Resultats de la cerca
Es mostren 173359 resultats
Jordi Herralde i Grau
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor.
Germà del director cinematogràfic Gonçal Herralde , estudià enginyeria industrial per incorporar-se a l’empresa familiar, però al final de la dècada de 1960 abandonà aquesta professió per dedicar-se a l’edició L’any 1969 fundà l' Editorial Anagrama , de la qual fou director des d’aleshores, i que esdevingué una de les més prestigioses del món literari en castellà pel seu plantejament arriscat i innovador Les seves colleccions inclouen versions d’alguns escriptors catalans actuals de més projecció El 2010, coincidint amb l’inici de la venda d’Anagrama al grup Feltrinelli, començà la seva…
Nadal Batle i Bastard
Escultura
Escultor autodidacte.
És autor de l’altar major 1762 i del retaule i l’altar de Sant Josep, per al convent de mínims de Santa Maria del Camí
Josep Teixidor i Busquets
Pintura
Pintor.
Dedicat primer a la metallisteria, conreà més tard la seva antiga vocació pictòrica Com a paisatgista, exposà a Madrid i a Barcelona, on fou premiat el 1866 És pare dels artistes Modest i Pepita Teixidor
Cristòfol Montserrat i Jorba
Pintura
Pintor.
Format a Llotja Conreà la pintura d’història i la religiosa, però sobretot foren els retrats, malgrat les seves imperfeccions i el seu desfasament — encara seguia un cert natzarenisme — , allò que li donà àmplia anomenada El seu retrat de Mussolini li valgué la Gran Corona d’Itàlia 1928
Antoni Cellers i Azcona
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià pensionat per la Junta de Comerç de Barcelona a l’Academia de San Fernando de Madrid des del 1797, de la qual fou després membre, i a Roma 1803-14 Del 1816 al 1818 dissenyà diversos projectes d’obres públiques a Lleida, entre ells un del canal d’Urgell, els plans del qual foren aprofitats per al traçat definitiu del 1852 El 1817 dirigí uns cursos gratuïts d’arquitectura de la Junta de Comerç de Barcelona, i dos anys més tard inicià les classes regulars Autor del palau neoclàssic d’Alòs i de Dou vers el 1818 de Barcelona —confós sovint amb el que després fou de l’Ateneu Politècnic—,…
Jaume Bord i Milià
Arquitectura
Arquitecte.
És autor de la façana de la catedral de Múrcia començada en 1741-42 i acabada pels seus deixebles el 1754, d’estil derivat del rococó francès
Jofré I de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (798-810).
Organitzà la marina, resistí l’escomesa ~800 de Carlemany i començà la construcció d’una línia defensiva de fortificacions, origen de la Dannevirke Aconseguí d’aturar l’atac dels vendes
Fàfila I d’Astúries
Història
Rei d’Astúries (737-739).
Fill i successor de Pelagi Casat amb Froiluba, fundà amb ella l’església de la Santa Cruz a Cangas de Onís, aleshores residència reial, on hi ha encara la inscripció dedicatòria Morí, sembla, en una cacera Els seus fills, menors d’edat, no el pogueren succeir
Rafael Casanova i Bosc
Història
Ciutadà honrat de Barcelona.
Fill de Rafael Casanova i Comes Combaté com a alferes a les ordres de Manuel Desvalls, que defensava Cardona contra les tropes de Felip V Després de la capitulació de Barcelona pel setembre del 1714, passà a la casa pairal dels Bosc, a Sant Boi de Llobregat, on amagà el seu pare Cursà els estudis de dret a la nova Universitat de Cervera
Francesc Argerich i Baliat
Medicina
Cirurgià militar, pare de Cosme Marià Argerich del Castillo.
Fou vicerector del Real Colegio de Cirugía de Càdiz Al voltant del 1750 fou destinat com a metge militar a Buenos Aires, la capital del virregnat del Riu de la Plata, on exercí de cirurgià major del presidi i fou cojutge fundador del Tribunal del Protomedicat El 1780 participà, com a metge en cap, en l’expedició que lluità contra la insurrecció de Tupac Amaru
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina