Resultats de la cerca
Es mostren 12695 resultats
Josep Maria Bosch i Tolsà
Història
Dret
Advocat i polític.
Fou vicepresident de la junta suprema de Barcelona durant la revolta de la Jamància El seu ideari, identificat amb la Insurrecció Centralista , pot ésser resumit en una afirmació que féu poc abans de la seva mort “Ens devem tots a la llibertat i a la pàtria catalana" Morí en l’assalt de la ciutadella barcelonina la nit del 7 d’octubre de 1843
Berenguer d’Estanyol
Història
Cavaller.
Combaté a favor de Frederic III de Sicília Aquest el nomenà 1312 vicari general dels ducats d’Atenes i Neopàtria, conquerits l’any abans per la Companyia Catalana Sota el seu govern, els catalans consolidaren la conquesta Lluità contra els venecians, rebutjà l’agressió dels Àngel a Tessàlia i a l’Epir i mantingué l’hegemonia catalana a l’Argòlida
Climent XIII
Cristianisme
Nom que prengué Carlo Rezzonico en ésser elegit papa (1758-69).
La seva política se centrà en una oposició poc flexible als corrents ideològics i polítics del s XVIII Condemnà l’Enciclopèdia, De l’esprit d’Helvétius i l' Émile de Rousseau Acèrrim defensor dels jesuïtes, dels quals Portugal i els governs borbònics demanaven la dissolució, convocà 1769 la congregació cardenalícia encarregada dels afers dels jesuïtes, però morí abans de rebre'n l’assessorament
Felip Guimerà
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Mercedari, ocupà diversos càrrecs dins l’orde, fins a ésser-ne mestre general 1609-17 Intervingué, per ordre de Felip III, en l’expulsió dels moriscs de València 1610 Nomenat bisbe de Jaca i consagrat 1616, morí abans de prendre'n possessió És autor d’una Historia de la orden de la Merced 1591 i de Vida y muerte de Pedro Nolasco 1610
Francesc de Paula Madrazo
Literatura catalana
Taquígraf i escriptor.
Estudià taquigrafia i humanitats a Madrid Fou taquígraf del congrés 1846-53 i de diversos diaris de Madrid El 1853 assolí una càtedra de taquigrafia Publicà Historia militar y política de Zumalacárregui 1844, Glorias de la taquigrafía Excelencias de la de Martí 1857 i Impresiones de un viaje a Barcelona 1858, recull d’articles publicats abans al Diario Español , de Madrid
Zygmunt Krasiński
Literatura
Escriptor polonès.
Es dedicà a la prosa i al drama històric, fantàstic i de terror Nie-boska komedia ‘Comèdia no divina’, 1835, l’obra més reeixida, Irydion 1833-36, i els llibres de poesia Przedświt ‘Abans de l’alba’, 1843 i Psalmy przyszłości ‘Psalms del futur’, 1845-48 Coneixedor de l’aristocràcia, narra el seu enfonsament i el naixement d’un temps nou
Josep
Bíblia
Fill de Jacob i de Raquel, segons una narració del Gènesi (probablement del segle X aC).
Venut pels seus germans com a esclau, esdevingué, pel fet d’haver interpretat els somnis del faraó, virrei d’Egipte Històricament, sembla que era un heroi del clan de Maquir que, poc temps abans de David, era tingut per pare de les dues tribus de la Palestina central Efraïm i Manassès, i entrà així en l’esquema genealògic dels dotze fills de Jacob
Marc Minkowski
Música
Director d’orquestra francès.
Abans de dedicar-se a la direcció, fou solista de fagot en diferents orquestres simfòniques i conjunts d’instruments d’època, com Les Arts Florissants i La Chapelle Royal Especialista en el repertori barroc francès i italià, el 1984 fundà el conjunt d’instruments antics Les Musiciens du Louvre, amb el qual realitzà nombrosos enregistraments d’òperes de Charpentier, Lully, Rameau i Händel
Crónica de Cataluña
Periodisme
Diari liberal del matí, en castellà, amb edició de tarda, fundat a Barcelona el 13 de maig de 1868.
Fusionat amb “La Corona” abans La Corona de Aragón el 28 de juliol de 1868, perdé el títol, que recuperà el 30 de setembre del mateix any Dirigit per Teodor Baró, l’adhesió d’aquest a un projecte del govern Sagasta desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors i la desaparició del periòdic el 30 d’abril de 1886
la Trapa
Comunitat de monjos trapencs, procedent de Santa Susanna de Maella (Terra Alta), instal·lada l’any 1810, fugint de l’ocupació francesa, a la vall de Sant Josep de la Palomera (Andratx, Mallorca).
Hi residí pràcticament fins el 1817, que retornà a Santa Susanna En aquest curt espai de temps edificaren una casa monàstica Santa Maria de la Trapa, de s’Arracó i agençaren per a l’agricultura tot el redós, que abans era pràcticament un desert El 1825 hom intentà de nou, sense èxit, de restablir al lloc una comunitat de trapencs