Resultats de la cerca
Es mostren 16979 resultats
Els ambients zonals medioeuropeus i atlàntics
Consideracions generals La fageda, la pineda de pi roig i el prat són els tres elements fonamentals del paisatge montà, del qual és una esplèndida mostra aquesta obaga de l’Ardericó Berguedà Ernest Costa Per damunt de les terres mediterrànies i submediterrànies i per sota de la muntanya subalpina i alpina, se situa, en el nostre territori, la zona que anomenen muntanya mitjana plujosa, la qual gaudeix d’unes condicions climàtiques de tipus medioeuropeu o atlàntic que permeten la installació de vegetació que correspon al domini dels boscos caducifolis temperats, propis de l’Europa humida En…
Tannu-Ola
Serralada
Serralada de l’Àsia central, al S de la República dels Tuvinians, que fa de divisòria dels rius de la conca de l’alt Ienissei i del llac Uvs nuur i de frontera amb Mongòlia.
Hi predominen les altituds de 2 500-2 700 m, amb una màxima de 3 061 m Als vessants septentrionals hi ha boscs de cedres, i als meridionals, vegetació estepària
el Serrat
Poble
Poble (1 539 m alt), i centre turístic de la parròquia d’Ordino (Andorra), a la capçalera de la vall d’Ordino, a la confluència del riu de Rialb i de la riera de Tristaina.
Vora aquesta riera hi havia l’antiga farga del Serrat
Senillers
La petita central elèctrica de Senillers (Lles)
© Fototeca.cat
Balneari
Antic balneari del municipi de Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya), situat a 1 060 m alt., al S del terme, a l’esquerra del riu d’Arànser, prop de Travesseres, davant la serra de Cadí.
Les seves aigües, bicarbonatades, sòdiques i silicatades, sorgeixen de quatre fonts les fonts del Païdor —32°C—, de la Muntanya, dels Brians i del Riu, a més d’una font ferruginosa, allunyada de l’establiment L’edifici és una gran construcció del s XIX, amb una gran part que arriba fins al riu a la dreta d’aquest, dins l’antic terme de Músser, hi ha l’antic balneari de Caldes de Músser
puig Sec
Cim
Cim (2665 m alt) del massís del Canigó, al sud de la pica del Canigó (de la qual el separa la portella de Vallmanya), termenal dels municipis de Castell de Vernet i de Vallmanya (Conflent).
Sant Miquel de Solans
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de la Jonquera (Alt Empordà), situada en un vessant muntanyós al NE de la vila, a la dreta del barranc de Santa Llúcia, afluent per l’esquerra del Llobregat d’Empordà.
Era possessió del monestir de Sant Pere de Rodes Esdevingué posteriorment santuari, dedicat a santa Llúcia, lloc de molta devoció a la comarca s’hi feien nombrosos aplecs
Sant Joan de Caselles
Sant Joan de Caselles
© Fototeca.cat
Església
Església de la parròquia de Canillo (Andorra), de tradició preromànica, situada a 1 560 m alt, damunt un turonet que s’aixeca a la dreta de la Valira d’Encamp, aigua amunt de la població.
Fou refeta al segle XII, quan li foren afegits l’absis i el campanar llombard Els pòrtics de davant i de la façana W daten dels segles XVI i XVII En el curs dels treballs de restauració, duts a terme sota la direcció de Rafael Benet, el 1963, hi fou descoberta una majestat d’estuc, adossada a una creu pintada, sobre els braços de la qual hi ha representats el sol i la lluna i, a sota, dos personatges llegendaris, Longí i Stefanton, relacionats amb la crucifixió, tot emmarcat per una sanefa també pintada S'hi guarda igualment un notable retaule gòtic del principi del segle XVI, d’autor…
Sant Jaume de Queixàs
Església
Antiga església parroquial de Queixàs (Rosselló), aïllada, a 396 m alt, entre els veïnats de Joanpere i de Llença (actual centre del poble). La primera advocació coneguda era dedicada a Sant Cugat i Sant Jaume.
Sant Corneli
Església
Antiga església del municipi de Bassegoda (Garrotxa), incorporat el 1969 al d’Albanyà (Alt Empordà), al límit amb el Vallespir i la línia fronterera francoespanyola, vora el torrent de Sant Corneli, afluent de la Muga.
És un petit edifici romànic, actualment arruïnat Formava part del terme de Ribelles
Sant Andreu de Llavaneres
La casa de la vila de Sant Andreu de Llavaneres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, situat a la costa, als vessants sudoccidentals del massís del Corredor (el Montalt, 594 m alt, a l’extrem NE, és termenal amb Sant Vicenç de Montalt, Dosrius i Arenys de Munt).
Situació i presentació Des del Montalt vers Mataró coll de Can Xerrac arrenca la serra de Polseruc, que marca la divisòria d’aigües entre la riera de Can Llibre afluent de capçalera de la d’Argentona i la riera de Montalt o de Llavaneres, que passa pel poble de Sant Andreu i desemboca directament a la mar Altres torrents, com la riera del Balís límit amb Sant Vicenç, drenen el territori Comprèn, a més del cap municipal, el veïnat de la Vall, barris com Can Cabot d’Amunt, Can Sanç que no va tenir el desenvolupament típic dels barris marítims del Maresme, però en l’actualitat, gràcies al…