Resultats de la cerca

Fou un dels qui, desobeint Jaume I de Catalunya-Aragó, es negà a combatre a Granada a favor de Castella 1273 Perdonat pel rei 1274, fou procurador de Ramon Folc V de Cardona, cap de la revolta nobiliària Fou ambaixador d’Alfons II a les converses de pau de Brinhòlas 1291

Formà part del consell d’Alfons el Magnànim, del qual fou secretari i el qual serví en les guerres de Nàpols El 1438 fou enviat pel regne de Mallorca a la cort per defensar els privilegis i les franqueses, aleshores en discussió El 1452 fou un dels tres ambaixadors tramesos a Nàpols pel Gran e General Consell per demanar al rei una ràpida expedició de tropes reials per sufocar la revolta dels forans retornà a Mallorca amb una avantguarda de 200 infants

El 26 de desembre de 1411 fou designat pel parlament català reunit a Tortosa com a substitut de Lluís de Requesens en la comissió de vint-i-quatre encarregada d’endegar els afers del país durant l’interregne de 1410-12 judicà maig del 1412 els allegats dels emissaris del pretendent Lluís d’Anjou que rebutjaven alguns compromissaris encarregats de l’elecció En ésser proclamat Ferran d’Antequera 1412, en seguí la causa i combaté Jaume d’Urgell En la darrera etapa del Cisma d’Occident fou emissari de la corona catalanoaragonesa davant de l’emperador Segimon a Narbona, el 1416 i del concili de…

Lluità a la batalla del cap d’Orlando, a Sicília 1299, a favor de Jaume II de Catalunya-Aragó i prengué part en les campanyes de Múrcia i d’Almeria Fou veguer de Vilafranca i de Montblanc 1310 i de Girona-Besalú 1312, 1317 i 1318 El 1313 anà a Sicília amb quatre galeres pel camí coincidí amb l’estol en què viatjava el cronista Ramon Muntaner, amic seu, i l’acomboià fins a Messina Fou conseller reial 1321-22

Mestre de la seca de Mallorca i algutzir reial, estigué al servei d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, a qui féu préstecs importants diverses vegades 7 500 florins el 1436 per ajudar al rescat del rei — i al seu propi rescat — , fet presoner al combat de Ponça, 5 000 lliures més el 1438, i draps per valor de 100 lliures, i encara 9 800 lliures el 1442 En fou recompensat amb la senyoria de Llucmajor 1438, de la qual no pogué gaudir perquè topà amb la resistència del procurador reial Llàtzer de Lloscos i amb la dels habitants de la vila el 1424 havia obtingut ja la castellania d’Alaró…

Vida i obra Net, de part de mare, de Pere Destorrent i nebot d’Antoni Pere Ferrer Després d’una primera joventut turbulenta, començà a intervenir en les lluites polítiques del seu temps El 1455 s’adherí a l’actitud presa per la Biga contra la lloctinència de Galceran de Requesens Iniciada la lluita contra Joan II, era capità de Perpinyà pel setembre del 1462, i hom el feu anar a defensar Barcelona, atacada El 20 d’octubre fou fet governador del Rosselló i la Cerdanya, i el 15 de novembre rebé l’ordre de posar-se sota l’obediència d’Enric IV de Castella, proclamat rei dels catalans A la…

Vida i obra Hom sol identificar-lo amb un dels cavallers que la ciutat de València trameté sota el comandament de mossèn Joan Escrivà a Catalunya per tal d’ajudar el rei Joan II en el setge de Peralada Participà en el certamen poètic en “honor de la Sacratíssima Concepció” València 1486 amb la poesia La Trinitat, de son alt consistori , on fou mereixedor d’un dels premis que mossèn Ferran Dies, organitzador de l’esmentat certamen, atorgà a les millors composicions Es tracta d’una obra d’escàs valor poètic i d’estil artificiós Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Vida i obra Net, de part de mare, de Pere Destorrent i nebot d' Antoni Pere Ferrer Després d’una primera joventut turbulenta, començà a intervenir en les lluites polítiques del seu temps El 1455 s’adherí a l’actitud presa per la Biga contra la lloctinència de Galceran de Requesens Iniciada la lluita contra Joan II, era capità de Perpinyà pel setembre del 1462, i hom el feu anar a defensar Barcelona, atacada El 20 d’octubre fou fet governador del Rosselló i la Cerdanya, i el 15 de novembre rebé l’ordre de posar-se sota l’obediència d’Enric IV de Castella, proclamat rei dels catalans A la…

Entre el 1456 i el 1457 es traslladà a València, on es casà amb Caterina de Celma Obtingué en propietat el  Tirant lo Blanc en no satisfer el seu autor, Joanot Martorell , un préstec de 100 reals A la mort de Joanot, reclamà la novella, sense èxit, el seu germà Galceran Publicada ja difunt per l’impressor Nicolau Spindeler el novembre del 1490, dels deu volums que li corresponien i que en el testament manà que es dipositessin al castell de Montnegre “per memòria e remembrança mia”, se’n feu càrrec el seu nebot Guerau, hereu universal seu Històricament, hom ha pensat que Galba intervingué en…

Fou confirmat el 1760 al seu net, Salvador Sureda de Santmartí i Cotoner, regidor perpetu de la Ciutat de Mallorca i diputat per les Balears El 1820 li fou canviada la denominació per la de marquesat de Casa Desbrull al tercer titular, Antoni Desbrull i Boïl d’Arenós, cavaller de Sant Joan, i passà als Villalonga