Resultats de la cerca
Es mostren 7082 resultats
David Sanahuja i Saperas
Literatura catalana
Poeta.
Advocat 1935, fou tinent de sanitat de l’exèrcit republicà Després de la Guerra Civil no li fou permès exercir l’advocacia fins el 1941 La seva poesia pertany al neosimbolisme dels seus companys de generació Vinyoli, Teixidor i, sobretot, Espriu, a més de la influència cristallina i popularitzant de Garcés Publicà L’illa sense nom 1946, Poemes del circ 1948, El carro de l’exili 1969 i La cavalcada 1976 Amb motiu del centenari del seu naixement 2015 s’edità la seva Obra poètica Collaborà en revistes L’Esquella de la Torratxa , Pyrene , Alamo Revista de Poesia Deixà obra inèdita
,
Gerard Joana i Vidal
Cristianisme
Religiós, farmacèutic i espeleòleg.
El 1789 vestí l’hàbit benedictí a Montserrat i es doctorà en farmàcia Constituït procurador del monestir davant del govern provisional de Cadis 1810, serví després 1812-15, com a farmacèutic adjunt de l’exèrcit, sota les ordres de la Junta General d’Hospitals Militars de Catalunya, durant la guerra del Francès El 1818 fou nomenat prior de la Mare de Déu de Montserrat de Nàpols, i el 1820 també de l’altre priorat montserratí, de Palerm Deixà, inèdit, un estudi sobre la muntanya de Montserrat, conservat només en part, que l’acredita com un dels capdavanters de l’espeleologia a…
Domènec Saret i Vila
Domènec Saret i Vila
© Fototeca.cat
Cinematografia
Teatre
Actor i director cinematogràfic i teatral.
Viatjant de draps, deixà la professió per l’escena Debutà al teatre Ateneu de Sabadell i el 1911 intervingué en el film Mala raça , de FGelabert més tard dirigí i interpretà per a la Studio Films de Barcelona la sèrie de curts Cuentos baturros 1914-15 i també Passa l’ideal 1915 i El dubte 1916 més tard rodà La raó social Castro i Ferrant, Un exemple, Humanitat ~1917, Regeneració , etc Intervingué també a La boja del monestir de Montserrat i L’herència del diable El 1922 actuà al teatre Espanyol de Barcelona Emprà el nom artístic Domingo Ceret
Herman Thiery
Literatura
Escriptor flamenc, conegut pel nom de Johan Daisne.
Conreador de diversos gèneres literaris, ha estat l’introductor del realisme màgic en les literatures flamenca i neerlandesa, i les seves obres palesen sovint la confrontació entre el somni, la poesia i la realitat Cal destacar-ne De man die zijn haar kort liet knippen ‘L’home que es deixà tallar els cabells’, 1948 versió cinematogràfica d’A Delvaux, 1965 Lago Maggiore 1957, Als Kantwerk aan de kin ‘Com obra de punta a l’horitzó’, 1964 El seu conte De trein der traagheid ‘El tren de la lentitud’, també fou portat al cinema per A Delvaux Un soir, un train , 1968
Josep de Pueyo i Pueyo
Literatura catalana
Escriptor.
Fill i successor de Nicolau Pueyo i Rossinyol, fou tercer marquès de Campofranco Amic de Bonaventura Serra, mantingué correspondència, entre d’altres, amb Gregori Maians El 1764 fou nomenat regidor perpetu de Palma i el 1779 ingressà a la Societat d’Amics del País Té publicats els poemes en francès L’éloquence des Baléares restaurée Palma 1847 i Sur l’entreprise d’Alger Palma 1838 el poema en castellà Rasgo métrico o invocación Palma 1753, i, en llatí, el poema Parnassidos Palma 1773, 1868 i una heroida en estil ovidià titulada Linceus Procne Palma 1868 Deixà manuscrites diverses…
,
Modest Busquets i Torroja
Periodisme
Teatre
Literatura catalana
Comediògraf i periodista.
Deixà l’ofici familiar d’argenter, com el seu germà Marçal, i treballà en una empresa editorial de Barcelona Dirigí La Gorra de Cop i altres publicacions És autor del drama Amor i gratitud 1868 i de comèdies en què es fa evident la dinàmica social del moment, com Sistema Raspail 1866 i La qüestió són quartos 1867, que tracta de les estafes d’un advocat Bibliografia Sunyer i Molné, M 2006 “El teatre costumista de Marçal i Modest Busquets”, dins Diversos autors Pensament i literatura a Reus al segle XIX Reus, Centre de Lectura, p 53-81
,
Pere-Jordi Bassegoda i Musté

Pere-Jordi Bassegoda i Musté
© Fototeca.cat
Arquitectura
Literatura catalana
Poeta, traductor i arquitecte.
Exercí d’arquitecte, tasca que compaginà amb la dedicació al món de les lletres Com a arquitecte fou especialista en arquitectura legal Deixà publicacions sobre la marina del Masnou Maresme, d’on fou arquitecte municipal, i sobre les Ordinacions d’En Santacília Fou premiat als Jocs Florals de Barcelona 1912 i en altres certàmens de caràcter local 1911, 1918 A la collecció “Lectura Popular” agrupà les seves poesies, de ressonàncies modernistes Les seves obres més destacades són Roses místiques 1974 i Les cançons del meu molí 1976 També feu traduccions de Musset, Heine, Tagore,…
,
Hugo Alejandro Sotil Yeren

Hugo Alejandro Sotil Yeren
ENCICLOPÈDIA CATALANA
Futbol
Futbolista conegut com El Cholo.
El 1973 s’incorporà al Futbol Club Barcelona procedent del Municipal de Lima 1968-73 peruà Formà parella d’estrangers amb Johan Cruyff i jugà un total de 108 partits, en els quals marcà 31 gols, durant quatre temporades 1973-77 En la seva primera temporada fou campió de Lliga, però l’arribada de Johan Neeskens i la necessitat d’alliberar una plaça d’estranger en la plantilla el deixà un any en blanc En abandonar el club fitxà per l’Alianza de Lima Internacional amb el Perú, guanyà una Copa Amèrica 1975 i disputà dos Mundials 1970, 1978
Mateu Salzet
Història
Historiografia catalana
Cronista.
Notari i escrivà de la porció temporal Deixà 17 protocols amb diferents anotacions sobre notícies contemporànies seves En aquests noticiaris, escrits en català i llatí, es descriuen fets civils i eclesiàstics compresos entre el 1372 i el 1408, com el desbordament de sa Riera 1403, o l’assalt al call de Palma 1398, entre d’altres Se’n conserven diferents còpies dels segles XVIII i XIX Ha estat publicat per Jaime Villanueva 1851, Tomàs Aguiló i Forteza 1870 i Àlvar Campaner 1881 Terrassa inclogué les notícies als seus Anales de Mallorca Tingué dos fills, Jaume i Vicenç, tonsurats…
, ,
malla
Numismàtica i sigil·lografia
Mig diner, dit també òbol.
La seva encunyació acompanyava generalment la del diner Solia ésser del mateix aliatge que aquest i pesar la meitat Algunes vegades, però, foren de llei més baixa i de pes un xic inferior, per a compensar el seu cost relatiu de fabricació superior A Catalunya, la denominació és documentada des del segle XI, però la moneda fou encunyada des del segle IX al XVI, primer d’argent i després de billó La seva encunyació fou intermitent i la denominació perdurà com a unitat de compte del mig diner fins i tot quan hom deixà de batre-la