Resultats de la cerca
Es mostren 10895 resultats
Leros
Illa
Illa de Grècia, a la mar Egea.
Constituïda per un basament cristallí recobert de sediments calcaris, té forma irregular i presenta unes costes molt articulades La població viu de l’agricultura A l’antiguitat sofrí la influència de Milet i restà vinculada a la lliga delioàtica Ha estat utilitzada com a camp de deportació dels presos polítics
glauberita
Mineralogia i petrografia
Sulfat de calci i de sodi, Na2Ca(SO4)2.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic És d’hàbit variable i es presenta en agregats arronyonats És incolora, però també pot ésser blanca, grisa, groguenca i rosada Té esclat de vidre i fractura concoidal La densitat és de 2,7-2,8, i té una duresa de 2,5
Faial
Illa
Illa del grup central de les Açores, separada de l’illa de Pico pel canal del seu nom.
La capital és Horta És d’origen volcànic, com la resta de l’arxipèlag, i presenta una forma quasi circular al centre hi ha el cim de Caldeira 1 021 m, que té un cràter de 2 km de diàmetre Produeix cereals, moniatos, vi i fruita S'hi destaca la pesca
antracè

Antracè
©
Química
Hidrocarbur aromàtic tricíclic, que es fon a 218°C i bull a 342°C, insoluble en aigua, soluble en els solvents orgànics, la molècula dels quals forma tres anells benzènics coplanars.
És obtingut en la destillació del quitrà d’hulla i hom l’extreu a partir de la fracció anomenada oli d’antracè Quan és pur presenta una fluorescència blava característica És oxidat fàcilment a antraquinona i serveix com a primera matèria en la fabricació d’alitzarina i de molts altres colorants
hidatode
Botànica
Òrgan situat generalment a les fulles i que secreta aigua.
Els hidatodes poden ésser unicellulars, formats per una cèllula epidèrmica transformada que presenta una prolongació a través de la qual surt l’aigua, o pluricellulars, constituïts per un teixit parenquimàtic especialitzat anomenat epitema i per una obertura d’eixida d’aigua anomenada estoma aqüífer Pels hidatodes té efecte la gutació
cèbids
Zoologia
Família de primats platirrins que comprèn mones de dimensions mitjanes (de 20 a 90 cm), amb el cos generalment allargat, les extremitats posteriors més llargues que les anteriors, i la cua, llarga i generalment prènsil.
El telencèfal presenta circumvolucions, les òrbites són àmplies, i els ulls, grossos tenen 36 dents i acostumen a parir una sola cria cada vegada Viuen generalment en petits grups són omnívors i es traslladen per braquiació Tenen costums nocturns Habiten a la zona selvàtica de l’Amèrica central i meridional
espironolactona
Farmàcia
Química
Diürètic amb estructura d’esteroide relacionada amb la de l’aldosterona, amb un anell lactònic de cinc membres a la posició C₁₇ del nucli.
Es presenta en forma de sòlid cristallí que es fon a 134-135°C Actua com a antagonista competitiu de l’aldosterona provocant una disminució del bescanvi de sodi per potassi en el túbul renal És un diürètic estalviador del potassi que hom administra sol o en combinació amb altres diürètics
Caterina Albert
Història
Filla de Felip Albert i de Violant de Cardona, casada amb el comte Hug Roger III de Pallars.
Presentà durant tres anys al castell de València d’Àneu la darrera resistència a les forces d’ocupació del comtat de Pallars forçada a rendir-se 1491, passà a França, on s’havia refugiat el seu marit Fou declarada rebel i hom ordenà la confiscació dels seus béns per sentència reial
Samuel Pepys
Literatura anglesa
Escriptor i funcionari d’estat anglès.
El 1665 fou nomenat secretari de l’Almirallat Acusat d’haver pres part en el “Popish Plot” 1679, fou empresonat a la torre de Londres És conegut pel seu Diary 1660-69, obra en llenguatge xifrat de caire purament personal que presenta una visió de la vida quotidiana d’una època
Francesc Morer
Botànica
Botànic.
El 1766 ingressà en la Conferència Fisicomatemàtica de Barcelona, posteriorment convertida en Acadèmia de Ciències i Arts Des del 1767 fou revisor de la secció de botànica la majoria dels anys, i des del 1789, director Hi presentà diverses comunicacions, com Memoria sobre el estado actual de la botánica 1788