Resultats de la cerca

Líder estudiantil, el 1968 creà un moviment àcrata a la Universitat de Nanterre i fou un dels promotors dels Fets de Maig d’aquell any Expulsat de França, s’installà a Frankfurt, on s’establí de llibreter i es vinculà al moviment ecologista dels Verds El 1984 ingressà a Die Grünen, el partit ecologista alemany, dins del qual s’alineà amb el corrent anomenat realista Detingué diversos càrrecs públics per aquesta formació Des del 1994 és parlamentari el 1994 pels ecologistes alemanys, el 1999 pels francesos i el 2004 novament pels alemanys, i el 2002 fou elegit copresident del parlament El 2004…

Orientat primerament cap a la banca, a París, començà a colleccionar gravats impressionistes del 1902 al 1905 El 1907 obrí a París la seva primera galeria, es relacionà aviat amb els fauves i descobrí Van Dongen, Picasso, Braque i Juan Gris, l’obra dels quals promogué, com després la de Leger 1910 i Manolo Hugué 1912 El 1920 obrí la famosa Galerie Simon —després Louise Leiris— i és comprometé amb diversos artistes, com Henri Laurens, André Masson i Josep de Togores Privat de la ciutadania francesa, a causa de la seva raça jueva, pel règim de Vichy, recomençà la tasca de marxant en acabar la…

Fou professor de politicologia a la Universitat de Colúmbia El 1890 ingressà al partit laborista, i aviat n'esdevingué el líder i ideòleg, i li donà una orientació de tipus marxista El 1905, amb Debs i Haywood, fundà la IWW Industrial Workers of the World A partir del 1892 edità el diari The People , d’ideologia socialista És autor, entre altres obres, de Socialist Reconstruction of Society 1905

Durant la seva minoritat la noblesa reduí el seu poder al principat de Vladimir, però vers el 1240 havia reunit Volínia, Vladimir i Galítsia, i fou nomenat gran duc de Kíev Combaté l’orde teutònic 1238, els mogols 1240-45, als quals s’hagué de sotmetre, els polonesos i els hongaresos 1249 i altre cop els mogols 1260-61 Fou coronat rei per un legat papal el 1254 i reorganitzà els seus estats

Amb el pseudònim de Nikolaj Aržak ha publicat Ruki ‘Les mans’, Govorit Moskva ‘Parla Moscou’ i Iskuplenije ‘La Redempció’, on criticà el règim soviètic En 1966-70 fou condemnat a treballs forçats

S’inicià en la competició el 1996 al Volant RACC, que guanyà l’any 1998 amb un Peugeot 106 R Debutà com a professional l’any 2000 i aconseguí el títol estatal sobre asfalt en categoria dièsel L’any següent s’imposà en F3 al Campionat d’Espanya amb un Citroën Saxo i debutà en el Campionat del Món WRC al Ralli d’Anglaterra Fou campió del món júnior 2002 i guanyà una prova del grup N del WRC 2004 amb Mitsubishi El 2006 es proclamà campió d’Espanya d’asfalt amb un Citroën C2 i subcampió de terra amb un Mitsubishi Lancer

El 2009 fitxà pel Futbol Club Barcelona procedent de l’Ademar de Lleó Central, amb el Barça ha guanyat la Copa d’Europa 2011, el Mundial de clubs 2013, 2014, la Lliga 2011-14, la Supercopa d’Europa 2000, 2004, la Copa del Rei 2010, 2014, la Copa Asobal 2010, 2012, 2013, 2014 i la Supercopa d’Espanya 2010, 2012, 2013, 2014 El 2009 debutà amb la selecció espanyola absoluta, amb la qual disputà els Jocs Olímpics de Londres 2012 i es proclamà campió del món 2013 a Barcelona

El 1947 contribuí a la fundació de la Unió Esportiva Lleida, de la qual fou secretari durant més de vint-i-cinc anys Després de deixar la directiva hi tornà entre el 1982 i el 1989 També fou entrenador del CD Binéfar i de la Unión Deportiva Fraga, fou àrbitre de futbol i fundador del Club Deportivo Ilerda 1945, el qual presidí durant vint-i-sis anys Fou també secretari de la Federació Catalana de Futbol FCF a Lleida i membre del comitè de competició Collaborà en la majoria d’iniciatives esportives de Lleida fou un dels fundadors del Club Patí Lleida, impulsor del Llista Blava d’hoquei sobre…

Conegut com El noi de Cornellà , s’inicià la temporada 1969-70 en el Reial Club Deportiu Espanyol d’aficionats i de seguida entrà a formar part del primer equip, on destacà com a migcampista organitzador Debutà a primera divisió al setembre del 1970 Durant vuit temporades 1970-78 disputà 234 partits de Lliga, en què marcà 39 gols i esdevingué un dels ídols de l’afició perica Traspassat al València, hi jugà cinc temporades 1978-83 en 138 partits, i fou campió de la Copa del Rei 1979 i de la Recopa d’Europa 1980 S’incorporà posteriorment al Bastia 1983-86 i al Rennes 1986-87 francesos, a la…

Fou membre del Sant Andreu Club de Dards i, posteriorment, fou fundador i primer president de l’Aigüestoses del Llobregat Club de Dards Guanyà dos Campionats de Catalunya de clubs 2008, 2011, la Lliga 2012 i la Catalunya Cup 2012, i aconseguí el tercer lloc individual en la Copa de Campions 2013 També jugà amb la selecció espanyola