Resultats de la cerca

Des de ben petit mostrà grans dots per a la música, i d’adolescent improvisava al piano i escriví les seves primeres composicions Es formà a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki, on fou deixeble d’Aare Merikanto i Joonas Kokkonen, i en aquest mateix centre ensenyà teoria i composició a partir del 1960 Del 1960 al 1969 fou director artístic de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Finesa i en 1971-74 presidí la Societat de Compositors Finesos És membre de la Reial Acadèmia Sueca de Música i doctor honorari de les universitats de Hèlsinki i Turku Sallinen té un ampli catàleg d’obres, en el…

Estudià harmonia, contrapunt i piano a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki, on es diplomà el 1949, i posteriorment musicologia a la Universitat de Hèlsinki Entre el 1959 i el 1963 fou professor de composició de l’Acadèmia Sibelius i el 1966 fou nomenat membre de la Societat de Compositors Finesos També realitzà una intensa tasca com a crític musical Fortament arrelat a la música occidental — amb un ampli ventall d’influències que abracen de JS Bach a B Bartók — , l’interès de la seva obra rau en la troballa d’un llenguatge nacionalista combinat amb el de la tradició occidental D’allò més…

Graduat a l’Acadèmia Estatal de Música de Sofia, posteriorment estudià composició amb Vincent d’Indy a la Schola Cantorum de París 1934 Altre cop a Bulgària, formà part d’un quartet com a violista i fou director de l’Orquestra de Ràdio Sofia El 1938 anà a Munic, on estudià direcció d’orquestra amb J Haas i A Lorenz Fou professor de composició i direcció orquestral a l’Acadèmia Estatal de Música de Sofia a partir del 1947, i director de l’Òpera Nacional del 1965 al 1967 Com a compositor, la seva obra s’inspira en la música popular búlgara, tant pel que fa a les…

Rebé les primeres classes de violí del seu pare i inicià la seva vida professional com a violinista de l’orquestra de la cort de Bonn El 1764 el príncep Enric de Prússia el nomenà director musical de la seva cort a Rheinsberg L’any 1781 s’establí a Londres, on assolí un notable èxit com a violinista i també com a director d’orquestra A partir de llavors orientà les seves activitats cap a l’organització i promoció de sèries de concerts Establí una sòlida amistat amb J Haydn, a qui encarregà la composició de les simfonies núm 93 a la 104, les cèlebres simfonies…

Des de la seva infantesa es relacionà amb els cercles musicals més influents del seu país Després d’estrenar les primeres composicions, el 1862 es traslladà a Berlín, on estudià amb H von Bülow En aquest moment devia ser prou conegut, perquè Wagner el convidà a traslladar-se a Munic L’esclat de la guerra entre Alemanya i Dinamarca el feu abandonar les terres germàniques, i anà a estudiar amb H Berlioz a París Seguint les tècniques orquestrals de Berlioz compongué un Himne de la pau per a gran orquestra, dos orgues, catorze arpes i campanes, estrenat a l’exposició de París del…

Gràcies a la seva collecció de clarinets històrics i a les còpies de clarinets emblemàtics que construeix ell mateix, s’ha convertit en un referent bàsic de la interpretació amb clarinets d’època Es formà a Harvard i al Reial Conservatori de la Haia, on el 1982 obtingué el diploma de solista Actualment és professor de clarinet històric al mateix centre de la Haia i al Conservatori Nacional Superior de París Primer clarinet i membre fundador de l’Orquestra del segle XVIII, ha tocat com a solista amb les principals orquestres que utilitzen instruments d’època Molt interessat en la…

Estudià al Conservatori de Barcelona amb Teresa Balcells i Sofia Puche i obtingué diversos premis d’honor Posteriorment fou alumne a París de Monique Deschaussées, i d’A Giménez Atenelle, R Sabater, R Coll, L de Moura Castro i J Colom a Barcelona Des del 1990 és professor del Conservatori de Barcelona Ha actuat amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya sota la direcció d’A Ros Marbà, FP Decker, A Argudo i JLl Moraleda Del 1985 al 1995 formà duo de marimba i vibràfon amb Xavier Joaquín El 1996 estrenà el Concert per a piano i orquestra "Auguris…

Inicià els estudis musicals al Collegi del Corpus Christi de València i després al conservatori de la mateixa ciutat amb S Giner El 1885 estrenà la seva primera sarsuela De Valencia al Grao i a partir de llavors es dedicà a aquest gènere, que cultivà juntament amb els de l’opereta, la revista i el sainet líric A partir del 1896 visqué a Madrid, on fou director d’orquestra al Teatro Romea i empresari en diversos teatres madrilenys, entre els quals el Teatro Eslava Fou en aquest darrer on estrenà la seva sarsuela opereta més cèlebre, La corte del Faraón 1910 També aconseguiren gran…

S’inicià en la música al Conservatori de Música de Manresa, estudis que completà amb destacats professors tant del país com de l’estranger Ben aviat destacà en les seves actuacions com a solista i també com a integrant de grups de cambra Ha tocat amb l’Orquestra Ciutat de Barcelona, la Banda Municipal de Barcelona, l’Agrupació Instrumental Contemporània i l’Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra, entre altres formacions El seu repertori inclou des d’obres clàssiques fins a peces d’autors contemporanis i és molt important la seva tasca de divulgació de la música dels…

Començà tocant la bateria amb diverses bandes a Chicago i, el 1928, es traslladà a Los Angeles per treballar amb Les Hite Enregistrà diverses vegades amb Louis Armstrong, el qual l’encoratjà a dedicar-se al vibràfon El 1936, Benny Goodman el contractà com a vibrafonista per al seu quartet, i es convertí, així, en una de les figures més conegudes de l’era del swing Durant el període 1937-40, realitzà una sèrie de gravacions amb els millors músics del moment El 1940 formà orquestra pròpia, distingible pels seus arranjaments, amb un swing directe i impetuós El cap del grup, tocant…