Resultats de la cerca

L’estructura social Repobladors La majoria de les terres aprisiades no són repoblades directament pel comte La venda de Masquefa 963 i de Queralt 976, la permuta de Pierola 1063, les cessions, al bisbe de Vic, de Calaf abans del 1015, Montbui, Saió i Tous 960 i la partió de Miralles Santa Maria de Miralles entre la mateixa seu episcopal i Ènnyec Bonfill 987 són una clara mostra de com, malgrat l’adquisició de Cabrera i Piera 1063-67, el comte cedeix el lloc al bisbe de Vic i a les famílies vicarials, que poden aportar un major potencial demogràfic Precisament, a partir de la meitat del segle…

El 1445 es casà amb Joana d’Urgell, filla de Jaume el Dissortat Participà activament en les corts del 1449 al 1455 Al servei, a Itàlia, d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, fou ambaixador seu prop del papa A l’inici de la revolució del 1461 fou membre del Consell del Principat i negociador de la proclamació del príncep Ferran com a primogènit, però la seva rivalitat amb el comte de Pallars, nebot seu, i la seva inclinació vers Joan II l’apartaren del moviment i, poc abans de començar la guerra, es posà al costat del rei maig de 1462 Capità general dels exèrcits reialistes, fou la màxima figura…

El lloc d’Ivars de Noguera, situat a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, fou conquerit pel comte d’Urgell Ermengol VI, l’any 1107, un cop conquerida definitivament la plaça de Balaguer als àrabs El 1116, Ivars, amb el seu territori en plena colonització agrària, era sota la senyoria de Ramon Berenguer d’Àger, que era feudatari dels vescomtes de Cabrera Pel testament de l’esmentat Ramon Berenguer, el 1158, hi ha referència que aquest deixava a les seves filles —Berenguera, Magència i Ermessenda— i a la seva muller Maria, els llocs i castells de Boix, Ivars i Tragó de Noguera, entre d’…

Situació i presentació La vila dels Prats de Rei centra un municipi de 32,45 km 2 Limita al N amb Sant Pere Sallavinera, al NW amb Calaf, a l’W amb Sant Martí Sesgueioles, Pujalt i Veciana, al SW amb Copons, al SE amb Rubió, i al sector oriental limita amb el municipi bagenc d’Aguilar de Segarra El terme és situat a la part meridional de la Segarra Calafina i és centrat per la vall que forma la riera nascuda a la Fortesa i que és tinguda per l’origen de l’Anoia La vila és al centre d’aquesta vall, en un indret ric en aigua, a 607 m d’altitud El sector nord i nord-est és més enlairat, amb…

Situació Vista d’un dels murs exteriors de la domus , amb la porta on hi ha una ferramenta romànica M Anglada Aquesta domus es troba situada damunt una mena d’altiplà que hi ha al nord-oest de Santa Eulàlia de Riuprimer i cavalcada sobre una penya, sobre el mas de la Codina Domina tot l’altiplà Aquesta domus figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 31,3 —y 39,9 31 tdg 313399 Per arribar-hi cal anar per la carretera de Vic a Moià i Calaf per Súria al km 8,2, a mà esquerra, hi ha el camí que amb un recorregut…

Situació Cisterna de l’edifici defensiu excavada a la roca en forma de trapezi Hom hi pot observar encara la perforació que era utilitzada per al desguàs F Junyent-A Mazcuñan La torre es troba al municipi d’Aguilar de Segarra S’havia aixecat dalt un petit turó recobert d’alzines, que es dreça al costat del mas Puigfarner, pagesia situada entre els masos de l’Estrada i del Trullàs, en una zona planera i conreada, estesa a la banda sud-occidental del terme, integrada, físicament, malgrat pertànyer administrativament al Bages, a la Segarra Calafina Long 1°33’45” — Lat 41°42’50” Hom hi va des de…

Una vista de l’exterior de l’església, des del costat de migjorn L Prat Situació Aquesta església forma part del petit barri de Cuiner, el qual pertanyia a l’antiga quadra de Matadeporros Aquesta església té també l’advocació de santa Llúcia, que és l’únic dia de l’any que s’hi celebra culte Mapa 362M781 Situació 31TCG760283 Al punt quilomètric 10,500 de la carretera de Calaf a Pinós hi ha un camí senyalitzat, el qual porta directament a l’església i a la masia del mateix nom JCT Història Aquesta església es trobava dins l’antic castell de Matadeporros No tingué mai funcions…

Vida De jove cultivà el dibuix com a aficionat, pràctica que feu compatible més endavant amb el cinema, quan es dedicà al gènere de l’animació amb el pintor i decorador Francesc Estrada i Vilalta Ribes de Freser, Ripollès, 1931, que feia de director artístic i responsable dels fons A títol individual realitzà també cintes argumentals, experimentals i força documentals El 1961 assistí a un curset d’iniciació al cinema amateur , organitzat pel Cineclub Sabadell, i més tard entrà en el món de la realització, una pràctica que es perllongà fins el 1990 La seva àmplia filmografia es caracteritza…