Resultats de la cerca

Filla de Sanç I de Portugal i de Dolça, filla de Ramon Berenguer IV Fou casada amb Enric I de Castella quan aquest era menor d’edat el matrimoni, no consumat, fou anullat per Innocenci III, i Mafalda es retirà al monestir portuguès d’Arouca

Habiten a l’aigua dolça de temperatura freda i sense contaminació De desenvolupament indirecte per una larva gloquidi, inclou, entre d’altres, els gèneres Unio , Margaritana i Anodonta , les espècies dels quals poden produir perles petites Margaritana margaritifera és estesa pels Pirineus, els Vosges i Escòcia

Gairebé tots els representants d’aquest grup s’extingiren durant el Paleozoic, i actualment tan solament en sobreviuen algunes espècies tropicals Inclou formes marines i d’aigua dolça Els merostomats es divideixen en dos ordres els dels euriptèrids, tots fòssils, i els dels xifosurs, amb representants vius

És una malaltia freqüent en zones lacustres, atès que l’hoste intermediari del cuc és un peix d’aigua dolça produeix trastorns digestius i nerviosos i pot aparèixer també una anèmia del tipus megaloblàstic per consum de la vitamina B 1 2 per part del verm

Inclou nombroses espècies d’aigua dolça i salada, que habiten a poca profunditat Entre les d’aigua salada es destaquen el gobi comú G niger , el gobi de fang G paganellus i el gobi de roca G cobitis , que són comunes a les costes dels Països Catalans

Microfotografia electrònica de transmissió d’un bacteri magnetotàctic de l’Encanyissada, en què es marca la cadena de magnetosomes, que permeten al bacteri orientar-se en el camp magnètic de la Terra Jacek Wierzchos La primera indicació que alguns bacteris eren sensibles al camp geomagnètic, la va obtenir Richard Blakemore el 1975 observant el fang d’unes llacunes salabroses pròximes a Cape Cod costa est dels Estats Units Avui se sap que els bacteris magnetotàctics són cosmopolites i ubics dels hàbitats aquàtics amb un cert gradient d’oxigen S’han trobat en maresmes, aigües salabroses i…

Actualment es formen també uns sediments semblants a l’aigua dolça Hom el fa servir, gràcies a la seva porositat, en la fabricació de la dinamita i com a aïllant tèrmic també és emprat, per la seva duresa, per a polir el vidre, els metalls i les pedres dures

Format a Llotja Fou un dels millors especialistes de talla dolça del seu temps Treballà per a editorials de Barcelona illustrà obres com la Història de Catalunya , de Víctor Balaguer, de Madrid i de París Difongué les obres de Lluís Rigalt Fou un dels pioners de la daguerrotípia

Practicà molt la talla dolça, amb un estil molt sobri, amb trets nets i vius sobre superfícies blanques Representa grans espais de paisatge, amb cels lluminosos i calmats Cal remarcar també el seu treball com a illustrador de llibres Contes et légendes , de JPFabre, i Raboliot, de MGenevoix

Les colònies, grans i aparents, són arborescents o incrustants, formades per milers d’individus o zooides, constituït cadascun d’ells per un polípid o cos pròpiament dit i per un cístid o revestiment cuticular, quitinós o gelatinós i sovint calcificat, en el qual s’allotja el polípid quan està retret El polípid presenta una corona de tentacles ciliats que envolten la boca i que poden tenir forma de ferradura lofòfor és retràctil La forma del cístid és variable, fins i tot dins una mateixa espècie els zooides poden ésser tots iguals o diferenciats gonozooides, ovicelles, aviculàries,…