Resultats de la cerca
Es mostren 16979 resultats
barranc de la Gasulla
Barranc
Cova
Prehistòria
Barranc afluent de la rambla Carbonera, dins el terme d’Ares del Maestrat (Alt Maestrat), que conté un important conjunt de balmes i coves amb pintures rupestres prehistòriques de l’estil dels pintors de les serres.
Els dos jaciments més importants per la quantitat i l’interès de les figures són els de la cova Remígia i el cingle de la Cova Remígia Però hi ha una altra sèrie de jaciments pintats dins del mateix barranc o als encontorns el racó de Molero, el racó de Gasparó, el barranc de les Dogues, el barranc del Mas Blanc i el barranc del Cingle, tots amb pintures semblants a les dels dos grups de Remígia
tossal de la Coscollosa
Cim
Cim (879 m alt.) d’un dels contraforts dels ports de Beseit, al Baix Ebre, al nord-est de la serra d’Espina, que separa les valls d’Alfara dels Ports i de Paüls dels Ports.
serra de Cornavaques
Serra
Serra (544 m alt.) del municipi de Pollença (Mallorca), que forma part de l’alineació muntanyosa de l’extrem nord-est de la serra de Tramuntana, entre les serres de la Font i de Sant Vicent.
Separa les valls de Ternelles i del Castell de les de Cuixac i de Sant Vicent
el Codó
Muntanya
Contrafort (1 509 m alt.) de la serra del Port de Comte, de la qual és separada pel coll de Jou; té forma de con truncat i domina la vila de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès).
monestir de Codinet
Abadia
Antiga abadia benedictina (Sant Climent de Codinet) situada a l’esquerra del Segre, entre Noves de Segre i el Pla de Sant Tirs (Alt Urgell); era lloc de refugi i hospitalitat, prop del camí d’Urgell.
Hom n'ignora la fundació i la regla de la primitiva comunitat, esmentada el 803 sota l’abat Víntila el 829 observava ja la regla de sant Benet El 1001, a causa del relaxament a què havia arribat, el papa Silvestre II l’uní al monestir de Tresponts a partir d’aleshores hom no té cap més notícia de la comunitat Les edificacions foren arrasades per una riuada del Segre La capella de SantPere de Codinet, a l’altra banda de la carretera moderna, en recorda el nom
Cava

Petit nucli de Cava, amb la serra del Cadí al fons
© Arxiu Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Cava (Alt Urgell), situat a 1 291 m d’altitud sobre un petit replà al peu mateix de la serra de Cadí, a la dreta del riu de Cadí o de Cava.
Les cases són agrupades, amb cobertes de pendent de teula àrab, i en un extrem hi ha l’església de Sant Climent, sufragània de la d’Ansovell És un petit edifici rectangular, amb portal adovellat, orientat a ponent, on es dreça, adossada, la torre quadrada del campanar La festa major es celebrava el 23 de novembre Segons la tradició, el poble antic era situat prop del castell, al lloc dit la Cadira del Senyor fou cremat i llavors la població es traslladà a l’indret actual Del castell només resten part dels paraments Situat dins el comtat de Cerdanya, la primera vegada que apareix documentat el…
tulipa silvestre
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, bulbosa, de 10 a 40 cm d’alt, amb dues fulles linears, amb una sola flor groga o una mica verdosa, i amb el fruit en càpsula.
Es fa en pastures i roquissars, a la regió mediterrània
els Masos de Tamúrcia
Poble
Poble del municipi de Tremp (Pallars Jussà), a l’extrem occidental del terme, a 982 m alt., al vessant meridional del tossal de Cornells, vora el terme de Sapeira, dominant la vall de la Noguera Ribagorçana.
L’església depèn de la parròquia de la Torre de Tamúrcia Era de la jurisdicció del monestir d’Alaó
les Masies de Nargó

Les Masies de Nargó
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), 3 km al SW del poble, damunt l’entrada de la vall de Valldarques, al vessant esquerre del barranc de les Masies, prop del congost del Codó.
La festa major de la caseria és el primer diumenge d’octubre A l’E de la caseria hi ha la capella romànica de Sant Miquel de les Masies
el Mas d’en Gall
Urbanització
Urbanització del municipi d’Esparreguera (Baix Llobregat) que es formà a partir de l’antic veïnat homònim, situat a 302 m alt., a l’oest de la vila, vora el límit amb Collbató i amb Pierola.