Resultats de la cerca
Es mostren 1386 resultats
callet
Viticultura
Varietat de cep originari de Mallorca (Felanitx).
És vigorós, i els sarments són llargs els raïms són grossos i compactes, de gra ovalat i de color fosc rogenc És una varietat molt fructífera, però amb una gran tendència a ésser anyívola, i produeix vins d’uns 11° com a màxim, amb poc extret i escassa intensitat colorant
Escorpió

Signe d'Escorpió
© Desislava Vasileva / Dreamstime.com
Vuitè signe del zodíac.
Està associat amb la constellació del mateix nom Sobre el zodíac el signe és ocupat pel Sol des del 23 d'octubre fins al 21 de novembre, aproximadament És un signe lligat a l'element aigua, el seu color és el vermell fosc o granat, i actualment és regit per Plutó
magatzem
Cinematografia
Fotografia
Estoig impermeable a la llum, rígid i generalment recarregable, que serveix per a emmagatzemar-hi trossos de pel·lícula o plaques.
Pot ésser incorporat a la càmera i, un cop impressionada la pellícula o la placa, en pot ésser separat a plena llum Permet de treballar contínuament amb una cambra sense necessitat d’un lloc fosc per a recarregar, i proporciona una protecció completa al material sensible, tant abans com després de l’exposició
hemidàctil
Herpetologia
Rèptil de l’ordre dels escatosos, de la família dels gecònids, que ateny uns 10 cm de longitud, amb la cua deprimida i una línia d’escuts a la cara ventral.
Els dits són dilatats a la base i proveïts d’una ungla corbada i amb dues fileres d’escates transverses a la cara ventral El cos és de color clar o gris tacat de fosc Habita als murs d’edificis antics, i es nodreix de mosques, aranyes, etc És comú als Països Catalans
mular

Mular
NASAs (CC0)
Zoologia
Cetaci del subordre dels odontocets, de la família dels delfínids, de 280 a 400 cm de llargada, semblant al dofí comú però que té el musell més curt, ample i dilatat, la mandíbula inferior més llarga que la superior, i l’aleta dorsal cap a la meitat del tronc, grossa, encorbada i sense punta.
És de color negre o gris fosc a les parts superiors i gris clar o blanc a les inferiors Habita en moles generalment poc nombroses, prop de les costes i desembocadures de rius, s’alimenta de peixos bentònics i s’adapta bé a la captivitat No és gaire comú als Països Catalans
binturong
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels carnívors de la família dels vivèrrids, gros (2 m de longitud total), de cos robust, amb pèls molt llargs que formen plomalls auriculars.
El color verd fosc del pèl és conseqüència de les algues verdes simbionts que hi viuen la cua és cònica i prènsil, i és plantígrad De règim omnívor i costums nocturns, camina lentament i balancejant-se Viu als boscs alts del sud-est asiàtic, des de l’Himàlaia fins a Sumatra i Java
lampròfir
Mineralogia i petrografia
Roca filoniana bàsica, associada a roques intrusives de diferents composicions.
L’estructura és generalment porfídica, amb molts fenocristalls de biotita que és el seu mineral característic, a més d’amfíbols, piroxens monoclínics i, a vegades, olivina i apatita El color és generalment fosc, per l’alt percentatge en minerals de ferro i magnesi La pasta de fons és formada per un agregat feldespàtic microcristallí
hedenbergita
Mineralogia i petrografia
Silicat de ferro i calci, CaFeSi2O6
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Té un color de verd fosc a negre i un esclat de vidre La densitat oscilla entre 3,50-3,55 i la duresa és de 6 És el terme extrem d’una sèrie que comença amb el diòpsid Hom la troba en roques metamòrfiques riques en calci
gos esquimal

Gos esquimal americà
Mastologia
Gos de gran talla, entre 65 i 80 cm, característic pel seu pelatge dens, bastant llarg a tot el cos, excepte al musell.
La seva coloració és molt variada blanc, negre, castany clar o fosc Viuen sobretot al nord d’Euràsia i d’Amèrica i són utilitzats com a animals de tir per als trineus, pel fet que són animals molt forts i resistents al cansament i a les baixes temperatures i també molt bons guardians de ramats
llamprea
Ictiologia
Nom donat als ciclòstoms de la família dels petromizòntids que pertanyen als gèneres Lampetra, Petromyzon i Eudontomoyzon
.
Tenen el cos allargat i cilíndric, amb la boca circular i suctora, proveïda de dents còrnies La pell és nua i viscosa, sense aletes i amb parelles les senars poc desenvolupades Presenten set obertures branquials a cada costat del cos, que comuniquen amb les cambres branquials Són ectoparàsites La larva rep el nom d'ammocet La llamprea de mar Petromyzon marinus ateny uns 60-80 cm de longitud i té el cos cilíndric, amb la cua comprimida lateralment i amb dues aletes dorsals separades És de color gris jaspiat de fosc al dors i blanquinós al ventre A l’embut bucal hi ha cercles de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina