Resultats de la cerca
Es mostren 15543 resultats
boet
Tecnologia
Ribot proveït de dues fulles estretes disposades en angle, de manera que per a cada posició del boet només en treballa una.
És emprat per a preparar els cantells de les posts destinades a un emboetat el solc és fet per una de les fulles, proveïda d’un sortint quadrangular, i el crestall, per l’altra, que presenta un entrant també quadrangular
bimodal
Matemàtiques
Dit de la distribució de probabilitat amb dues modes, de tal manera que la seva densitat de probabilitat té dos màxims relatius.
Pedro de Mena
Escultura
Escultor barroc andalús, deixeble del seu pare, també escultor, Alonso de Mena, i d’A.Cano, el qual l’influí en gran manera.
El 1658 s’establí definitivament a Màlaga, d’on sortí només el 1663, per anar a Madrid i a Toledo, i el 1675, per anar a Granada Allà féu una part del cadirat del cor de la catedral i establí un important taller Els seus temes preferits, que repetí diverses vegades, foren la Dolorosa, místics i sants ascetes, tractats tots amb un gran realisme i sovint d’un patetisme que l’aparta de la serenitat de Cano Cal destacar-ne el Sant Francesc d’Assís catedral de Toledo, la Magdalena penitent Museo Nacional de Escultura Policromada, Valladolid i la Dolorosa Museo de Bellas Artes de San Fernando,…
màquina hidràulica
Física
Tecnologia
Màquina que intervé d’una manera activa en la manipulació mecànica d’un líquid (o, per extensió, de qualsevol fluid considerat incompressible).
Hom distingeix les màquines que només controlen el flux líquid i els seus paràmetres característics vàlvules, comportes de les que efectuen la conversió entre l’energia continguda en el líquid, en forma d’altura de càrrega, en un altre tipus d’energia Hom anomena aquestes màquines generadors o impulsors , quan produeixen energia hidràulica, i motors o actuadors motor hidràulic, quan absorbeixen aquesta energia Entre les màquines transformadores d’energia que produeixen o absorbeixen energia mecànica hom distingeix, segons el principi de funcionament, les màquines hidrodinàmiques i les…
mal·leabilitat
Tecnologia
Propietat d’un material de deformar-se d’una manera permanent en forma de làmines per l’acció d’un esforç extern.
És una propietat característica de molts metalls or, argent, coure, zinc, plom, ferro, etc Els esforços que donen origen a la deformació són esforços de compressió, els quals poden ésser produïts mitjançant un martell o una premsa, com en l’embotiment, o bé mitjançant la pressió de dos cilindres, com en el laminatge La malleabilitat, com la ductilitat, és funció de la corba esforç-deformació, la qual és determinada, per a cada material concret, per la temperatura i pel sistema de distribució de càrregues La malleabilitat d’un metall augmenta amb la temperatura, puix que disminueix el límit…
gestió de processos de negoci
Economia
Disciplina empresarial que permet modelar processos de negoci aplicant regles de manera sistematitzada per a ser automatitzada i monitoritzada pels sistemes informàtics.
narrativa de realitat virtual
Electrònica i informàtica
Art de crear continguts i històries en entorns immersius, de manera que l’usuari és part activa d’allò que s’esdevé.
realitat virtual no interactiva
Electrònica i informàtica
Realitat virtual que permet que l’usuari sigui tan sols espectador, de manera que no pot mantenir una interrelació amb l’entorn.
decrescendo
Música
Terme de dinàmica que indica que un fragment o passatge musical s’ha d’executar disminuint de manera gradual la intensitat sonora.
Equival a diminuendo Es pot abreviar decresc o decr La paraula es pot substituir per un signe en forma d’angle obert que es va tancant, anomenat regulador És convenient que el compositor indiqui la dinàmica o intensitat de so amb què s’ha de començar i acabar el decrescendo
forte
Música
Terme de dinàmica que indica que un fragment musical s’ha d’executar de manera uniforme amb un nivell fort de sonoritat.
S’abreuja amb la lletra efa ww Altres paraules italianes derivades són mezzoforte ww, que significa mig fort, i fortissimo ww, que significa molt fort Alguns compositors utilitzen tres efes, equivalents al terme tutta forza , per a indicar la màxima intensitat possible, la qual sempre està condicionada per les característiques sonores de l’instrument i per la seva potència S’entén que aquestes indicacions tenen validesa fins que no n’apareix una altra que impliqui un nou canvi en la intensitat En les partitures s’usen principalment en forma abreujada