Resultats de la cerca

L’integraven vint consellers, aplegats en cinc ponències ensenyament superior, ensenyament secundari, ensenyament primari, ensenyament tècnic, i arxius, biblioteques i belles arts, presidits pel conseller d’instrucció pública i pel president de la Generalitat A la pràctica, n'actuà de president Jaume Serra i Húnter, amb Pompeu Fabra de vicepresident i Alexandre Galí de secretari En fou l’inspirador el conseller d’instrucció pública Ventura Gassol del 1931 al 1936, que fou succeït per Carles Pi i Sunyer, i, durant el Bienni Negre 1934-36, per Lluís Duran i Ventosa Fou l’organisme…

Fou publicada inicialment per les oficines del Diccionari General de la Llengua Catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans, amb l’objecte d’informar els collectors de materials lingüístics i publicar els resultats dels estudis sobre aquests materials Antoni Griera en tingué principalment cura en la primera època 1913-30 La segona època 1931-36 fou preparada per Joan Coromines i aparegué amb el subtítol de “Revista Catalana de Lingüística” Ultra els collaboradors catalans Pere Barnils, Manuel de Montoliu, Pompeu Fabra, etc, hi collaboraren, entre altres, Leo Spitzer, Walter von…

Està formada per les universitats finançades bàsicament pels pressupostos de la Generalitat de Catalunya la Universitat de Barcelona, l’Autònoma de Barcelona, la Politècnica de Catalunya, la Pompeu Fabra, la de Girona, la de Lleida, la Rovira i Virgili i la Universitat Oberta de Catalunya El seu objectiu és actuar com a òrgan collegiat en la definició de les prioritats del sistema universitari de Catalunya i en la negociació conjunta dels interessos de les universitats associades, potenciant l’educació superior i la investigació universitària, l’intercanvi d’informació i esforços…

Inicialment, bé que foren previstes sis seccions, fou limitada als estudis d’electricitat Amb la Dictadura en foren suspeses les activitats, excepte l’edició de llibres, que continuà, a càrrec del Polytechnicum Postal, creat amb aquesta finalitat el 1924 Del 1931 al 1939 tornà a funcionar com a escola postal de la Generalitat de Catalunya, amb nous estudis de tecnologia mecànica, tecnologia elèctrica, ensenyaments agrícoles i un curs de gramàtica catalana Es continuà amb la publicació de texts tècnics en total gairebé un centenar, en l’aspecte lexicogràfic dels quals collaborà Pompeu …

Tot i ser localment coneguts per les seves intervencions a la ràdio i la televisió, no va ser fins el 1962, amb el disc Spicks and Specks , que feren el salt a la fama en tot el món anglosaxó El 1974 s’installaren als EUA i s’apartaren de tot estil proper al rock per centrar-se en el so disco, ple dels falsets que caracteritzen el seu estil i que, sobretot arran de la banda sonora del film Saturday Night Fever J Badham 1977, els feren internacionament coneguts Bibliografia Complement bibliogràfic Sierra i Fabra, Jordi Bee Gees , Unilibro, Barcelona 1978

Fou fundat l’any 1983 amb Juli Casino com a president Creà un equip d’infantils dirigit per David Payet, i des del 1997 organitza el Gran Premi Montgrí per a la categoria màster 30 El gruix de la seva activitat se centrà en el ciclisme femení, amb la creació d’un equip que, sota diferents denominacions, Girona-Costa Brava, Delfí Verd i Ono ha reunit ciclistes com Elena Carbonell, Eva Clop, Débora Gálvez, Anna Henestrosa i Esther Fernández Organitza el Trofeu l’Estartit-Illes Medes, també denominat Memorial Rafel Fabra, vàlid per a la Copa d’Espanya femenina

Publicà caricatures a Papitu , L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia  i  El Mundo Deportivo Fou redactor de Mirador i La Publicitat En el llibre Cent ninots i una mica de literatura 1930 combinà caricatures i comentaris sobre personatges de la vida barcelonina Publicà unes biografies populars sobre L’inventor Narcís Monturiol 1935 i Pompeu Fabra 1938 Altres obres són Llibre dels llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara 1949, Homes i coses de la Barcelona d’abans dos volums, 1968 i 1974 i La Publicitat, diari català 1971

S'installà a París 1905, on hagué de comercialitzar el seu art Exposà a la Société Nationale des Beaux Arts 1917 i al Salon d’Automne, entitats de les quals esdevindria sociétaire Retornà el 1927 a Barcelona, on l’Exposició Internacional del 1929 li oferí interessants encàrrecs monumentals Reeixí en les figures petites i esdevingué un excellent retratista Josep Ynglada, Josep Pla, Joan Estelrich, Pompeu Fabra, Xavier Nogués, Ricard Canals, Alexandre Plana Formà part de l’associació Les Arts i els Artistes El seu art classicista amb tocs realistes l’inclou de ple en l’etapa…

Fou professor de català a l’Extensió d’Ensenyament Tècnic, als cursos populars de la Generalitat i als Estudis Universitaris Obrers de la Universitat Autònoma de Catalunya de l’època republicana —on treballà amb Pompeu Fabra i Andreu Carrión— i membre de la junta directiva del Collegi Oficial de Professors de Català Collaborà en La Publicitat , Meridià  i Revista de Catalunya Amb el seu pare Jaume Aymà i Ayala fundà l’ editorial Aymà  1944, des de la qual impulsà, entre d’altres, la collecció “El Club dels Novellistes” en collaboració amb Joan Oliver 1952-58 Des del 1967 dirigí…

Començà a destacar als vint-i-quatre anys i morí als vint-i-nou Fou sis vegades campió d’Espanya i en destaquen els títols individuals 1963, 1966 i els títols per equips 1965, 1966 amb el Mayda Participà en el Mundial del 1965 i els Campionats d’Europa del 1964 i el 1966 Fou jugador d’elit al CT Barcino i el Mayda després d’haver estat a la Congregació Mariana de Sant Andreu, el Fabra i Coats i la Penya Espanyolista La Federació Espanyola de Tennis de Taula li atorgà la medalla d’or a títol pòstum