Resultats de la cerca

Gràcies al seu casament 1661 amb una dama —María Ambrosia de Uceda— del servei de la reina Marianna d’Àustria, s’introduí a la cort i fou favorit de la reina, a qui comunicava les xafarderies de la cort, motiu pel qual fou anomenat El Duende de Palacio Reuní càrrecs, honors i beneficis, subornà funcionaris, vengué càrrecs públics i arribà a ésser secretari de Carles II de fet, primer ministre, marquès de Villasierra 1675 i gran d’Espanya 1676 Enemistat amb Josep Joan d’Àustria, quan aquest entrà a Madrid amb les seves tropes 1677 fou detingut i condemnat a mort i li foren confiscats els béns…

Enginyer, cap a 1879-80 es relacionà amb la societat lliurepensadora La Luz de Barcelona Abandonà el republicanisme federal per a militar en la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola 1882-85 i en el cercle La Regeneración Molt amic d’Anselmo Lorenzo i influït per ell, collaborà molt a Acracia 1886-88, El Productor 1887-93 i Ciencia Social 1895-96 Formulà la teoria de l' anarquisme sense adjectius per a superar la polèmica entre anarcocollectivisme i anarcocomunisme Representà els anarquistes de la península a les conferències internacionals de París 1889 i de Brusselles 1891 Implicat…

General i polític castellà al servei de Carles V, defensà Catalunya i Navarra contra els francesos 1542, aconseguí la victòria de Mühlberg contra l’elector de Saxònia 1547 i trencà la lliga d’Esmalkalda Virrei de Nàpols 1556-57, defensà la ciutat durant la guerra de Felip II contra el papa 1557 Nomenat governador dels Països Baixos 1567, hi dugué a terme una repressió molt rigorosa contra els protestants i hi constituí el Consell dels Avalots, conegut popularment amb el nom de Tribunal de la Sang L’any 1568 aturà l’avançada de Lluís de Nassau a Gueming i féu retrocedir Guillem d’Orange del…

Fernando de Rojas escriu La Celestina

El president brasiler, Fernando Henrique Cardoso, és reelegit en el càrrec pel 50,3% dels vots, un percentatge que farà innecessària la convocatòria d’una segona volta en les eleccions presidencials El principal rival de Cardoso, Luis Inácio Lula da Silva, candidat del Partit dels Treballadors, obté el 35% dels vots Cardoso és el primer president brasiler reelegit des de la proclamació de la república el 1889

Estudià a les Filipines, Espanya, Suïssa i els EUA Harvard, on residí com a investigador bibliogràfic 1949-51 El 1951 exposà per primera vegada a Boston, i s’establí a les Filipines 1951-60, on exposà les seves obres També participà en excavacions arqueològiques, i fou director del Museo de Bellas Artes de Manila Anà a residir a la península Ibèrica, l’any 1961, on creà, a Conca, el primer Museo de Arte Abstracto, amb una mostra de les obres dels artistes més representatius Conreà, a més de la pintura, l’aquarella, el dibuix, el gravat i la fotografia La seva obra pictòrica de maduresa és afí…

Ha sofert diverses reorganitzacions Consta de 48 membres numeraris i un nombre variat de corresponents L’edifici on té la seu, construït per Josep Bernat de Xoriguera, conté un important museu de pintura amb obres de Goya Los disciplinantes, La Inquisición, La casa de los locos , Zurbarán La visión del beato Alonso Rodríguez , Murillo, Alonso Cano, etc, i una gran collecció de dibuixos

Marquès de Mendigorría, títol obtingut en la batalla d’aquest nom contra els carlins 1835 Fou capità general de Catalunya 1849 durant la guerra dels Matiners Fou cap de l’expedició espanyola a Itàlia en ajut del papa Pius IX 1849 El 1854 es destacà a Madrid pel fet d’haver intentat de reprimir l’alçament progressista, com a cap del govern 18-20 de juliol Fou ministre de la guerra 1864-65 i 1872-73 Publicà Memoria sobre los sucesos de 1854 1855, La revolución de Roma y la expedición española a Italia 1882 i Mis memorias íntimas 1886-89

Moren Lawrence d’Aràbia, Fernando Pessoa i Carlos Gardel

Sisè marquès de Los Vélez, marquès de Martorell i de Molina Fill i hereu de Pedro Fajardo de Zúñiga-Requesens y Pimentel Fou governador d’Orà 1673 i virrei de Sardenya 1673-75 i de Nàpols 1675-83 Passà a Madrid, on presidí el Consell d’Índies 1685-87 i fou superintendent de finances 1687-93, que s’esforçà a millorar