Resultats de la cerca
Es mostren 614 resultats
André Frénaud
Literatura francesa
Poeta francès.
Estudià filosofia i es llicencià en dret La seva obra és austera i concisa i la temàtica dels seus poemes sorgeix de la vida quotidiana i dels objectes tradicionals i senzills Les rois mages 1943, Il n'y a pas de paradis 1962, La sainte face 1968, Depuis toujours déjà 1970, La sorcière de Rome 1973, La vie comme elle tourne 1980, Haeres 1982, etc
Sinemurià
Geologia
Segon estatge (i edat) del Liàsic (Juràssic inferior), situat damunt el Hetlangià i sota el Pliensbaquià.
L’estratotip és a Semur-en-Auxois Borgonya
Pacte d’Abbeville
Pacte d’Abbeville Aliança entre Joan II, Anglaterra i Borgonya
Autunià
Geologia
Divisió del Permià inferior, situada damunt de l’Estefanià i sota el Saxonià.
Pren el nom de la localitat francesa d’Autun Borgonya
Feliu
Escena de la vida de sant Feliu en un fragment del retaule de Joan de Borgonya procedent de l’antiga col·legiata de Sant Feliu de Girona
© Fototeca.cat
Cristianisme
Màrtir cristià de Girona de suposat origen africà.
Prudenci el canta vers el 400, el bisbe Rústic de Narbona li dedicà una basílica el 455 i altres notícies donen fe del seu culte La seva vida és coneguda per una Passio tardana i un himne litúrgic, on consta que era de Cesarea i que fou torturat de diverses maneres i llançat a la mar Una tradició tardana assenyala un penyal de Sant Feliu de Guíxols, des d’on hauria estat llençat a la mar amb una mola de molí al coll, i així figura sovint en la seva iconografia És molt popular a Catalunya i al Narbonès, on hi ha moltes esglésies dedicades al seu nom La seva festa se celebra l'1 d’agost
Pau de Cambrai entre Francesc I i Carles I que confirma la pau de Madrid
Pau de Cambrai entre Francesc I i Carles I que confirma la pau de Madrid França reté Borgonya
comtat de Namur
Geografia històrica
Feu imperial el centre del qual fou la ciutat de Namur i el primer titular el comte Berenguer I, gendre de l’emperador Lotari I.
El 1429 Joan de Namur vengué el feu a Felip III de Borgonya, i el comtat restà integrat dins els estats borgonyons
regne de Galícia
Història
Territori sobirà corresponent a un període de la història de Galícia.
Exceptuant l’època sueva, l’existència de Galícia com a regne independent fou efímera Entre el 910 i el 914 Ordoni II governà amb el títol de rei Més tard 926 Sanç I, expulsat de Lleó per Alfons IV, es refugià a Galícia i governà el territori fins el 929, també com a rei A conseqüència de la repartició del regne entre els seus fills, efectuada per Ferran I 1063, Galícia correspongué a Garcia I de Galícia, que establí la capital a Ribadavia i imposà el vassallatge als reis àrabs de Badajoz i Sevilla El 1071 penetraren a Galícia els reis Alfons VI de Lleó i Sanç II de Castella i deposaren el…
Mor Joana de Nàpols
Mor Joana de Nàpols Deixa el tron a Renat I, comte de Provença i duc d’Anjou, aleshores presoner del duc Felip III de Borgonya
riera de Matamors
Riera
Afluent del Terri per l’esquerra.
Neix al Pujarnol 432 m, dins el terme de Porqueres Gironès, drena el terme de Camós i desemboca davant Borgonyà Cornellà del Terri, al Pla de l’Estany