Resultats de la cerca
Es mostren 2634 resultats
topografia isobàrica
Meteorologia
Mapa que representa l’altitud geopotencial d’una superfície isobàrica.
Sovint es visualitza mitjançant les línies isohipses Les àrees amb valors de l’altitud baixos corresponen generalment a masses d’aire, i els més alts, a les d’aire càlid Una de les topografies isobàriques més utilitzades és la de 500 hPa
adiposi dolorosa
Patologia humana
Procés caracteritzat per l’aparició de crisis de dolor, espontani o sota pressió, al nivell del teixit adipós subcutani de les extremitats i ocasionalment del tronc.
Afecta sempre àrees reduïdes de 0,5 a 5 cm, però mai la cara És més freqüent en obesos, especialment en dones menopàusiques, que es queixen d'astènia Sovint associada a trastorns mentals, s’anomena també adiposàlgia i no té un tractament completament efectiu
ritme
Geologia
Recurrència o repetició, a intervals més o menys freqüents i irregulars, d’un conjunt o seqüència d’estrats, dins la successió estratigràfica.
És sinònim de cicle i de ciclotema L’origen dels ritmes pot ésser degut a una repetició periòdica de moviments de subsidència de l’àrea de sedimentació, d’alçament o de plegament de les àrees fonts de sediments, o a l’alternança estacional climàtica
feixa
Geografia agrària
Peça de terra de conreu en forma de terrassa, sovint construïda amb marges de paret seca als vessants muntanyencs.
És típica dels països d’agricultura pobra i d’èpoques de necessitat per fam i pressió demogràfica, com les àrees mediterrànies normalment de vinya i oliveres o l’Àsia dels monsons La baixa rendibilitat obliga a un progressiu i cíclic abandó de les feixes
àrea en declivi industrial
Economia
Regió, o zona subregional, d’un estat que, com a resultat de les variacions en la demanda, de la concurrència, del desfasament tecnològic, del desenvolupament del sector terciari, etc presenta desindustrialització a mitjà i a llarg terme.
La política regional hi actua amb la reconversió sectorialment o amb zones de promoció territorialment La Comunitat Europea considera aquestes àrees objectiu prioritari, assignant-hi el FEDER i el FES Llur dimensió, que correspon al nivell III de NUTS, significa el 15% de la població 1989
Gran Sasso d’Itàlia
Massís
Massís muntanyós dels Abruços, Itàlia, màxima altura dels Apenins (Corno Grande, 2 914 m).
Format per roques calcàries, té un relleu modelat en part per les glaceres Presenta àrees boscoses, cobertes de faigs i de pins Uns altres cims són Pizzo d’Intermesole 2 646 m, Corno Piccolo 2 532 m i Pizzo Cefalone 2 532 m Hi ha ramaderia bovina
Territori Antàrtic Xilè
Territori no independent
Sector de l’Antàrtida entre els meridians 53° W i 90° W reclamat per Xile com a part integrant del seu territori.
Aquest territori se solapa parcialment amb les àrees reclamades per l’Argentina Antàrtida Argentina, entre els meridians 53° W i 74° W al S del parallel 60° S i pel Regne Unit Territori Antàrtic Britànic, entre els meridians 53° W i 80° W al S del mateix parallel
Bundesinstitut für Bevölkerungsforschung
Demografia
Entitats culturals i cíviques
Institució alemanya d’àmbit federal per a la recerca demogràfica creada l’any 1973.
Els principals objectius de l’institut són la recerca i l’assessorament científic en temes relacionats amb la població L’equip d’investigadors del Bundesinstitut für Bevölkerungsforschung és format per científics de diferents àrees relacionades amb els camps de les ciències socials Publica periòdicament la revista Zeitschrift für Bevölkerungswissenschaft
Dragados y Construcciones
Construcció i obres públiques
Empresa espanyola de la construcció fundada a Madrid l’any 1941.
Està estructurada en quatre àrees d’activitat construcció, serveis, industrial i concessions També té presència en el sector immobiliari Una part important de la seva obra es realitza a l’estranger, especialment a l’Amèrica Llatina, Portugal i l’Orient Mitjà El 1999 canvià el nom per Grupo Dragados
Millars
Historiografia catalana
Publicació anual sobre històrica i geografia nascuda el 1974 al Col·legi Universitari de Castelló, adscrit a la Universitat de València.
En la seva evolució es distingeixen tres etapes En la primera 1974-80, caracteritzada pel fet de ser una miscellània amb articles de diferents especialitats i àrees del Collegi geografia, química, geomorfologia, filologia i filosofia, no hi hagué un director ni un consell de redacció i fou patrocinada per la Diputació Provincial de Castelló En la segona 1981-91, encara sota el patrocini de la Diputació, canvià de contingut, ajustant-se a les àrees d’història, geografia i art, i aparegué un organigrama directiu la direcció correspongué a José Quereda i la secretaria,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina