Resultats de la cerca

Resident a Catalunya des de la infància, fou tirador al colomí i caçador habitual a les comarques de Lleida S’inicià al tir al plat a Bellpuig i el 1980 s’inscriví a la Societat de Tir Can Piqué Fou campió de Catalunya de fossat universal 1983 La seva filla Maria Dolors fou campiona d’Espanya i el seu fill Damián formà part de l’equip espanyol i català de tir al plat

S’inicià a La Salle Bonanova i completà la seva formació al CE Universitari Fitxà pel Femení Sant Adrià 2005-08 –amb el qual disputà la Lliga Femenina 2– el CBF Cerdanyola 2008-09, el CBF Sarrià 2009-11 i el Joventut les Corts 2011-12 Amb la selecció espanyola, aconseguí dues medalles de plata en el Campionat d’Europa júnior 2004, 2005 i es proclamà campiona d’Europa sub-20 2007

S’inicià al Centre Gimnàstic Barcelonès i competí en la modalitat de lluita grecoromana Fou campió estatal júnior 1993, 1994 i promesa 1995 Després del tancament del seu club s’entrenà al Club de Lluita Baró de Viver Representant aquesta entitat aconseguí dues medalles de bronze als Campionats d’Espanya absoluts en categoria de 84 kg 2009, 2010 A més, obtingué la tercera posició al Campionat de Catalunya en la categoria de 90 kg 2008

S’inicià en la natació al Club Natació Barcelona Interessada en el waterpolo, el 2005 ingressà a les files del Club Natació Sant Andreu i el 2007 al Club Natació Sabadell Guanyà dues Lligues espanyoles 2008, 2009 i dues Copes de la Reina 2008, 2009 Disputà la Copa LEN 2006 i la Copa d’Europa 2008, 2009 Amb la selecció espanyola participà en dues Lligues Mundials 2008, 2009 Es retirà el 2009

Promou les sortides a la muntanya i les activitats socioculturals El 1974 realitzà la primera marxa excursionista per muntanya Després de publicar quatre edicions del butlletí Cap al Cap 1974, aparegué L’Esperver com a butlletí de l’entitat 1975 i esdevingué una revista local independent al cap de cinc anys 1980 El 1975 creà la secció d’esquí i inicià cursets d’aprenentatge També té seccions d’arqueologia i de bicicleta tot terreny

El 1519 s’uní a l’expedició d’Hernán Cortés, del qual esdevingué un dels lloctinents El 1524 inicià la conquesta d’Hondures per ordre de Cortés, però pactà amb el governador de Cuba Diego de Velázquez el repartiment dels beneficis Olid vencé dues expedicions enviades contra ell, manades per Francisco de las Casas i Gil González Dávila En marxar Hernán Cortés contra ell, fou traït pels seus hostes-presoners i oficials i morí assassinat

Posà en escena, fins el 1969, any de la seva dissolució, noranta obres, gairebé sense excepció, d’autors balears Continuà en certa manera la tasca de la companyia Catina Estelrich 1927-38 Comptà amb figures de gran vàlua i popularitat com Cristina Valls i Xesc Forteza Si bé prodigà el teatre de costums, en els darrers anys inicià una renovació amb autors de les noves generacions com GJaner Manila, ABallester i BPorcel

Foren capdavanters del moviment contra els invasors i inspiraren la creació d’altres cossos de guerrillers Entre els seus fundadors figuraren Jaume Nadal i Guarda, Jaume Llavallol, Oleguer Reynals i Joan Larreu També s’hi destacaren Josep Forneguera, Felip Sentenac i Gerard Esteve i Llac També foren anomenats minyons o miquelets El 1809 participaren en la revolta contra el virrei castellà d’origen francès Liniers, fet que inicià el moviment independentista de l’Argentina

Traslladat el govern a Vichy després de la derrota francesa, Pétain es proclamà cap de l’estat i inicià una “revolució nacional” amb el lema de “treball, família, pàtria” Fou instaurada una dictadura feixista, que prohibí els partits i els sindicats, promulgà lleis antisemites, reprimí violentament tota oposició i collaborà amb els alemanys, sobretot durant el govern Laval 1942-44 El règim dictatorial es dissolgué amb la derrota alemanya i l’alliberament de França

Mestre d’obres de la catedral d’Estrasburg 1275, n'inicià les obres el 1277, segons consta en una inscripció de la façana, n'acabà les voltes i dissenyà els plans de la façana occidental Féu els plans del monestir de Hanau 1291-94 Construí la tomba del bisbe Conrad 1300 i la capella de la Mare de Déu 1316, ambdues a la catedral Morí treballant en les fortificacions de la ciutat