Resultats de la cerca
Es mostren 16593 resultats
Tuthmosis IV
Història
Faraó de la dinastia XVIII (1425-1417 aC).
Fill d’Amenhotep II, les seves empreses guerreres manquen de relleu En canvi, donà una nova orientació a la seva diplomàcia, car cercà l’amistat de Mitanni, durament combatut per Tuthmosis III i Amenhotep II, per tal d’oposar-se als hitites, que havien esdevingut perillosos Així, esposà una filla d’Artatama, sobirà de Mitanni, i li cedí la important ciutat síria d’Alalakh
Jordi Andreu i Fresquet

Jordi Andreu i Fresquet
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Estudià a Barcelona, a la Llotja 1955-62 i al Conservatori de les Arts del Llibre Mantingué una constant preocupació per les arts gràfiques Com a pintor conreà un realisme crític en què apareixen figures difoses, generalment sobre fons foscos Fou un dels noms reconeguts de la pintura catalana contemporània i la seva obra es troba a museus d’Itàlia, Veneçuela i Califòrnia, així com al MACBA
Pere Andreu
Educació
Dret
Advocat i pedagog.
Alhora que estudiava lleis, fou professor de castellà a la càtedra creada per la diputació i així escriví una Gramática castellana 1823 Més important, però, fou la seva participació activa en la comissió de la Societat Econòmica d’Amics del País —a la qual havia ingressat el 1834— que promogué la substitució de la desapareguda Universitat Literària per la creació, el 1835, de l' Institut Balear
Joan Baptista Alzina
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor, continuador de l’obra del seu pare Joan Alzina.
Són conegudes més d’una seixantena d’impressions seves, entre elles la continuació de “Le Roussillonnais”, fundat pel seu pare, la de l' Ordo diocesà anual, així com la de “Le Publicateur des Pyrénées-Orientales” fins a la seva fi, l’any 1837 La seva obra principal fou el “Bulletin de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales”, del qual va imprimir quinze volums
Agustí Maria Gibert i Olivé

Agustí Maria Gibert i Olivé
© Fototeca.cat
Literatura
Medicina
Metge i escriptor.
Fou metge de la Canonja i de Vila-seca Vers el 1897 s’installà a Tarragona i es dedicà a la investigació sobre temes de ciències naturals i d’arqueologia i d’història, així com al periodisme i a la literatura Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Entre les seves nombroses obres es destaca Topografia mèdica de Vila-seca de Solcina 1891
Josep Civil i Picarín
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Aquarel·lista i dibuixant.
La seva vocació fou tardana Es formà a Llotja i a l’Acadèmia Baixas Havent concorregut prèviament a diverses collectives, féu la primera exposició individual l’any 1923 A partir d’aleshores es dedicà plenament a la pintura i exposà amb regularitat anual Són característics els seus paisatges i marines, així com les composicions amb flors Una malaltia l’impedí de continuar treballant més enllà del 1945
Pontus Hultén
Art
Historiografia
Museologia
Historiador de l'art i museòleg suec.
Fou conservador del Museu Nacional i del Museu d’Art Modern d’Estocolm Entre 1973 i 1980 dirigí el Centre Georges Pompidou i, posteriorment, el Museu d’Art Contemporani de Los Angeles Intervingué, com a assessor del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en la redacció del projecte del Museu d’Art Contemporani de Barcelona Així mateix, fou comissari de gran exposicions internacionals d’art
formant
Música
Relació, entre la intensitat i la freqüència dels harmònics d’un so generador, que defineix el timbre d’un instrument o d’una veu.
Així, el formant de la nota la3 d’un violí és diferent del formant de la mateixa nota d’un clarinet fins i tot, les diferències entre les vocals responen a formants diferents que permeten dir que la ’i’ té ’un timbre més agut’ amb un formant més agut, és a dir, que els harmònics aguts ressonen més fort que els greus que no pas la ’a'
entrée
Música
Dansa amb caràcter pantomímic inclosa en el ballet de cour francès del segle XVII i en l'opéra-ballet del XVIII.
Així com els récits separaven el ballet en actes, les entrées separaven els actes en escenes El terme entrée també apareix al final del segle XVII en la suite instrumental per a designar una peça que imitava l’estil de les entrées de l' opéra-ballet o, com a sinònim d’obertura o preludi, per a designar la peça amb la qual començava entrada
La Geneta
Caça
Publicacions periòdiques
Revista de caça publicada a Barcelona des del 2002.
Editada per la Federació Catalana de Caça com a continuació del Butlletí del Caçador i escrita en català, el seu objectiu és promoure l’esport de la caça i tractar els temes que afecten el seu collectiu La periodicitat, amb irregularitat, és semestral, el tiratge és de 60000 exemplars i s’envia a tots els federats, així com a les diferents administracions i armeries