Resultats de la cerca
Es mostren 10935 resultats
Berenguer Durfort
Història
Ciutadà barceloní, lloctinent de batlle de Barcelona (1227).
Durant la conquesta de Mallorca 1229, Jaume I de Catalunya-Aragó el nomenà per a un dels dos delicats càrrecs de batlle de l’illa amb residència en territori sarraí abans de la rendició de la ciutat Posteriorment fou batlle general de Mallorca 1239-42 i paer de Barcelona 1249
Es posa en marxa una línia aèria Barcelona-l’Alguer
Aterra a l’aeroport del Prat el primer avió de la companyia italiana ItalAir, que cobreix la nova línia que unirà directament Barcelona amb l’Alguer, la ciutat de parla catalana de l’illa de Sardenya La línia farà dos vols setmanals amb avions que tenen una capacitat per a 48 passatgers
Pere Antoni Figuera i Tomàs
Cristianisme
Lingüística i sociolingüística
Lexicògraf.
Franciscà exclaustrat, publicà un Diccionari mallorquí-castellà 1840, primera de les obres lexicogràfiques publicades a l’illa el segle XIX Inclou un recull d’adagis mallorquins i també un Diccionariet de vàrios termes mallorquins antiquats o que ja no s’usen, compost per N per a entendre el cèlebre poeta llemosí Ausiàs March
,
Acadèmia Medicopràctica de Mallorca
Reial cèdula d’aprovació de la constitució i estatuts de l'Acadèmia Mèdico-pràctica de Mallorca (1789)
© Fototeca.cat
Medicina
Institució fundada a Palma per la Societat Econòmica d’Amics del País, de Mallorca, el 1787, amb l’objecte d’observar les malalties ‘‘esporàdiques, endèmiques i epidèmiques’’ i fer investigacions sobre la història natural i mèdica.
Les collisions amb la decadent Universitat de Mallorca i les dificultats econòmiques determinaren una curta durada L’última sessió acadèmica és registrada el 1800 El seu arxiu es conserva a l’actual Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca són interessants les descripcions medicotopogràfiques de diferents poblacions de l’illa
Hug Berard i Palou
Història
Lloctinent de Mallorca (1583), fill de Joanot Berard i Gual.
Havia estat consultor del Sant Ofici, advocat fiscal del rei i oïdor de l’audiència Nomenat lloctinent, hagué de fer cara a l’ocupació de l’illa de Cabrera pels corsaris barbarescs 1583 Com a recompensa Felip II li concedí 1591 privilegi nobiliari Escriví un llarg informe a favor de Ramon Llull 1594
Fabian Gottlieb von Bellingshausen
Geografia
Història
Militar
Almirall i explorador germanobàltic al servei de Rússia.
Després d’haver pres part en el viatge d’Adam Johann von Krusenstern 1803 al voltant del món, circumnavegà l’Antàrtida 1819-21, on fou el primer a descobrir terres al sud del cercle polar illa de Pere I i Terra d’Alexandre I, a la mar que duu el seu nom
copa d’Amèrica

Celebració de la copa Amèrica a València
© ACM 2007/ Stefano Gattini
Esport general
Nom de la més important competició de regates a vela en alta mar.
Fou el veler ianqui America que donà el nom a la competició en guanyar l’any 1851 la prova de l’illa de Wight sud d’Anglaterra, organitzada per la Royal Yacht Squadron El trofeu es troba al New York Yacht Club i resta en possessió del iot guanyador quatre vegades consecutives
Joan Barceló
Pintura
Pintor; format probablement a València, es traslladà a Sardenya.
El 1475 residia a Càller, però, casat a Sàsser amb una sarda, és documentat en aquesta ciutat fins el 1516 Introduí a l’illa el gòtic valencià, adoptat a través d’ell pels pintors de l’escola de Sàsser És obra seva el retaule de la Visitació conservat a la Pinacoteca de Càller
Mark Aleksandrovič Landau
Literatura
Novel·lista ucraïnès en llengua russa.
Escriví novelles històriques, influïdes sobretot per Tolstoj destaca la tetralogia Myslitel ‘El pensador’ sobre la Revolució Francesa i el primer imperi Sv'ataja Jelena, malen'kij ostrov’ ‘Santa Elena, petita illa’, 1921, Dev'atoje Termidora ‘El nou de termidor’, 1923, Cortov most ‘El pont del diable’, 1925 i Zagovor ‘El complot’, 1927
Jean Parisot de La Valette
Història
Gran mestre de l’orde de Malta (1557-68).
Tingué un paper important en la lluita pel control de la Mediterrània entre les forces cristianes i les turques, i es destacà especialment en la defensa de Malta, assetjada pels turcs, fins que arribà la flota hispànica 1565 El 1566 fundà la ciutat de La Valletta, que esdevingué capital de l’illa