Resultats de la cerca
Es mostren 3765 resultats
Mediona

Carrer del nucli antic de Sant Joan de Mediona, i en segon terme el campanar de l’església de Sant Joan de Conilles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, al límit amb l’Anoia.
Situació i presentació El municipi de Mediona és situat a la part més septentrional de la comarca de l’Alt Penedès Amb una extensió de 47,6 km 2 , és el segon terme més gran de la comarca Limita al N amb la comarca de l’Anoia termes d’Orpí, Carme i la Torre de Claramunt, a l’E amb el terme de Cabrera d’Anoia, al SE amb els termes ja penedesencs de Sant Pere de Riudebitlles i Sant Quintí de Mediona i al S amb Font-rubí El terme és configurat per dues cadenes de muntanyes quasi paralleles integrades dins el Sistema Prelitoral El cap de municipi és Sant Joan de Mediona Altres nuclis de població…
Sant Bartomeu Sesgorgues
Poble
Poble i antiga parròquia rural del municipi de Tavertet (Osona), a l’extrem oriental del terme.
La demarcació parroquial es troba repartida entre els municipis de Tavertet i de l’Esquirol Rep el nom de la riera de les Gorgues, que passa sota l’església Existia ja el 1072 Originàriament era del terme del Cabrerès més tard formà una quadra civil i s’uní al terme de Tavertet 1840 Vers el 1450 s’uní com a sufragània a Sant Martí Sescorts Tenia 5 famílies el 1515 i 12 famílies el 1687 El 1855 recobrà la independència parroquial tenia aleshores 200 h Tenien la jurisdicció civil els hereus del casal dels Desvilar, proper a l’església L’església és en part romànica s XII, però fou ampliada i…
Francesco Ardolino
Literatura catalana
Crític literari i traductor.
És doctor en filologia catalana i docent de filologia italiana a la UB Ha escrit assaigs sobre literatura italiana i catalana contemporànies i s’ha especialitzat en l’estudi de la recepció d’autors italians als Països Catalans Entre els seus llibres destaquen els volums La solitud de la paraula Estudi sobre l’obra narrativa de Jordi Sarsanedas 2004 i Entre el dogma i l’heretgia Les influències de Dante en l’obra de Joan Maragall 2006 Ha traduït a l’italià obres de Pere Calders, Carme Riera, Baltasar Porcel, Susanna Rafart, Palau i Fabre, Jaume Cabré i Sebastià Alzamora, i ha…
Míriam Herrera Arévalo
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
Alera pivot, després de passar per l’Escola Montserrat, l’AJ Riera de Cornellà i el CN Sabadell, s’incorporà, encara en categoria cadet, a l’equip formatiu de la Federació Espanyola de Basquetbol Segle XXI, on jugà tres temporades 1998-2001 L’any 2001 fitxà per l’equip gallec AD Cortegada de Vilagarcía de Arousa, on jugà fins el 2009, i arribà a classificar-se per a disputar una competició europea L’any 2009 fitxà pel CB Porta XI de la Lliga femenina 2 i el 2010 s’incorporà al CB Pío XII de la mateixa categoria Ha estat internacional en categories inferiors i guanyà la medalla d’…
Club de Tir Olímpic de Berga
Esports de tir
Club de tir olímpic de Berga.
Fundat el 1932, després de la Guerra Civil fou refundat per l’alcalde Joan Noguera Sala, que n’assumí la presidència entre el 1950 i el 1972 Durant els primers anys actuà com a delegació del Tiro Nacional de España a Berga i aconseguí quatre anys seguits el Trofeu Sant Jordi Fou constituït oficialment l’any 1972 i Joan Balaguer Truy n’assumí la presidència fins el 2001 Participa en els campionats d’Espanya i de Catalunya Destacà Rafael Garcia Requena, campió d’Espanya 1975-80 El 1980 es construí el camp de tir al costat de la riera de Metge i el 2007 s’inauguraren les noves…
Rià
Poble
Poble i cap de municipi de Rià i Cirac, Conflent (rianesos; 382 m alt).
Es divideix en dos sectors l’antic, dit la Lliça , situat en amfiteatre al vessant d’un turó granític que s’alça a l’interfluvi de la Tet i la riera del Callau, coronat per les ruïnes de l’antic castell de Rià esmentat ja el 1194, i el barri del Pont de Rià a la dreta de la Tet els dos nuclis són units pel pont de na Bernada, on foren construïts els alts forns Rià, esmentat ja el 855, fou dependència del monestir de Cuixà El 1973 li fou annexat el terme municipal d’Orbanyà malgrat que els dos municipis no són limítrofs, que en fou segregat de nou el 1983
magdalena
Cristianisme
Membre dels convents dedicats a Santa Maria Magdalena formats, de bon principi, per a la reclusió de les anomenades repenedides
.
El més antic és el de Santa Maria Magdalena de València, erigit vers el 1240, que seguí la regla de sant Agustí, fins que el 1286 adoptà la de sant Domènec Poc temps després es fusionà amb els convents dels servites 1297 i el de pecadores repenedides 1416 El convent de Barcelona existia a mitjan s XIV, en una capelleta pròxima a la riera de Sant Joan Entre el 1365 i el 1372 el Consell de Cent patrocinà l’erecció d’una nova casa, amb la qual es fusionà el 1450 el monestir de Conangle les Masies de Roda i un altre de situat prop de Terrassa, al Puig Barral 1535 El 1880 el convent…
Santa Maria de Vallferosa (Llanera de Solsonès)
Art romànic
L’església de Santa Maria de Valferosa és situada al sud-oest del municipi de Llanera, prop de la riera que rep el mateix nom que el municipi Després del punt quilomètric 18,900 de la carretera de Solsona a Torà, a mà dreta, s’inicia una pista que a uns 200 m arriba a Santa Maria L’hem trobada esmentada en un document del 16 de maig de 1189, quan Bertran de Vallferosa donà a Santa Maria de Solsona el mas Soler, situat al terme de Vallferosa “ iuxta ecclesiam Sancte Marie de Vallefraosa ” Aquesta església ha estat molt modificada, i en l’actualitat l’edifici no sembla que conservi…
Glòria Picazo i Calvo
Art
Historiadora i crítica d’art.
Llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona, ha estat comissària de diverses exposiciones, entre les quals destaquen Casino Barcelona, Perpinyà, Montpeller, 1983, Bèstia Barcelona, 1984, Intramurs Brusselles, 1988, la Biennal d’Arts Plàstiques de Barcelona 1989-91, Emergences París, 1991, Literatures submergides , mostra itinerant 1991-92, Orientalismes, una aproximació contemporània 1998 i Fragments 2001, presentada al Museu de la Universitat d’Alacant, on es mostren les fotografies que posseeix la collecció Rafael Tous amb més de 500 imatges Collabora en la premsa Avui…
Vallòria
Masia
Masia i antic lloc del municipi de Banyuls de la Marenda (Rosselló), a ponent de la vila, al fons de la vall de capçalera de la riera de Vallòria, que s’uneix a la Vila d’Amunt a la riera de les Abelles per formar la riera de Banyuls (dita també, fins a la mar, riera de Vallòria).