Resultats de la cerca

Formà part de l’Escolania de Montserrat, on rebé els primers coneixements musicals Fou organista i mestre de capella de la catedral de Barcelona i també de l’església de Santa Anna Fou un gran admirador dels grans compositors alemanys, sobretot de R Wagner, per la qual cosa viatjà fins a Bayreuth i assistí a l’estrena de Parsifal Organitzà concerts i ell mateix tocà l’harmònium al Teatre Novetats i a l’Ateneu Barcelonès Entre els seus deixebles destaquen I Albéniz, F Alió i A Noguera Compongué sobretot música religiosa, com ara una missa de rèquiem, escrita per la mort de la…

Descoberta per J Massenet, el 1893 debutà a l’Òpera Còmica de París amb L’Attaque au moulin , d’A Bruneau, i l’any següent es traslladà a Brusselles, on el 1895 interpretà Carmen al Théâtre de la Monnaie De nou a París el 1897, cantà Sapho , de Ch Gounod, a l’Òpera Còmica i diversos lieder de F Schubert traduïts al francès per M Maeterlinck El 1907 estrenà a París Ariane et Barbe-blue , de P Dukas, i cinc anys més tard cantà Pelléas et Mélisande a Boston També treballà com a actriu en diversos teatres de París interpretant obres de Maeterlinck, entre les quals Pelléas et…

Estudià cant amb N Hänisch, M Dietrich i A Schadow i debutà el 1909 amb el paper de pastor de Tannhäuser a l’Òpera d’Hamburg, on actuà regularment durant deu anys El 1919, convidada per R Strauss, ingressà a la Staatsoper de Viena, on actuà fins el 1938 Amb l’annexió austríaca a l’Alemanya nazi decidí traslladar-se als Estats Units, on havia debutat la temporada del 1914 amb la seva presentació al Metropolitan de Nova York i on havia fet una gira de concerts el 1921 En el repertori liederístic, que abordà després de la Segona Guerra Mundial, es destacà en les interpretacions de compositors…

Iniciat en el món musical com a nen cantor de la collegiata de Santa Úrsula a la seva ciutat natal, el 1870 es traslladà a Leipzig, on estudià piano amb C Reinecke i harmonia amb H Richter El 1877 s’installà a Basilea, i al cap de dos anys obtingué la plaça de professor que S Bagge deixà vacant al conservatori de la ciutat, del qual poc després, i fins el 1918, esdevingué director En aquesta època destacà també com a concertista de piano Del 1899 al 1902 dirigí la Societat Coral de Berna Adscrit plenament a l’estètica romàntica, les seves obres denoten la forta petjada de compositors com…

Inicià els estudis a Lwów i els continuà a Cracòvia, on fou alumne de W ielenski i de F Szopski, i després a Leipzig, amb H Riemann Posteriorment impartí classes al Conservatori de Cracòvia, del qual arribà a ser director En aquesta ciutat fundà una agrupació coral Echo Krakowskie, i dirigí l’Òpera de Varsòvia 1917-19 i la de Poznan 1924 Conreador d’un estil clarament romàntic, deixà un llegat en què sobresurten les òperes i l’obra coral Destaquen Pan Twardowski 1911, Pomsta Jontkowa 'La venjança de Jontkow', 1926, pensada com una continuació de la Halka de Moniusko, i la Mzsa…

Inicià la formació musical a Barcelona amb Ramon Vilanova Cap al 1859 marxà a París, on estudià composició i harmonia amb H Herz i F Halévy El seu nom apareix com a director en teatres de sarsuela a la Barcelona de la segona meitat del segle XIX Sobresortí com a compositor d’aquest gènere, i també d’obres de saló, principalment per a piano De la seva producció cal destacar L’últim rei de Magnòlia 1868, amb text de S Pitarra, La Rambla de les flors , Los pescadors de Sant Pol , una de les seves obres de més èxit, amb text de Pitarra, així com l’obra còmica La lluna en un cove , amb text de…

El nom de Rosés està vinculat estretament a la capella de música de Santa Maria del Pi, a Barcelona Allí ingressà com a escolà, i estudià amb F Sampere Segons B Saldoni, exercí de mestre de capella a la catedral de Barcelona, després d’haver estat organista a Sant Pau del Camp, fet que no es pot confirmar Substituí Sampere quan aquest abandonà el càrrec de mestre de capella, funció que Rosés exercí durant trenta anys Les fonts existents palesen la bona acollida de les seves obres, totes elles de caràcter religiós i disperses en diferents arxius catalans Bernat C Puig fou deixeble…

Possiblement era descendent d’una família de violinistes, l’activitat dels quals està documentada entre els segles XVII i XVIII Aprengué a tocar el violí amb el seu pare i després, a París, estudià composició amb F Halévy i orgue amb LAJ Léfebure-Wély Acabats els estudis retornà a Perpinyà, on obtingué la plaça d’organista de la catedral de Sant Joan, que ocupà entre el 1839 i el 1901, i on fou instrumentista d’un dels orgues més importants construïts per D Cavaillé-Coll Així mateix, fou professor de música al Conservatori de Perpinyà Compongué música religiosa, l’himne Retour à…

Fou alumne i membre del cor de la catedral de Canterbury Continuà la seva formació musical al New College d’Oxford on el seu germà Stephen era organista i, posteriorment, a la Royal Academy of Music Del 1835 al 1882 ocupà el lloc d’organista de la Saint George Chapell de Windsor Allà fundà la Windsor Glee and Madrigal Society i la Windsor and Eton Choral Society Fou nomenat sir el 1871, després de compondre l’obra Festival March amb motiu del casament de la princesa Louise La major part de la seva producció se centrà en la música litúrgica, i els seus oratoris seguiren els models de GF Händel…

Estudià amb W Boyce a Londres i el 1761 fou admès com a cantant en la Chapel Royal, institució a la qual es mantingué vinculat durant diversos anys en qualitat d’organista i director del cor infantil Compongué glees , anthems i cançons com To Anacreon in Heaven , melodia que, el 1812, es convertí -amb lletra de F Scott Key- en The Star-Spangled Banner , himne nord-americà de caràcter patriòtic Musicòleg destacat, posseí una gran biblioteca amb nombrosos volums, entre els quals figurà el manuscrit d’Old Hall, antologia de polifonia anglesa del segle XV Publicà Musica Antiqua Londres, 1812, un…