Resultats de la cerca
Es mostren 2193 resultats
Santa Eulàlia de Vilapicina
Antic poble
Antic poble rural del terme de Sant Andreu de Palomar (agregat a Barcelona el 1897), situat al peu del turó de la Peira, al límit amb el d’Horta.
El lloc de Vilapicina és esmentat ja en nombrosos documents dels segles X i XI, en un indret on existien diversos forns de pega La capella romànica dedicada a santa Eulàlia és esmentada ja el 1031, i fou sufragània de la de Sant Andreu, fins que el 1866 fou erigida en parròquia centrà un petit nucli d’habitatges fins que, a la segona meitat del segle XIX, s’inicià la moderna urbanització d’aquest sector El 1929 s’hi inaugurà el grup de cases barates Ramon Albó L’ocupació sistemàtica del seu territori s’esdevingué a partir del 1945 les antigues cases de planta i pis i les masies foren…
el Picaio de Sagunt
Cim
Cim (363 m), el més oriental de la serra de Calderona, dins el terme de Sagunt (Camp de Morvedre), prop del límit amb el de Puçol (Horta del Nord).
Als seus vessants ha estat construïda una urbanització i un hotel Als seus peus hi ha l’antic monestir de la Vall de Jesús
les Pardinyes
Partida
Partida de l’horta de Lleida (Segrià), dividida entre les Pardinyes Altes (on hi havia la parròquia de Sant Gili) i les Pardinyes Baixes, situada al N del Sas.
coll de l’Oronet
Pas (504 m) entre les valls del Palància i del barranc de Carraixet, per on passa la carretera de Burjassot (Horta del Nord) a Torres Torres (Camp de Morvedre).
Mondúber
Massís calcari de la Safor, que separa l’horta de Gandia (SSE) i una part de la Valldigna (terme de Barx) de la resta de la Valldigna (Xeresa, Xeraco).
Constitueix l’extrem SE del Sistema Ibèric, influït ja per la tectònica de les serres prebètiques Enllaça, d’una banda, amb la serra Grossa pels engorjats del riu d’Albaida, i, de l’altra, amb la serra de Benicadell per la vall del riu de Vernissa Culmina a 841 m alt, al límit entre els termes del Xeresa i Gandia
la Creu del Puig
Barri
Barri que, juntament amb el de el Moratall, formà el lloc de la Pobla de Farnals (Horta del Nord), fins el 1608 del terme del Puig de Santa Maria.
Actualment el poble de la Pobla de Farnals és designat també amb aquest nom
Rafalell i Vistabella
Antic terme de l’Horta (2,31 km2), a la costa, pertanyent al municipi de València, però enclavat entre els de Massalfassar (del qual depèn eclesiàsticament) i Massamagrell.
És format per les caseries de Rafalell i de Vistabella
batalla d’Albaida
Història
Militar
Ofensiva que el guerriller Quílez llançà sobre Xàtiva i Albaida des de la base de Xelva, centre d’operacions de les partides carlines sobre l’Horta i la Ribera.
El 25 de juliol de 1836 fou derrotat en aquesta localitat pel brigadier marquès de Villacampo
dominicà | dominicana

Convents dominicans als Països Catalans
© fototeca.cat
Cristianisme
Membre d’un dels ordes religiosos mendicants fundat per sant Domènec a Tolosa (Llenguadoc).
Origen i història L’orde sorgí com a rèplica catòlica al predomini del catarisme albigès, però amb una finalitat clara de predicació universal Aprovat per Folquet, bisbe de Tolosa, el 1215 i confirmat el 1216 per Honori III, inicialment es presentà com una comunitat de canonges regulars dedicats a la predicació diocesana, però evolucionà amb rapidesa i es constituí en orde clerical, amb unitat de legislació i de govern i amb l’objectiu de la predicació itinerant unit al testimoniatge d’una vida regular i de pobresa voluntària orde mendicant Les Constitutiones atenyeren la redacció definitiva…
canal
Canal venecià
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Obra destinada a conduir, per a finalitats diverses, masses d’aigua derivades de rius, torrents, llacs naturals i artificials o d’aigües subterrànies mitjançant una captació adequada.
Hom pot classificar els canals en industrials, d’abastament de poblacions, de regatge i de drenatge o de sanejament els dels dos primers tipus porten un cabal constant, mentre que el cabal minva en els de regatge i augmenta en els de drenatge Els principals problemes tècnics que hom troba en projectar un canal són la impermeabilitat, l’estabilitat mecànica i els càlculs hidràulics pèrdues de càrrega, pendent i secció hidràulicament òptims, evaporació, etc però sempre el tipus de secció i les obres són talment condicionats pel terreny, que un canal pot ésser de perfil trapezial, en terrenys…