Resultats de la cerca
Es mostren 7269 resultats
pentagrama
Música
Conjunt de cinc línies paral·leles i quatre espais on es representen les notes musicals.
Les notes s’escriuen a dins i també, amb línies addicionals —o bé amb la indicació octava alta o octava baixa —, a sobre o a sota del pentagrama El sistema data del segle XII i és original de Guido d’Arezzo, bé que ell només emprà tres línies anteriorment hom emprava una línia que servia per a separar els neumes greus dels aguts En el cant gregorià s’emprava quatre línies El pentagrama apareix ja en alguns manuscrits francesos del segle XIII que copiaven repertori polifònic però no es generalitzà fins més tard Algunes vegades foren emprades sis línies Al final de l’Edat Mitjana,…
,
Carles Figueras Torrent

Carles Figueras Torrent
Arxiu C. Figueras
Alpinisme
Alpinista.
Soci del Centre Excursionista Farners i vinculat a la Unió Excursionista de Catalunya de Girona, assolí el Makalu 1991, el Shisha Pangma 1995 per la Via Girona, diversos cims verges del Zanskar 2004, 2005, el Chogolisa 2006 i el Neyzah Peak 2008 per una via nova Participà en les expedicions gironines a l’Himàlaia –Cho Oyu 1993, Everest 1996– i el Karakoram 2000, 2009, en la darrera de les quals s’intentà pujar al Broad Peak El 2012 tornà al Karakoram per escalar el Saver Kangri I, muntanya inèdita per una expedició estatal Publicà articles en la revista Vèrtex “Ladakh, el Tibet indi” 2006 i…
torre dels Paraires
Història
Antiga torre de defensa del port de Portopí, al SW de Palma (Mallorca), dita a l’edat mitjana torre d’en Carròs.
Una cadena tancava de nits el port, ja al s XIII, entre aquesta torre i la de Senyals, per tal de protegir-lo de les incursions dels pirates Des del 1475, en adoptar el Gran i General Consell el sistema de quarantenes per tal d’evitar el contagi de la pesta, la torre fou utilitzada per a ventilar teixits que podien propagar l’epidèmia, d’on li ve el nom de torre de Paraires Fou declarada monument nacional el 1876
vescomtat de Dacs
Història
Jurisdicció territorial feudal creada a l’edat mitjana entorn de la ciutat de Dacs (Gascunya) sota el vassallatge dels vescomtes de Bearn.
Waldstätte
Història
Nom que, a l’edat mitjana (documentat el 1289), designava el territori que comprenia els primitius cantons d’Uri, Unterwalden i Schwyz.
Al final del s XV comprenia ja una part del de Lucerna, i per això el llac de Lucerna prengué el nom de Vierwaldstättersee llac dels Quatre Cantons
interpolació bilineal
Fotografia
Interpolació en què els valors dels nous pícsels s’obtenen calculant la mitjana dels dos pícsels adjacents en sentit horitzontal i vertical.
D’aquí prové el nom de bilineal És un sistema més acurat que el de la interpolació lineal, però també presenta problemes de trencament en les línies rectes i molt contrastades
grifó
Mastologia
Nom de diverses races de gossos de caça i de companyia de mida petita o mitjana, de pèl aspre, llarg i esbullat.
El pelatge pot ser vermellós, mostrar una barreja de vermellós amarronat i negre o ésser completament negre Per ajustar-se als cànons de les races, generalment se'ls escurça les orelles i se'ls amputa la cua perquè quedi alta El grifó belga té una capa de pèl llarga i esbullada, amb una franja al voltant de la cara El grifó de Brusselles té la capa encara més llarga, i el petit brabançó té capa curta i llisa A la generació dels actuals grifons hi han contribuït les races dels Yorkshire, el Terrier irlandès i el Toy Spaniel anglès
tessitura
Música
Extensió de les notes emprades més sovint en una peça o un fragment musical i que constitueixen una mena d’extensió mitjana.
reboster
Història
A la baixa edat mitjana, oficial palatí que tenia cura del dipòsit on es guardaven els objectes d’ús personal del rei.
Les Ordinacions de cort del 1344 de Pere el Cerimoniós disposaren l’existència de dos rebosters majors i d’altres a llurs ordres
positiu | positiva
Música
A l’edat mitjana, dit de l’orgue de dimensions relativament reduïdes, no incorporat a la construcció de l’església, sinó transportable.
Posteriorment hom anomenà així, a vegades, una part o teclat d’un orgue gran, apta per a acompanyar el cant coral