Resultats de la cerca

Eclèctic, rebé moltes influències Decorà palaus de Ferrara A Roma, influït per Rafael, féu La Mare de Déu i sants Galleria Estense, Mòdena Posteriorment, influït per Dosso Dossi, amb qui treballà, pintà el Sant Sebastià del Museo Nazionale de Nàpols

Conreador de diversos gèneres literaris, ha estat l’introductor del realisme màgic en les literatures flamenca i neerlandesa, i les seves obres palesen sovint la confrontació entre el somni, la poesia i la realitat Cal destacar-ne De man die zijn haar kort liet knippen ‘L’home que es deixà tallar els cabells’, 1948 versió cinematogràfica d’A Delvaux, 1965 Lago Maggiore 1957, Als Kantwerk aan de kin ‘Com obra de punta a l’horitzó’, 1964 El seu conte De trein der traagheid ‘El tren de la lentitud’, també fou portat al cinema per A Delvaux Un soir, un train , 1968

Navegant i oceanògraf, organitzà expedicions científiques per l’Atlàntic i la Mediterrània per tal d’estudiar els corrents marins i la fauna abissal Fundà el Museu Oceanogràfic de Mònaco, l’Institut Oceanogràfic i el Museu de Paleontologia Humana, de París Sota la seva direcció fou publicada una sèrie de mapes batimètrics, el més elaborat dels quals és un de la mar dels Sargassos

Li conferí aquest títol el sobirà de Pèrsia Fatḥ ‘Alī Shāh Fou governador de la província de Kermān, però en fracassar un complot que havia organitzat per apoderar-se del tron 1840, hagué d’emigrar a Bombai amb els seus seguidors La seva activitat a favor dels britànics feu que aquests el confirmessin en el seu títol 1866 i li assignessin una pensió quantiosa A la seva mort fou succeït pel seu fill ‘Alī Shāh Agakan II — 1885, que continuà la seva política

Actuà a Obsesión 1974 de F Lara Polop, La muchacha de las bragas de oro 1979 de V Aranda, Mater amatísima 1980 de JA Salgot, Río abajo 1984 de JL Borau, Padre nuestro 1985 de F Regueiro i La hora bruja 1985, de J de Armiñán El 1990 inicià la seva collaboració amb P Almodóvar a Átame , que continuà amb Tacones lejanos 1991 i Kika 1993 També actuà a Amantes 1991, Libertarias 1995 i Tirant lo Blanc 2005, de Vicente Aranda Entre las piernas 1999, de MGómez Pereira Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto 1995, Sin noticias de Dios 2001 i Alatriste 2005, d’ADíaz Yanes El séptimo día 2004,…

Participà activament en la insurrecció dels moriscs de Granada 1568 amb el seu cosí Aben Humeya Després d’assassinar aquest, es nomenà “rei dels andalusos” 1569 A la darreria del 1570 la rebellió restà totalment sufocada, i Aben Aboo fou executat pels mateixos partidaris

Relacionat amb Carles d’Orleans, Renat d’Anjou i Alain Chartier, que l’influí Autor dels poemes Mon temps perdu, Mon temps recouvré i Cornerie des anges , poema burlesc sobre el Judici Final

Es formà a Barcelona amb Francesc Torrescassana 1875-80 i a Madrid 1881-83 Pintà retrats i paisatges a Valls i grans composicions d’encàrrec a Barcelona i a Tarragona Excellent retratista Autoretrat de joventut, a la collecció Gudiol de Barcelona, tanmateix el més interessant són els seus pastels del 1905, amb figures plàcides en interiors silenciosos Museu d’Art Modern de Barcelona Conreà també el cartellisme dins un Modernisme matisat

Fill de Joan Just, compositor i pedagog, ingressà a l’ Escolania de Montserrat 1939, on estudià música amb Anselm Ferrer i David Pujol, fou novici 1942, professà 1947 i fou ordenat sacerdot 1950 Cursà estudis superiors d’orgue sota el guiatge de Gregori Estrada 1943-50, i més tard, a l’Institut Pontifici de Música Sacra de Roma amb Ferruccio Vignanelli, on obtingué el magisteri d’orgue i la llicència en cant gregorià Treballà la composició amb Cristòfor Taltabull 1954-55 Amplià a París els coneixements d’orgue amb André Marchal i Norbert Dufourcq i treballà la composició amb André Jolivet…

Legat de Pasqual II, es prestà a coronar emperador Enric V 1117, el qual fou excomunicat pel papa Mort Pasqual II, l’emperador el féu elegir papa enfront de Gelasi II, elegit pel conclave Abandonat per l’emperador, fou derrotat a Sutri pel nou papa Calixt II i fou fet presoner