Resultats de la cerca
Es mostren 10449 resultats
Giorgio De Chirico
Pintura
Pintor italià.
A la mort del seu pare 1904 es traslladà a Itàlia residí també un quant temps a Munic i, del 1911 al 1915, a París La seva obra era ja aleshores dins la línia característica de la “pintura metafísica”, que seguí fins el 1919 La seva sèrie de Places d’Itàlia , que reflecteixen una profunda solitud i que s’obren a espais infinits, és una visió desolada i angoixada del món, abocat a la gran catàstrofe bèllica Rara vegada hi apareix un ésser viu Els edificis són inspirats en el Renaixement de Ferrara i Florència Hi conjuga el que sembla un esperit clàssic amb una nova exploració interior, i així…
soleares
Música
Terme que designa un dels estils (palos) bàsics més estesos del gènere flamenc, diferent de les siguiriya o seguidillas gitanas.
De caràcter profundament líric, la soleá es considera una expressió emblemàtica jonda d’allò que és andalús, amb una música basada en el mode dòric i en el compàs ternari Destaca pel seu ampli espectre musical i per l’existència de diverses modalitats locals, que han donat lloc a diferents estils, entre els quals destaquen els de Còrdova i Triana És un cante libre i és ballable pel seu acompanyament rítmic Molt probablement cal buscar el seu origen en els antics jaleos A partir de mitjan segle XIX experimentà una evolució, que s’ha relacionat amb les figures de Rosario Monje, anomenada La…
comte d’El Asalto
Història
Militar
Nom amb què és conegut Francisco González y de Bassecourt, militar castellà d’origen flamenc, marquès de Gringy.
Lluità a l’Havana contra els anglesos al costat del seu germà Vicente, que hi morí, motiu pel qual fou creat comte d’El Asalto per Carles III d’Espanya 1763 Passà a Catalunya, on fou nomenat protector i president 1776 de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Fou capità general de Catalunya 1778-84 i 1784-89 es preocupà de la urbanització del Raval, entre la Rambla i la muralla de la banda de Montjuïc, i hi féu obrir l’anomenat carrer Nou de la Rambla, d’una amplada excepcional, dit del comte d’El Asalto en honor seu Féu reconstruir el Teatre de la Santa Creu, incendiat 1787, que hom…
Castell de Puigbalador
Situació Escassos vestigis d’aquest castell que corona el petit tossal que domina el poble de Puigbalador ECSA - A Roura Els vestigis del castell ocupen el cim d’un petit tossal que domina el poble de Puigbalador Des del castell es vigilava el pas del coll de les Ares, al nord, i l’altiplà capcinès, al sud Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 38′ 55″ N - Long 2° 7′ 12″ E El poble de Puigbalador és situat al nord de Formiguera, a la dreta de la carretera D-118 que condueix al Donasà Des dels carrers del poble s’arriba amb facilitat al cim del turó on s’alçava el castell AB Història Document de la…
clarinet
Clarinet
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon, de llengüeta simple, perforació cilíndrica i pavelló en forma de campana, construït generalment de fusta.
Abasta més de quatre octaves d’extensió gràcies als seus tres registres el greu o chalumeau , el mitjà, dit clarí, que produeix la dotzena superior dels sons corresponents del registre greu, o sigui l’harmònic 3, i el registre agut, que dóna els harmònics 5 i 9 Malgrat la complicació dels registres aguts, el mecanisme actual de les claus que tapen els forats permet una gran agilitat i una puresa d’execució en totes les tonalitats Han estat construïts una gran varietat de models Els petits en la bemoll, en fa, en mi bemoll i en re, que sovint són construïts de metall, formen part…
Vestigis de la Vall dels Horts (Sant Fruitós de Bages)
Art romànic
Forats excavats a la roca, d’utilització i finalitat desconegudes, en un indret ple de vestigis alt-medievals F Junyent-A Mazcuñan En un codinar de la Vall dels Horts, proper a les dues tombes que hi ha excavades en uns blocs O de pedra i que hom ha cognomenat de Sant Genís, hi ha tres forats circulars perforats en una roca, els quals mostren diàmetres diferents i es disposen ordenadament segons la seva mida El més petit fa 4 cm de diàmetre i 5 cm de fondària A continuació, a una distància de 44 cm, en segueix un altre que fa 15 cm de diàmetre i 12 cm fins al fons El tercer, que és situat a…
Castell de Montgalhard
Situació Un dels pocs murs que resten d’aquesta antiga fortificació, del qual s’han arrencat els carreus de les dues cares exteriors ECSA - A Roura Les restes del castell de Montgalhard són situades al cim del turó on s’escampen, pel vessant que mira a l’est, les cases del poble de Montgalhard Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 54′40″ N - Long 2° 37′30″ E Per a arribar a Montgalhard partint del poble de Maisons s’ha d’agafar la carretera D-123 en direcció sud, i havent fet un recorregut d’uns 3 km, cal desviar-se a mà esquerra per la carretera D-410, que porta directament a Montgalhard JBM-MLIR…
Sant Vicenç del Sas (Areny de Noguera)
Art romànic
Situació Restes de l’església, que fou durant un temps un petit priorat de Santa Maria de Lavaix ECSA - MÀ Font Les restes de l’antiga església de Sant Vicenç es troben 200 m a l’est de l’Hostalet del Sas Mapa 32-11 251 Situació 31TCG071869 Per a arribar-hi cal prendre la carretera que porta a Puimolar Poc abans d’aquest poble, un ramal en direcció nord porta a l’Hostalet del Sas, molt a prop de la roureda on hi ha el conjunt megalític de Cornudella MAF Història En aquesta església, el monestir de Santa Maria de Lavaix hi fundà un priorat, que tingué una vida força efímera L’església i el…
Santa Maria d’Olesa de Montserrat
Art romànic
El 1004 Salla, que el 985 havia actuat com a testimoni comtal amb relació al castell de Sacama, i el levita Borrell, en compliment de la voluntat de la difunta Ego, donaren a Ripoll un alou amb dos masos al terme de Sacama, al lloc dit Evolesa Salla era fill de Froia i Ego i net d’aquell Salla fundador de Sant Benet de Bages El 1012 Salla, juntament amb els seus hereus, Borrell, bisbe de Vic, Seniofred de Rubí, Amat de Girona, Guifré de Riudarenes, Guitard de Solsona i Mir de Ponts, donaren a la nova canònica de la catedral de Barcelona l’església i parròquia de Santa Maria i Sant Joan d’…
Acord de construcció de la font de l’Àngel de Tortosa
Art gòtic
Data 20 de setembre de 1440 El Consell de la ciutat de Tortosa, per utilitat de la cosa pública i per decorar i ennoblir la ciutat, decideix que la despesa de construir una o diverses fonts que s’alimentaran de l’aigua de la font propera del convent de Santa Clara, i la despesa del viatge que el mestre ha fet a Barcelona, siguin pagats dels béns de la universitat De la construcció de la font Ítem, al que fonch proposat que com los dits honorables procuradors, per utilitat de la cosa pública de aquesta ciutat, e axí matex per decorar e ennobblir aquella, hagen feta cercar e cavar dins los murs…