Resultats de la cerca

El resultat d’aplicar aquesta tècnica és una successió de seccions imitatives, és a dir, una durchimitation o 'imitació contínua’ Normalment, el final d’una secció o grup d’imitacions es prolonga més enllà del començament de la següent secció, cosa que produeix un encavalcament que assegura una gran continuïtat musical al conjunt de la peça Aquesta tècnica sorgí al final del segle XV es troba, per exemple, en l’obra de Josquin Des Prés i s’expandí al llarg de tot el segle XVI, sent molt característica de l’obra de Palestrina Durant aquest període, la durchimitation fou utilitzada…

Formada al gimnàs Tasili de Terrassa, també competí pel CG Vilanova, l’AGA Vilassar i el Charleroi de Bèlgica, amb el qual participà en la Copa d’Europa de clubs Fou campiona de Catalunya 1999 i tercera en el Campionat d’Espanya 2001 L’any 1999 entrà en la selecció espanyola absoluta, amb la qual competí en els Jocs Olímpics de Sidney i en els Campionats del Món 1999, 2001 En aquesta darrera competició fou quarta per equips i ocupà la dotzena posició en la classificació general individual L’any 2001 fou campiona per equips en els Jocs Mediterranis i entrà a dues finals individuals Una lesió…

Membre del Club Natació Barcelona Fou tres vegades campiona absoluta de Catalunya de 100 m 1963-65 i sis vegades campiona absoluta d'Espanya en 100 m 1963 i 1965 i en relleus 4 x 100 estils 1963-65 Entre els anys 1963 i 1965, baté el rècord de Catalunya i Espanya en cinc ocasions en els 100 i 200 m esquena i 4 x 100 m estils en piscina curta, i en tres ocasions en piscina de 50 m en els 100 m esquena Un cop retirada continuà competint en categoria màster i esdevingué dirigent del CN Barcelona i de la federació catalana de natació, de la qual té la medalla al mèrit esportiu 1963 També fou…

Corredor de proves de resistència Formant equip amb Mauricio Aschl, quedà setè en la cinquena edició de les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc 1959, i amb Manuel Traver, es proclamà campió d’Espanya de resistència en guanyar la setena edició de les 24 Hores de Montjuïc de Resistència en 125 cc 1961 Es retirà el 1971, però continuà vinculat al trial com a director de l’equip Bultaco Fundà 1971 el concessionari Motos Bordoy , que amb el temps es convertí amb un grup empresarial amb més d’un centenar de concessionaris i un miler de tallers i serveis oficials que fabricà la seva pròpia marca de…

Estudià a les universitats de Heidelberg i Leipzig 1908-14, on es doctorà amb una dissertació sobre Praetorius Entre els seus mestres destaquen H Riemann i A Schering Fou professor a la Universitat de Friburg de Brisgòvia 1919-58, i membre de l’Acadèmica de la Ciència i la Literatura de Magúncia Tingué càrrecs en diverses societats i institucions acadèmiques Desenvolupà una teoria del so que resultà molt influent ell entenia el so com a característica determinant del repertori o període històric, i com a guia per a l’anàlisi i la interpretació El 1949 inicià un projecte de recerca en…

Contemporani de N Amati, Stainer fou, sens dubte, el millor lutier alemany del Barroc Tot i que els seus instruments s’assemblen als de l’autor cremonès, les diferències són tan remarcables que es fa impossible afirmar que Amati fos el seu mestre Els seus violins són una mica més estrets i més curts que els italians, amb la tapa més bombada que el fons, i molts tenen una testa de lleó esculpida al cap Ocupà el lloc de lutier de la cort veneciana, càrrec que li permeté de vendre violins a la noblesa europea, i els seus intruments arribaren fins i tot a la capella reial de Madrid El 1658 l’…

Format musicalment a l’Escolania del monestir de Montserrat, de la qual fou membre del 1660 al 1668, continuà la vida monàstica en l’esmentat monestir, on pogué completar la seva formació amb el pare Joan Cererols, a qui succeí com a mestre de capella i de l’Escolania A Montserrat exercí tots els càrrecs de responsabilitat musical -mestre de l’Escolania i de la capella, organista, compositor i cantor-, així com el de sagristà major Fou l’inductor de la fàbrica de l’orgue major de la basílica Renuncià a totes les ofertes de càrrecs importants en llocs tan prestigiosos com la seu de Saragossa o…

Inicià els estudis al Conservatori de Tallinn Durant la Segona Guerra Mundial, refugiada a Suècia, fou alumna de la pianista hongaresa Annie Fischer a Estocolm Debutà el 1946 a la capital sueca i posteriorment continuà els estudis a Suïssa amb Edwin Fischer, Anna Hirzel Langenhan i Paul Baumgartner Finalment clogué la seva formació a Stuttgart amb Marieluisa Strub Moresco El seu repertori inclogué un gran nombre d’obres d’autors contemporanis, i fou especialment notable la seva interpretació de Ludus tonalis , de Paul Hindemith, que estrenà al Carnegie Hall i posteriorment enregistrà en disc…

Vida Realitzà els seus estudis al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona i posteriorment els continuà a la Schola Cantorum de París, on obtingué premis extraordinaris de piano i música de cambra El 1987 treballà a Niça i Salzburg com a acompanyant del repertori liederístic Ha actuat com a concertista en diferents gires arreu de l’Estat espanyol, i també exerceix la docència És catedràtic de repertori vocal a l’Escola Superior de Cant de Madrid Ha collaborat en programes de Ràdio Nacional d’Espanya i ha publicat una edició revisada de les cançons d’Isaac Albéniz També ha…

Les seves novelles reflecteixen la vida de la burgesia lisboeta del s XX amb les fórmules de la narrativa realista del s XIX El cicle Crónica da vida lisboeta s’inicià amb Ana Paula 1938 i continuà amb Ansiedade 1940, O caminho da culpa 1944, Tonos verdes em fundo escuro 1946, Espelho de tres faces 1950 i A corça prisioneira 1957 La influència de Balzac, matisada pel cosmopolitisme i la formació britànica de Paço d’Arcos, és evident en tota la sèrie A més, se'n destaquen altres novelles, com Memórias duma nota de banco 1962 i Cela 27 1965 Conreà també el teatre Paulina vestida de azul , 1948…