Resultats de la cerca

De compàs 3/4 característic, s’originà al segle XVI, però no adquirí el ritme pronunciat que la feu famosa a Europa fins cap al 1795 Molts compositors n'inclogueren en suites i divertimenti d’altres n'escriviren d’específiques per a orquestra o piano, com Beethoven, Weber, Schubert, etc, i, sobretot, Chopin, amb caràcter de reivindicació nacionalista També fou freqüent d’incorporar àries amb ritme de polonesa en les òperes del segle XIX, com la cèlebre ària de Philine, a Mignon , de Thomas

Estudià amb Endre Rösler a Budapest, ciutat on començà la seva carrera El 1974 coincidí amb el director Wolfgang Sawallisch, el qual la introduí en el repertori straussià que l’ha fet famosa Interpreta també Mozart, Verdi, Puccini, Giordano i Beethoven El 2008 es retirà oficialment dels escenaris lírics interpretant el paper de Clitemnestra, de l’òpera Elektra , de Strauss, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona on havia actuat en nombroses ocasions, que l’any següent li concedí la Medalla d’Or

Els concerti grossi del Barroc amb tres instruments solistes en el concertino no acostumen a ser anomenats així Al segle XVIII moltes obres de característiques semblants han estat designades pels seus autors com a simfonies concertants L’obra més popular coneguda amb el nom de triple concert és l’opus 56 de L van Beethoven, malgrat que no el titulà pròpiament així, sinó que li donà el nom de Concert per a piano, violoncel i violí amb acompanyament d’orquestra

El fugat, d’extensió molt variable però que no acostuma a assolir el grau d’expansió que presenta una fuga, pot trobar-se en les seccions de desenvolupament de la forma sonata J Brahms Sextet núm 2 , opus 36, IV Poco allegro , compàs 52 i següents, en els rondós WA Mozart Quintet de corda , KV 614, IV Allegro , compàs 113 i següents, o en els moviments lents L van Beethoven Simfonia número 3, 'Heroica', op 55, II Adagio assai , compàs 114 i següents

Se celebra a la ciutat japonesa de Nagano la cerimònia d’inauguració de la XXI edició dels Jocs Olímpics d’Hivern La cerimònia és un desplegament d’avenços tecnològics, en què destaca la interpretació de la Novena Simfonia de Beethoven a càrrec de sis cors sincronitzats des de sis llocs diferents del món Nagano, Pequín, Nova York, Berlín, Sydney i Ciutat del Cap La cerimònia també té moments destinats a mostrar les peculiaritats de la cultura oriental, com la intervenció d’un grup de lluitadors de sumo

Inicià amb dificultat els seus estudis, fins que fou descoberta per Ernest Reyer, que la contractà per cantar a Lille i Brusselles, on actuà entre el 1882 i el 1885 Estrenà el paper de Brunilda a l’òpera Sigurd , del mateix Reyer, de qui també estrenà Salammbô París, 1890 Aviat s’especialitzà en papers wagnerians, que interpretà amb èxit a París, Brusselles i Montecarlo També representà papers diversos d’òperes de Gluck, Berlioz, Verdi i Beethoven El 1902 abandonà els escenaris per dedicar-se a la docència

Es formà a l’Escolania de Montserrat i al Conservatori del Liceu Fou membre del Sextet Beethoven Dirigí alguns festivals dels cors de Clavé, i el 1900 es convertí en el primer director que tingué l’Orfeó de Sants També dirigí l’Orfeó Reusenc, des del 1918 fins que es retirà el 1957, i la banda del Centre de Lectura de Reus Compongué obres per a cors i arranjaments de cançons populars Fou premiat el 1917 en el concurs que convocà l’Orfeó Gracienc

Ocasionalment es pot referir a un moviment o, fins i tot, a una part d’aquest, si té les característiques anteriors Fins ben entrat el segle XX, el sextet-octet fou el grup de vent més important per la qualitat de les obres que se li encomanaren Les peces de WA Mozart i L van Beethoven, entre d’altres, constituïren un repertori d’un nivell inusual per a un dels grups coneguts com a harmonie El fet que fossin sextets o octets, així com la composició d’aquests grups, depenia de les situacions concretes Mozart compongué la seva serenata KV 375 en versió de sextet 1781 i d’octet…

Normalment té més amplitud que el motiu i que la cèllula, ja que és format per un conjunt d’elements que formen una unitat que dóna suport al conjunt de la composició L’elaboració del tema de manera profunda s’inicià amb la sonata A partir de Beethoven el desenvolupament del tema s’intensificà i els temes adoptaren una diversificació que es concretà en dues i tres parts En ple Romanticisme aparegué el tema cíclic que dóna unitat a tota la composició, com en determinades obres de JBrahms i de CFranck

Deixeble de Manuel Viscasillas, Enric Morera i Joan Massià, fou premi extraordinari de violí en finalitzar els estudis al Conservatori Superior de Música de Barcelona 1951 i primer premi Joan Manén 1951 Interessat especialment per la música de cambra, formà part del Quartet de Corda de Barcelona posteriorment Quartet d’Instruments d’Arc que féu l’audició completa dels quartets de Beethoven a Barcelona 1948 Violí concertino de l’Orquestra Municipal i del Gran Teatre del Liceu, els darrers anys de la seva vida fou solista de l’Orquestra Ciutat de Barcelona