Resultats de la cerca

Fou deixeble, a Barcelona, de l’escultor Josep Llimona, i residí uns quants anys a Xile Autor del Crist del pas monumental de la seu d’Osca  Com a autor de teatre, destaca per l’estrena i la publicació de diverses obres de caràcter popularitzant i d’intenció humorística, com El pes de la raça 1922 i La pubilla 1936, a més del poema dramàtic El flagell s d La seva filla , Roser Coscolla i Ferrer Barcelona 1903 – Granollers 1991 fou actriu de cinema El padre Juanico, 1922, adaptació de Mossèn Janot, de Guimerà i de teatre, i actuà sobretot al teatre Romea des dels anys vint als anys setanta

D’extracció obrera, fou tipògraf de professió i milità dins l’anarquisme i alhora es manifestà nacionalista català De formació autodidàctica, exercí una tasca important per a elevar el nivell cultural obrer Fundà i dirigí La Compañía Libre de Declamación, el Centre Fraternal de Cultura i també l’Agrupació Avenir, que editava el periòdic Avenir  1905, i les Vetllades Avenir 1902-05, on estrenà diverses obres —sovint traduïdes per ell mateix— d’autors com Mirbeau i Hervieu i donà a conèixer Brieux, Hauptmann, Donnay, Mirbau i l’Ibsen més revolucionari Treballà a la impremta llibreria de L’Avenç…

Es formà a l’escolania de Montserrat, amb Benet Esteve, i entrà al monestir el 1743 Hom conserva poques obres seves, una de les quals és una Tèrcia , per a sis veus amb acompanyament instrumental

Vida i obra De formació autodidàctica, fou redactor de La Publicitat , d’ El Matí,  de la revista cultural Revista de Vich  i administrador de La Nau Publicà poemes a les revistes Cenacle , de Manresa, i a La Revista , editada per Josep Maria López Picó Participà assíduament als Jocs Florals, on obtingué diversos premis, i el 1936 fou proclamat mestre en gai saber La seva poesia, influïda per Francis Jammes, Jacint Verdaguer, Josep Carner i Guerau de Liost, mostra una visió idealitzada, i alhora religiosa, de la vida rural És una poesia sentida i treballada, però al mateix temps allunyada de…

Fou vicesecretari de l’Ateneu Barcelonès 1893 Collaborà a la premsa barcelonina en català i en castellà codirector i després director 1900-02 de Lo Teatro Regional  —hi publicà algunes obres—, dirigí també Barcelona Illustrada  i La Tribuna Escriví, amb A Guasch i Tombas, dues comèdies Pintura fi de sigle 1893 i La Lola estr 1893 i publicada el 1894, obra que parodia el drama de Feliu i Codina La Dolores En el terreny de l’assaig publicà Pàtria i Unió 1881, El socialismo en Barcelona 1890, Notas de un loco 1890 i La electricidad en la Antigüedad y en la Edad Media s d

Titulat en dret per la Universitat de Santiago de Compostella, de molt jove començà a exercir el periodisme polític, clarament decantat cap al liberalisme Juntament amb Bernat Salleras fou el dirigent més destacat a Eivissa de la junta progressista que donà suport a la Revolució de Setembre del 1868 Dissolta la junta, passà a formar part del Partido Liberal  encapçalat per Práxedes Mateo Sagasta Els anys següents ocupà càrrecs a Eivissa i a la Península des del 1871 fins a la jubilació 1907 fou secretari del Govern Civil de les Balears, Lugo, Tarragona, Lleó, Castelló de la Plana i altres…

S’inicià a l’Artiguense i passà al juvenil del Futbol Club Barcelona, amb el qual fou dos cops campió d’Espanya 1974, 1975 L’estiu del 1975 entrà a formar part del Barcelona Atlètic, i a l’abril del 1976 debutà oficialment amb el primer equip 1976-86 Jugava de migcampista i més endavant alternà aquesta posició amb la de lateral Arribà a ser capità de l’equip els anys vuitanta Guanyà una Lliga 1985, tres Copes del Rei 1978, 1981, 1983, dues Recopes d’Europa 1979, 1982, dues Copes de la Lliga 1983, 1986 i una Supercopa d’Espanya 1983 Disputà 424 partits i marcà 20 gols, un dels quals a la final…

S’inicià en la pràctica surfista a mitjan dècada de 1980 Fou corresponsal de la revista Surfer Rule per Catalunya 1991-96 i president de l’Associació Catalana de Surf 2003-06, on creà, junt amb Abel Marsal, l’Escola Catalana de Surf Organitzà dues edicions de l’Obert de surf de Catalunya i el Festival de Longboard de Sitges Ha estat director editorial de la revista degana del surf a Espanya, 3sesenta 2011-12, i comissari de la primera exposició de surf que s’ha fet a l’Estat espanyol en un museu “SURF X 100 – 100 años de surf” 2012-13, Museu Marítim de Bilbao

Felip de Borbó és nomenat rei de Castella Felip V a les Corts de Madrid, mentre Lluís XIV envaeix els Països Baixos, els Estats Generals dels quals es mostren poc predisposats a acceptar el nou monarca

Fill de Felip III de Castre Es casà, vers el 1366, amb Joana de Castella, filla bastarda del rei Alfons XI de Castella i germana del rei Enric II, llavors comte de Trastàmara i aspirant a la corona castellana 1366 Acompanyà el seu cunyat en l’expedició a Castella del 1367, la qual acabà amb la derrota de Nájera, on Felip caigué presoner El 1368 fou alliberat per Enric, que, en accedir al tron de Castella, li donà les viles de Paredes de Nava, Medina de Rioseco i Tordehumos Morí lluitant contra els seus vassalls aixecats a Paredes de Nava a causa dels imposts que els…