actuen, el moviment concret que realitza depèn només de la posició i la velocitat en un instant inicial, x t o i v t o , essent aquestes les condicions inicials del problema
sala de ‘millones’
Història
Comissió permanent de les corts castellanes creada, al final del segle XVI, per a recaptar el nou impost per milions de ducats, integrada per membres de les corts.
El 1694, quan fou suprimida la diputació del regne de Castella, se'n considerà continuadora Al segle XVIII tenia sis diputats titulars —un per Catalunya i Mallorca des del 1767—, un de suplent i tres de supernumeraris Perdurà fins el 1834 amb la proclamació de l’Estatut Reial, lesseves funcions foren traspassades de nou a les corts generals
salicilat de metil
Farmàcia
Química
Líquid oliós incolor que ocorre en les fulles de Gualtheria procumbens i en la clofolla del bedoll (Betulia lenta) i confereix a les essències d’aquests vegetals llur olor característica.
És soluble en els solvents orgànics i poc soluble en l’aigua Bull a 223°C i es congela a -8°C Hom l’obté de les seves fonts naturals o per esterificació de l’àcid salicílic amb metanol Presenta acció antireumàtica i és emprat en el tractament tòpic de les neuràlgies
àcid úsnic
Química
Compost tricíclic constituent de diversos líquens de la família de les usneàcies.
És un sòlid cristallí groc, òpticament actiu, insoluble en aigua i soluble en èter i cloroform, que es fon a 204°C Hom l’extreu de lesseves fonts naturals, i és emprat en medicina
pausa
Música
Unitat de figura de silenci que correspon a la rodona (unitat de figura de les notes).
Tant aquesta com lesseves subdivisions són indicades amb un signe, diferent per a cadascuna
Athabasca
Llac
Llac del Canadà repartit entre les províncies d’Alberta i Saskatchewan (8 000 km 2
).
Desguassa cap al llac Great Slave mitjançant el riu Slave A lesseves vores es troben importants jaciments d’urani
na-dené
Lingüística i sociolingüística
Família lingüística de l’Amèrica del Nord que comprèn les famílies atapascana, haida, tlingit i eyak
.
Sapir, que havia fet investigacions sobre aquesta família, descobrí les seves relacions amb la família sinotibetana
recusació
Dret processal
Institució processal que té per finalitat excloure a petició de part el jutge o perit que, a causa de les seves relacions amb la part contrària, hom pot considerar com a predisposat.
En el cas que hi concorri una de les classes legals de recusació parentiu, amistat, enemistat i interès en el procés, el jutge o pèrit pot practicar l'abstenció Si no ho fes, la part perjudicada pot iniciar l'incident de recusació, i, per tant, el recusat no pot participar en la causa
astrolabi nàutic
Astronomia
Astrolabi adaptat a les observacions que havien de fer els navegants.
Els primers tipus donaven l’altura de l’astre observat, però al segle XVI fou modificada la graduació i donaven directament la distància zenital D’altra banda, en una de lesseves cares acostumava a portar una taula de declinacions del Sol