Resultats de la cerca

Deixeble de Ferran Valls i Taberner i de Francesc Martorell als Estudis Universitaris Catalans Professor de la Universitat Autònoma i de l’Institut-Escola de Barcelona fins el 1939 Autor d’estudis d’història medieval La dona i la cortesia a la societat medieval , 1947 Pequeña historia de la Humanidad Medieval , 1953 La Alta Edad Media, 1953 Alfons el Benigne , 1959 Pere el Catòlic , 1960 Noms personals de l’edat mitjana , 1975, de llibres pedagògics Història primeres lectures, 1936 i ARS Història de l’Art i de la Cultura , 1956, ambdós en collaboració amb JVicens i Vives…

La geografia Cap de comarca, el Pont de Suert Comprèn l’alta vall de la Noguera Ribagorçana vall de Barravès i clotada del Pont de Suert i les valls afluents de la Noguera de Tor Vall de Boí i del riuet de Viu vall de Viu Fisiogràficament és compresa dins la conca oriental de la Noguera Ribagorçana l’occidental pertany gairebé en la seva totalitat a la comarca de la Ribagorça, des de la capçalera d’aquest riu, situada a la zona axial pirinenca que neix, però, al port de Viella, ja dins la Vall d’Aran fins a la barrera calcària de la serra prepirinenca de Sant Gervàs Aquesta és travessada, pel…

La capital és Hermosillo És limitat al N pels EUA, a l’E pels estats de Chihuahua i Sinaloa, al S per aquest últim i a l’W pel golf de Califòrnia S'hi distingeixen tres regions fisiogràfiques ben diferenciades la Sierra Madre Occidental, profundament travessada pel curs alt del riu Yaqui, la plana costanera nord-occidental, recorreguda pel riu Yaqui, i el gran desert de Sonora, que forma part del desert americà A part el Yaqui, els rius més importants són el Sonora, el Matape, el Mayo i el Colorado El clima és càlid a la costa i fred a la muntanya, amb una escassa pluviositat 350…

La capital és Schaffhausen Situat a la dreta del Rin, aigües avall del llac de Constança, constitueix una mena d’enclavament dins el territori alemany País d’altiplans calcaris amb un relleu de costes al SE, ocupa la zona de transició entre el Jura i el Jura de Suàbia La població és de llengua germànica i es concentra a les valls fèrtils i abrigades, entre les quals sobresurt la de Klettgau, rica zona cerealista i vinícola Les zones altes són pobres i cobertes de bosc L’activitat industrial es concentra a la capital, Schaffhausen, i és representada per la indústria siderúrgica,…

Fins el 1970 fou municipi independent L’antic terme s’estenia a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana valls dels barrancs del Solà, d’Esplugafreda, d’Escarlà, d’Espills i de Tercui, que des de les serres de Salàs 1 283 m alt —contrafort meridional de la de Sant Gervàs—, i del grau d’Espills 1 118 m alt —continuació de la serra de Gurp—, es dirigeixen en direcció E-W vers la Noguera Ribagorçana La major part del territori és coberta de bosc i pasturatges El poble 1 015 m alt es troba en un serrat, a l’interfluvi dels barrancs del Solà i d’Esplugafreda L’església parroquial és…

La serra, continuació vers l’E de la serra de Batet, separa la vall del Ser o de Santa Pau, al S, de la vall del Turonell i de les altres valls, tributàries del Fluvià, al N El monestir fou fundat vers el 866 per l’abat Rímila, que a precs del comte Otger de Girona obtingué aquell any un precepte de Carles el Calb d’immunitat i confirmació de béns Aleshores era dedicat a sant Julià i sant Vicenç Mort Rímila, s’uní en qualitat de priorat o cella monàstica a Sant Esteve de Banyoles Consta com de Banyoles entre el 878 i el 1175 Des del segle XIV fou una simple parròquia de l’…

S'estén des del cim de la serralada que separa les valls de l’Aglí i de la Tet fins a prop de la vall de la Tet, vora Illa Entre altres afluents de la Tet, el terme és drenat per les rieres de Bellaguarda i de la Craberissa Hi ha boscs d’alzines La superfície agrícola es limita a 313 ha, dedicades bàsicament a la vinya 302 ha produeixen vi de denominació d’origen controlat també hi ha petites extensions d’arbres fruiters, sobretot albercoquers, i hortalisses Hi ha bestiar cabrum uns 45 caps i una cooperativa El poble 480 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és centrat…

Entre els dos massissos esmentats, la vall no té una veritable capçalera entre el coll de Sas 1 480 m, al N, i el pla de Corroncui 1 235 m, al S, la carena divisòria ofereix multitud de passos a la comunicació amb la vall pallaresa de Bellera el principal dels quals és el coll de la creu de Perves, de 1 325 m alt, de tal manera que els límits jurisdiccionals, antics i moderns, contràriament al que s’esdevé a la major part de les valls pirinenques, no segueixen gens la divisòria d’aigües La vall comprèn la major part dels antics termes de Viu de Llevata i de Malpàs, del municipi…