Resultats de la cerca

Defensa lateral esquerre, fitxà pel FC Barcelona 2009-12 procedent de l’Inter de Milà Disputà 57 partits de Lliga amb el Barça i guanyà dues Copes d’Europa 2009, 2011, dos Mundials de clubs 2009, 2011, dues Lligues 2010, 2011, una Copa del Rei 2009, dues Supercopes d’Europa 2009, 2011 i tres d’Espanya 2009, 2010, 2011 Al gener del 2012 fou traspassat al París Saint-Germain

Provinent del Curitiba, jugà amb el Sevilla entre el 2005 i el 2010 Fou traspassat al Futbol Club Barcelona el 2010, amb el qual guanyà dos Copes d’Europa 2011, 2015, quatre Lligues 2011, 2013, 2015, 2016, tres Supercopes d’Espanya 2010, 2011, 2013, dos Supercopa d’Europa 2011, 2015, dos Mundials de Clubs 2011, 2015, tres Copes del Rei 2012, 2015, 2016, dos Copes Catalunya 2013, 2014 i una Supercopa Catalunya 2014

Nomenat governador de Pernambuco 1628, dirigí la defensa de la plaça contra els holandesos 1630-35 El 1640 prengué part en la guerra de secessió portuguesa contra Castella i aconseguí la victòria de Montijo 1644, que li valgué el títol de primer comte d’Alegrete

Estudià lleis i filosofia i lletres a Granada, i amplià estudis a la Sorbona 1905-07 Collaborà amb Giner de los Ríos i dirigí 1910 la secció de lexicografia del Centro de Estudios Históricos Fou catedràtic d’història de la llengua espanyola de la Universitat de Madrid 1915-39 En temps de la segona República fou ambaixador a Berlín El 1939 s’exilià fou catedràtic a Princeton Tractà especialment de la convivència dels diversos pobles de la “constellació hispànica” Entre les seves nombroses publicacions a part les collaboracions a la Revista de Filología Española , de la qual fou cofundador es…

Nomenat l’any 1500 capità de la flota portuguesa de l’Índia, desembarcà al Brasil prop de Porto Seguro, des d’on es dirigí al cap de Bona Esperança costejà i explorà la costa d’Àfrica Oriental i arribà a Calcuta, on tingué un xoc amb els comerciants musulmans Finalment passà a Cotxim i a Cananor i hi embarcà espècies cap a Portugal, on retornà el 1501

Situada al NW del Brasil, hi ha indústria tèxtil i metallúrgica

Els colonitzadors i missioners portuguesos hi introduïren instruments europeus, el cant pla i el sentit harmònic occidental La vida musical s’expandí en el cases d’òperes de les diferents ciutats, especialment a Minas Gerais El trasllat de la cort portuguesa al Brasil 1808 donà nova vida a l’òpera i a la música religiosa, en les quals incorporà músics notables Els primers compositors autòctons foren José Mauricio Nunes García 1767-1830 i Francisco Manuel da Silva Amb Antonio Carlos Gomes 1836-96, que compongué òperes italianitzants, apareix la primera figura de nom internacional…

Situada a la costa atlàntica, en una plana alluvial a la desembocadura dels rius Capiberibe i Beribe, la ciutat està dividida en illes formant barris, els tres més importants dels quals són Recife barri antic, San Antonio barri central i Bõa Vista barri modern Actualment s’estén cap al S, a la platja de Bõa Viagem, i cap a l’interior amb el barri d’Apipucos Important port de mar, té, davant l’entrada, un gran baix de corall, que dóna nom recife a la ciutat Indústries químiques, tèxtils, del calçat, del paper i del tabac Té mà d’obra barata, a causa de la gran quantitat d’immigrants…

La capital és Macapá Situat a la regió del Nord, entre la Guaiana Francesa i l’estuari de l’Amazones, és accidentat al NW per la serra de Tumucumaque, prolongació oriental del massís de les Guaianes la resta és una gran planícia, amb una elevació central, la serra do Navío, en la qual el 1946 foren descoberts importants jaciments de manganès La costa, estesa entre el riu Oiapoque fronterer amb la Guaiana Francesa i el canal do Norte a l’estuari de l’Amazones, és molt pantanosa el Jari, afluent de l’Amazones, fronterer amb l’estat de Pará, és l’altra conca important que drena el territori El…

La capital és Rio Branco De clima tropical, la seva principal riquesa són el cautxú i la mineria petroli, carbó, or El travessen els rius Purus i Juruà amb llurs afluents, els quals són, junt amb l’aviació, els principals sistemes de comunicació De població majoritàriament brasilera, el 1867 fou cedit pel Brasil a Bolívia i el 1899 es proclamà república independent Després d’ésser sufocada la revolta independentista 1901, entrà a formar part del Brasil el 1903, mitjançant una indemnització a Bolívia