Resultats de la cerca

Situació Façana de l’església d’aquest antic i important monestir, convertit durant segles en borda i habitatge ECSA – JA Adell L’església de l’antic monestir de Santa Cecília d’Elins és situada a uns 2 km de Cassovall, lloc on és coneguda com “el monestir” S’accedeix a Cassovall per una pista que neix a la carretera d’Adrall a Sort, pel port del Cantó, poc abans de Pallerols del Cantó MLIC-JAA Mapa 34–10215 Situació 31TCG612901 Història Acta de la dotalia del monestir, conservada a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell El monestir de Santa Cecília d’Elins és…

El territori, pla al sector oriental, dins la plana alluvial del Túria, s’alça vers l’W en una sèrie de turons que formen la transició de l’Horta i el Camp de Túria, coberts en part per pinedes i per matollar El secà 900 ha ocupa les parts menys planes i es troba en regressió els darrers anys a causa de les construccions industrials i residencials els principals conreus són els garrofers 777 ha, la vinya i les oliveres El regadiu, que ocupava unes 750 ha el 1985, es localitza als sectors més baixos l’aigua prové, en part, del Túria a través de les séquies de Montcada, Tormos i Mestalla, i en…

La capital és Venècia S'estén entre la frontera austríaca, la mar Adriàtica de N a S, i entre Friül-Venècia Júlia E i Trentino-Alto Adige i Llombardia W i Emília-Romanya S Morfològicament, s’hi distingeix un sector muntanyós, que constitueix la zona meridional del sector oriental alpí, al N, i la plana, al S La zona muntanyosa, o conca superior del Piave, correspon aproximadament a les Dolomites orientals, amb cims de més de 3000 m Marmolada i massís del Cristallo, al S dels quals hi ha els relleus prealpins, amb altituds més modestes i que arriben fins al llac de Garda La plana vèneta, que…

Aquest sector meridional és cobert de boscs de roures i castanyers i d’alzines sureres bosc de la Vila, que ocupen 1700 ha prop del 50% del terme A més del Tec, és drenat per la riera de la Vallera i el torrent de Noguereda, afluents seus per la dreta L’agricultura és dedicada principalment a la vinya 480 ha i als arbres fruiters 381 ha, sobretot cirerers és el primer productor de cireres primerenques de la regió, amb unes 1500 tones, presseguers 44 ha pereres 24 ha Hi ha una cooperativa vinícola, comuna amb alguns pobles veïns, que rep la totalitat de la collita de 20 a 25000 hl hom produeix…

Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Sant Salvador de Guardiola, Castellgalí i Sant Vicenç de Castellet, a l’E amb Castellbell i el Vilar i Monistrol de Montserrat i al S i a l’W amb el Bruc Anoia Al segle XIX prengué el nom oficial de Santa Cecília de Montserrat, el qual es mantingué fins el 1982 El territori s’estén a banda i banda de la riera, i per la dreta comprèn una bona part del massís montserratí, des del sector de les Agulles i els Frares Encantats fins a Sant Jeroni Les altituds oscillen entre els 250 m que es calculen al curs central de la riera, els 673 m del…

Presenta un cicle biològic complex, tal com és propi dels afídids, que comporta fases radicícoles i gallícoles, de femelles àpteres que es reprodueixen partenogenèticament, i d’individus mascles i femelles, alats o no, que es reprodueixen sexualment Els efectes de la filloxera són diferents sobre els ceps americans i sobre els europeus Els primers no en són gaire afectats, però en els segons els ous de l’hivern donen lloc a un pugó, que habita al damunt de les arrels petites, i el cep es debilita i a l’últim mor L’atac de la filloxera es manifesta a rodals, que destaquen enmig del color verd…

Situació Antiga parròquia del nucli rural de Cerc, convertida ara en filial d’Alàs ECSA - M Anglada El poble de Cerc queda a la dreta del riu del mateix nom, al vessant de migjorn del Segre, i al peu de la carretera que va a Ortedó i Adraén Mapa 35-10216 Situació 31TCG761889 La carretera a Cerc surt per l’extrem meridional de la població de la Seu, i després de travessar el Segre pren el sentit S-E El poble es troba a 4 km de la Seu Per a visitar l’església cal demanar la clau al rector de la parròquia MAB Història En l’acta de consagració de la Seu d’Urgell figura la parròquia de valle…

Situació Restes del camí medieval que travessava la vall de Vallfogona de Ripollès, des de les Tenes fins al coll de Canes Se n’endevina algun fragment al llarg de la vall, sovint al riberal, al costat de la riera de Vallfogona Vista del riberal de Vallfogona, des d’aquesta població Pel pont que veiem al fons de la vall passava el camí que anava de la Garrotxa a Ripoll J Bolòs Història El segle X ja surt documentada una “estrada” —una via important— que recorria d’un cap a l’altre aquesta vall de Vallfogona, des del coll de Canes, que fa de partió amb la vall de Ridaura, a la Garrotxa, fins a…

Situació Façana de migdia, molt modificada, amb un ferreny campanar d’espadanya que es dreça damunt la porta d’entrada G Vilarrúbias L’abandonada església de la Mare de Déu del Remei es troba, isolada, en un replà del vessant nord del barranc d’Argentera Mapa 33-13328 Situació 31TCG370469 Cal anar fins a la casa de colònies de can Petit Nou, on s’arriba per una pista senyalitzada que surt de la carretera d’Artesa de Segre a Vilanova de Meià Des d’aquí ja es veu l’església al costat del barranc, a 1 km escàs, que es pot recórrer per una pista que voreja les installacions de la casa de colònies…

Situació Estat actual d’aquesta antiga església parroquial, destruïda i abandonada arran de les guerres del segle XVII ECSA - A Roura Les ruïnes d’aquesta església preromànica es troben aïllades a uns 2 km al NE del poble de Belestar, envoltades d’una vinya Al seu costat hi ha les ruïnes d’una sala o clos Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 43′ 50″ N - Long 2° 37′ 07″ E Hom hi arriba per una pista que arrenca de la carretera D-21, a mà dreta en direcció a Caramanh, poc abans de la cruïlla amb la carretera que va a Cassanhas CPO Història Aquesta església de Jonqueròlas havia estat la…