Resultats de la cerca
Es mostren 2807 resultats
isorítmia
Música
Terme utilitzat per a descriure un principi de composició emprat principalment en els motets polifònics dels segles XIV i XV, encara que ja se’n troben alguns precedents durant el segle XIII.
El musicòleg Friedrich Ludwig feu servir per primera vegada aquest nom el 1924 Consisteix en la repetició periòdica d’estructures rítmiques i melòdiques gairebé sempre a la veu del tenor, encara que també es pot trobar a les altres El principi fou exposat per primer cop per Jean des Murs en el tractat Libellus cantus mensurabilis En aquesta obra es mostren els elements fonamentals i la diferència entre els dos models bàsics que el formen talea cèllula rítmica i color disseny melòdic La coincidència de talea i color pot donar-se, encara que no és necessària La isorítmia permeté la composició…
música mensural
Música
En el seu sentit més ampli, terme utilitzat per a referir-se a la música en què el valor temporal de les notes està clarament determinat, és a dir, sotmès a mesura.
A l’origen es contraposà a la musica plana o cantus planus , això és, el cant gregorià de ritme lliure Alguns autors de l’Edat Mitjana, com Johannes de Grocheo, teòric parisenc actiu vers el 1300, es referiren a la musica mensurata com a sinònim de polifonia Vegeu notació
televisió
Esquema d’un sistema de televisió, i el senyal codificat
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Comunicació
Transmissió a distància d’imatges en moviment i de sons per mitjà d’ones electromagnètiques o bé de cables.
A l’emissora, les imatges a transmetre són convertides en senyals elèctrics mitjançant la càmera de televisió, la qual, proveïda del tub analitzador adequat, fa l’ exploració de la imatge El senyal corresponent a la imatge, anomenat senyal de vídeo , és transmès juntament amb el de so o senyal d’àudio , dins un canal determinat, mitjançant dues portadores d’imatge i de so, respectivament d’una freqüència molt elevada VHF o UHF Aquestes dues informacions són rebudes al receptor, que s’encarrega de restituir la imatge en el tub i el so per mitjà dels circuits adequats Hi ha diversos sistemes de…
a preus de mercat
Economia
Dit del mètode utilitzat per a determinar el producte nacional brut d’un país, per mitjà del càlcul de la producció total en funció dels preus dels béns i serveis en el mercat.
primer pla
Cinematografia
Pla la imatge del qual recull un detall concret d’un personatge o d’un objecte, utilitzat per primera vegada el 1898 per G.A.Smith, però que no es generalitzà fins cinc anys després.
Els primers plans, sobretot del rostre humà, tenen una importància molt peculiar, per exemple, en el conjunt de la producció d’IBergman
electromiografia
Biologia
Mètode utilitzat per a enregistrar els canvis de potencial elèctric que es produeixen en un múscul aïllat o en un grup muscular quan es contreu espontàniament o per inducció amb estímuls generalment elèctrics.
ràtio
Economia
Mot anglès, pres del llatí, utilitzat per a significar l’índex que relaciona, per quocient, dos elements o magnituds, referents a una mateixa empresa o a unitats econòmiques distintes per a llur comparació.
Les ràtios emprades més sovint es refereixen a l’estructura financera de l’empresa, a l’eficiència d’utilització de capitals, a l’apreciació de la situació del fons de maniobra i a la comparació de les tendències del benefici per a un període donat
projecció
Matemàtiques
Sistema de representació utilitzat per a obtenir sobre un pla la imatge dels objectes, de manera que a cada punt de la imatge representada, anomenada també projecció, correspongui un punt de l’objecte.
Els principals elements d’una projecció són l' objecte , els raigs projectants , el pla de projecció i la projecció de l’objecte Segons les relacions que guardin entre ells aquests elements, s’originen els diversos sistemes de projecció
aparell Wishbone
Transports
Aparell poc utilitzat, semblant al de la goleta d’estais, anomenat així perquè duu veles Wishbone, o sigui veles com estais, però amb unes vergues dobles parabòliques que no en deformen l’inflament.
dessulfitació
Alimentació
Eliminació de l’anhídrid sulfurós utilitzat en la conservació de sucs de fruites, sobretot de raïm, fins a nivells, no detectables organolèpticament (< 50 ppm) i de manera que esdevinguin aptes per al consum.
La dessulfitació és duta a terme quan hom pasteuritza, per al consum, el producte, conservat durant molt de temps amb elevades quantitats d’anhídrid sulfurós > 1000 ppm El procés pot ésser efectuat per destillació en el buit, per tractament amb resines de bescanvi iònic o per oxidació del sulfit a sulfat