Resultats de la cerca
Es mostren 4214 resultats
Eve Queler
Música
Directora d’orquestra nord-americana.
Començà a estudiar piano a cinc anys i posteriorment amplià la seva formació a la High School of Music and Art i a la Mannes School of Music de la seva ciutat natal Inicià la seva carrera com a ajudant a la New York City Opera i el 1967 creà la Concert Opera Orchestra de Nova York, integrada per estudiants i professors de música El 1982 fundà a la Universitat de Maryland la National Opera Orchestra Workshop, un taller de música destinat a la difusió de l’òpera a partir de títols poc habituals del repertori, com Armida G Rossini, que el 1996 dirigí al Carnegie Hall Ha realitzat…
Vasil Stefanov
Música
Director d’orquestra búlgar.
Estudià a l’Acadèmia de Música de Sofia, formació que amplià a Praga amb V Talich Inicià la seva carrera com a violinista, fins que el 1946 fou nomenat segon director de l’Orquestra Filharmònica de Sofia Es mantingué en aquest càrrec fins el 1954, any en què fundà l’Orquestra Simfònica de Šumen El 1948 també fundà l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Búlgara, de la qual fou titular fins el 1980 El 1957 començà a dirigir l’Orquestra Femenina de Corda del Conservatori de Sofia El 1961 assumí la direcció del Cor Masculí de Sofia, i el 1981, la direcció artística de l’Orquestra…
Carl von Garaguly
Música
Director d’orquestra hongarès.
Estudià a la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a Berlín i Lichtenberg A disset anys s’inicià com a concertista de violí, i compaginà els concerts com a solista amb un lloc fix a l’Orquestra Filharmònica de Berlín En 1923-30 fou primer violí solista a l’Orquestra Simfònica de Göteborg, i el 1940 fundà el Quartet Garaguly, amb el qual oferí concerts arreu d’Europa La seva carrera com a director s’inicià de manera estable el 1952, arran del seu nomenament com a titular de l’Orquestra Simfònica de Bergen, al capdavant de la qual romangué fins el 1959 Després d…
Alceo Galliera
Música
Director d’orquestra italià.
El seu pare, compositor i professor del Conservatori de Parma, li ensenyà les primeres nocions de música Posteriorment les amplià al Conservatori de Milà, d’on fou nomenat professor el 1932 El 1941, i després d’una intensa activitat com a organista, inicià la seva carrera com a director d’orquestra Després d’una temporada al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Melbourne 1950-51, fou convidat a dirigir formacions orquestrals d’arreu d’Europa, fins que tornà a Itàlia, on dirigí l’Òpera de Gènova 1957-60 Més tard passà a Estrasburg, on, entre el 1964 i el 1972, dirigí l’Orquestra…
Eduard Flipse
Música
Director d’orquestra holandès.
Estudià orgue i solfeig amb el seu pare, i després amplià la seva formació a Goes i Rotterdam, i l’acabà a París, on fou deixeble d’Albert Roussel A partir del 1919 desenvolupà una incipient carrera de pianista, director de cor i professor del Conservatori de Rotterdam, fins que l’any 1927 fou nomenat director assistent de l’Orquestra Filharmònica de Rotterdam, formació de la qual fou titular entre el 1930 i el 1962 Del 1959 al 1970 ho fou de l’Orquestra Filharmònica d’Anvers Acèrrim defensor de la música holandesa, s’hi dedicà amb especial devoció, sobretot durant i després de…
Désiré Defauw
Música
Director d’orquestra nord-americà d’origen flamenc.
Estudià violí amb Johan Smit a Bèlgica, i posteriorment amplià la seva formació musical a Londres, on fundà l’Allied Quartet amb Lionel Tertis, Charles Woodhouse i Emile Doehaerd De tornada a Bèlgica el 1918, fou professor del Conservatori d’Anvers i del 1926 al 1940 dirigí els concerts del centre, alternant la seva tasca amb la de director de l’Orquestra Nacional de Bèlgica a partir del 1937 L’any següent debutà als Estats Units, al capdavant de l’Orquestra de l’NBC Entre el 1940 i el 1948 dirigí l’Orquestra de Mont-real, tasca que combinà amb la direcció de l’Orquestra de Chicago del 1943…
Joseph Keilberth
Música
Director d’orquestra alemany.
Estudià música a la seva ciutat natal i el 1925 fou contractat al teatre d’òpera com a repetidor Deu anys més tard en fou nomenat director general de música El 1945 fou contractat a la Dresden Staatsoper, i el 1951, a l’Òpera de Baviera Munic Un any després debutà a Bayreuth i es presentà amb la companyia de l’Òpera d’Hamburg al Festival d’Edimburg, on dirigí reeixides representacions d' El caçador furtiu i d' El cavaller de la rosa Actuà als festivals de Salzburg i Lucerna, i el 1959 succeí a F Fricsay com a director general de música de l’Òpera de Baviera, on desenvolupà la resta de la…
Scott Ross
Música
Clavicembalista nord-americà.
Estudià clavicèmbal i orgue al Conservatori de Niça i es perfeccionà als conservatoris de París i Anvers L’any 1971 fou guardonat amb el primer premi del Concurs Internacional de Bruges El 1973 inicià la seva activitat pedagògica a l’Escola de Música de la Universitat Laval, al Quebec, de la qual fou professor fins el 1983 Parallelament, desenvolupà la seva carrera de solista amb nombroses aparicions en concerts i, sobretot, amb una sèrie d’enregistraments discogràfics considerats exemplars, realitzats a partir del 1971 Entre aquests enregistraments destaquen els de les d’obres…
Hans Pischner
Música
Clavicembalista i musicòleg alemany.
Fou alumne de piano i clavicèmbal de Bronislaw von Pozniak i de G Wertheim, i alhora estudià musicologia a la universitat de la seva ciutat natal Abans de la Segona Guerra Mundial inicià la seva carrera de solista Acabat el conflicte bèllic, fou nomenat professor de la Hochschule de Weimar 1946-50 i director de l’emissora de música clàssica de l’Alemanya de l’Est 1950-54, i dugué a terme diverses tasques de relleu al Ministeri de Cultura 1954-62 Des del 1962 fins al 1984 fou intendent de l’Òpera de Berlín Participà en nombrosos concerts arreu d’Europa i és considerat un dels…
Erroll Louis Garner
Música
Pianista nord-americà.
Després de treballar a l’àrea de Pittsburgh, el 1944 començà a tocar a Nova York Actuà en trio amb Slam Stewart i Tiny Grimes Poc després constituí el seu propi trio tocant amb un baix i un bateria, format que mantingué al llarg de la seva carrera, exceptuant les seves actuacions individuals Els anys cinquanta i seixanta gaudí de gran popularitat, i es mantingué actiu fins al principi del 1975 Virtuós totalment autodidacte i que no llegia música, posseïa un estil molt individual, apartat del corrent principal pianístic de jazz El seu tret més característic fou l’ús d’un acord…