El gat salvatge (Felis silvestris) té l’aspecte d’un gat domèstic peró més rabassut, robust i amb el cap més gros i arrodonit, com apreciem a la fotografia. Té les ungles llargues, corbades i retràctils, i la cua, ampla i negra al seu extrem distal, fa més d’un terç de la llargada del cap i el cos junts. Una ratlla negra recorre tot el seu dors.
Hàbitat/J. Puig.
És d’aparença semblant al gat domèstic, però més gran, amb el cap proporcionalment més gros, la cua ampla i arrodonida a l’extrem (en lloc d’afilada) i les potes moderadament llargues. Les ungles són agudes, retràctils i de color d’os. La longitud del cos (cap inclòs) és de 510-670 mm, la longitud de la cua de 260-310 mm, la de l’orella de 45-65 mm i la del peu posterior de 110-150 mm. El seu pes és de 2800-5800 g, o, fins i tot, de més. Els mascles són una mica més grans que les femelles. El color general és gris fosc amb tons groguencs. Presenta quatre línies negres al dors del coll i un esbós de bandes transversals fosques al cos. A son torn, la cua ofereix quatre o cinc anells negres relativament ben definits i acaba amb una banda ampla i també negra. D’altra banda, la gola i el ventre són d’un color molt més pàl·lid.
Biologia
És una espècie típicament forestal, encara que també ocupa les zones denses de bosquina i les zones amb abrics rocosos. Caça a les vores de les clarianes. Fuig de la presència humana, per bé que, a l’època de zel, els mascles poden buscar femelles domèstiques als voltants de granges i masies. Com altres fèlids, és un especialista en la caça i el consum de vertebrats, en el seu cas de petits mamífers i conills; ocasionalment, consumeix ocells, rèptils i, fins i tot, insectes.
El zel s’esdevé al febrer i març, i neixen de dues a quatre cries després de 66 dies de gestació, que obren els ulls als deu dies i mamen durant quatre mesos. Les femelles esdevenen adultes i poden criar ja l’any següent al seu naixement.
Per bé que, habitualment, se l’ha considerat crepuscular i nocturn, a la naturalesa sembla afàsic en la seva activitat, si més no a àrees mediterrànies, ja que resulta impossible de deduir del seu comportament un patró regular d’activitat. Ocupa àrees d’activitat ben definides i de dimensions variables, que, a zones de relativa escassetat de preses, poden arribar als 25 km2 en el cas d’alguns mascles. A diferència d’altres carnívors, sovint enterra les seves dejeccions, comportament que és ben conegut, també, en els gats domèstics. Té una vista i una oïda molt agudes i l’olfacte té molta importància en les relacions interespecífiques, en les quals utilitza els excrements, l’orina i la secreció de les glàndules interdigitals.
Corologia i variabilitat
Àrea de distribució mundial dels fèlids.
Maber, original dels autors.
Viu des de l’W d’Europa fins a l’W de la Xina i centre de l’Índia, així com a gran part d’Àfrica. A Europa, no es troba a Escandinàvia, Irlanda ni Islàndia, i en altres regions les seves poblacions són fragmentades i reduïdes a àrees forestals de muntanya. Evita els grans deserts. A moltes àrees, les poblacions de gats salvatges hibriden amb les de gats domèstics.
No es troba a les Balears, on hom va suposar que existia fins que es va demostrar que tots eren gats domèstics que vivien silvestres. A la resta dels Països Catalans, es poden trobar poblacions importants als Pirineus, Prepirineus i rodalies, i al Ripollès i la Garrotxa. També n’hi ha a la Serralada Prelitoral (Prades, Montsant, Cardó, Boix), als ports de Beseit, a les rodalies del Sistema Ibèric al País Valencià, a la serra de Martés i, de manera més discontínua, en altres àrees muntanyenques. En algunes zones, tanmateix, s’ha extingit: Montseny, Montnegre, Sant Llorenç de Munt, Montserrat, serra de la Llacuna, Montsià, serra de Corbera, serra d’Aitana i altres. Altitudinalment, es limita bastant al nivell del bosc, per bé que, de vegades, el sobrepassa: ha estat citat a més de 2000 m als Pirineus. Als Pirineus orientals, de clima més benigne, viu a major altitud que als centrals.
Actualment, tendeix a admetre’s que els gats salvatges eurasiàtics són coespecífics del gat salvatge africà, conegut abans com Felis lybica, que és l’antecedent del gat domèstic. Aquesta assimilació taxonòmica introdueix molta diversitat morfològica en el tàxon i, per aquest motiu, cal considerar la nostra descripció com a relativa, només, als Felis silvestris d’Euràsia.