Resultats de la cerca

Fou professor a l’École Polytechnique i a la facultat de ciències de París, i membre de l’Académie des Sciences Investigà en el camp de les matemàtiques pures i féu treballs sobre les funcions ellíptiques i la teoria dels nombres

Fou deixeble de Giuliano da San Gallo Al servei de Carles VIII de França, realitzà el palau d’Amboise, i per encàrrec de Francesc I, el castell de Chambord Construí l’antic Hôtel de Ville de París 1532, desaparegut el 1871

Format a Perpinyà i, becat, a París, on fou deixeble de Jean BEugène Farochon el bust que féu d’aquest es conserva al Louvre És autor del monument a Jacint Rigau, de Perpinyà, i al museu d’aquesta ciutat té diverses obres

Cec des de tres anys, fou alumne i professor 1828 de l’Institut des Aveugles, de París Prenent com a base la sonografia Barbier, inventà un mètode d’escriptura i lectura, feta per mitjà d’impressions en relleu sobre planxes sistema Braille

Estudià a Madrid i, el 1954, a París El 1955 rebé la medalla d’or al Festival Internacional de la Joventut de Varsòvia Fundador, el 1958, d’Estampa Popular Exiliat a França i a Itàlia, féu importants exposicions de pintura i obra gràfica

Obrer enquadernador, fou un dels dirigents de la Primera Internacional, i donà molta importància a l’extensió de la cultura en el proletariat i a la formació per l’acció Membre del comitè central de la Comuna de París 1871, morí afusellat

Tingué un salon a París fou amiga de Flaubert i escriví contra ell la novella Lui 1859 Escriví poesia Fleurs du midi , 1836 Le poème de la femme , 1853-56 i prosa L’Italie des italiens i La jeunesse de Goethe , 1839

Creà una obra de dibuix expressiu i de colors vius i intensos, amb una temàtica d’escenes simbòliques, nus i paisatges, i fou capdavanter d’un art miserabilista de formes allargassades Hi ha obres seves al museu nacional d’art modern de París

D’origen franc, era gendre de Carlemany, de qui obtingué el primer comtat com a successor de Guillem I de Tolosa Amic i conseller de l’emperador Lluís el Piadós, l’acompanyà a la presa de Barcelona 801 i en portà la nova a Carlemany Cal atribuir-li, com a comte de Tolosa, la reconquesta de Pallars i de Ribagorça En annexionar-se la regió, obrà amb independència, cosa que explica que ell i els seus successors donessin concessions en forma de preceptes diplomàtics anàlegs als dels reis francs Fou el restaurador del monestir d’Alaó a Ribagorça i del de Saint-Maur-des-Fossés a París

Fill d’un advocat, el qual odiava, i orfe de mare a set anys, visqué una crispada infantesa i adolescència en la seva ciutat nadiua, i a la fi del 1799 es traslladà a París, on ingressà a l’Escola Politècnica Treballà en el ministeri de la guerra, i amb l’exèrcit napoleònic conegué Itàlia, Alemanya i Moscou, portant una vida de dandi luxós i galant A la caiguda de l’Imperi s’exilià voluntàriament a Milà, viatjà i publicà les seves primeres obres, escassament originals, sobre pintura i música El 1817 adoptà el pseudònim de Stendhal, hipergermanització del topònim alemany Stendal…