Resultats de la cerca

Per encàrrec del duc de Lerma, privat de Felip III, el 1604 inicià la seva obra principal el projecte i la realització de la urbanització de la ciutat de Lerma També és autor de l’església del Convento de San José d’Àvila 1618

Conservador, tingué fama d’ésser ben escrit i ben presentat Durant la Segona República es convertí en el portaveu dels catòlics moderats republicans d’Acció Popular i, més tard, de la CEDA, el dirigent de la qual, Jesús Gil Robles, era redactor del diari Fou substituït després de la guerra civil pel diari Ya

Feu la carrera militar al Perú i als EUA Del 1950 fins a mitjan anys vuitanta fou collaborador de la CIA Membre de la Guàrdia Nacional, fou aliat del coronel colpista Omar Torrijos, a la mort del qual 1981 el succeí a la cúpula d’aquest cos militar policial, que transformà en les Forces de Defensa de Panamà FDP, i que utilitzà per a afermar-se en el poder amb la repressió de la dissidència Convertit en l’autoritat de facto del país des del 1983, l’any 1988 els EUA l’acusaren de practicar el narcotràfic i el comerç illegal d’armes L’any 1987 obligà a dimitir al cap de l’estat major, R Díaz…

Vida i obra Estudià medicina a la Universitat de València i fou membre de la Real Academia de la Historia i de la Sociedad de Americanistas de París, de la Sociedad Económica Matritense, de la Sociedad Colombiana Onubense, de la Mejicana de Geografia i Estadística, i de la de Numismàtica de Filadèlfia Fou funcionari de l’administració pública i, el 1864, fou destinat a Cuba, on ocupà alts càrrecs com ara el de secretari polític de l’Havana i oficial de voluntaris de la capital de Cuba i inspector general de duanes A més, fou director de la revista Archivo de los Americanistas i secretari del…

Vida Formada a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic Adrià Gual i amb Pompeu Fabra, actuà per primera vegada a deu anys com a afeccionada en El ferrer de tall , de Frederic Soler Pitarra Debutà professionalment amb Don Juan , en el paper de Doña Inés El 1922 marxà a Madrid com a primera actriu de la companyia de María Guerrero amb El estigma Després d’una gira per Europa i Amèrica i d’haver estat la primera actriu del Teatre Fontalba de Madrid, tornà a Barcelona 1926 per crear la seva pròpia companyia Protagonitzà films muts com La Revoltosa 1924, Florián Rey Pepita Jiménez 1925, Agustín García…

Estudià dret a Salamanca, i el 1922 obtingué la càtedra de dret polític de la Universitat de La Laguna En tornar a Madrid, fou redactor, i més tard sotsdirector, d’ El Debate Elegit diputat agrari per Salamanca a les corts constituents de la Segona República 1931, s’afilià a Acción Nacional, agrupació de signe conservador, fundada per Ángel Herrera Oria Més tard passà a presidir el comitè directiu del grup, anomenat ara Acción Popular Al començament del 1933 Acción Popular es fusionà amb altres grups dretans, i donà lloc a la Confederación Española de Derechas Autónomas CEDA, de…

El primitiu convent fou fundat el 1232 al solar de la mesquita d’Almet Jalafà, però vers el 1280 fou permutat amb el de les monges augustinianes i hom inicià la construcció de l’actual convent, afavorit per Jaume II i en el qual prengué l’hàbit l’infant Jaume, hereu del regne de Mallorca L’església actual, la més important de Mallorca després de la catedral, es construí entre el 1281 i el 1317 En 1377-90 hom substituí la coberta de fusta per les voltes actuals, de vuit trams, als quals correspon una capella lateral per banda La nau, exemple típic del gòtic català, té 64 m de llargada per 15 d…

Fill de l’enginyer José Canalejas y Casas Es doctorà en dret i filosofia i lletres, i treballà en companyies ferroviàries Exercí el periodisme polític des de la seva joventut, i més tard fundà i dirigí “El Heraldo de Madrid” Vinculat al partit republicà, passà al partit liberal seguint Cristino Martos Diputat des del 1881, ocupà la sotssecretaria de la presidència del govern de Posada Herrera 1883 i els ministeris de foment, gràcia i justícia, finances i agricultura, en successius governs liberals, i fou elegit president del congrés dels diputats 1905-06 Canalejas representà, en…

Es fundà el 1902 seguint el model de l’Orfeó Català de Barcelona Fou presidit per Antoni Agelet i Romeu, i dirigit per Francesc Xavier Gelambí i Dalmau El 1915 es fusionà amb la societat coral La Violeta, i passà a denominar-se Orfeó Lleidatà La Violeta Les circumstàncies històriques no afavoriren l’activitat de molts orfeons i l’Orfeó Lleidatà passà moments molt difícils durant la Dictadura militar de Primo de Rivera, durant la República i amb la Guerra Civil, fins a la seva pràctica desaparició el 1938 amb la mort del seu director Antoni Virgili i Piñol L’entitat es reorganitzà a partir del…

Vida i obra Orfe de pare a onze anys, fou deixeble del seu oncle, el pedagog Bartomeu Galí i Claret 1850-1902, amb qui convisqué del 1897 al 1901, i de Pompeu Fabra fins a catorze anys Tots dos influïren en ell decisivament, a més del seu cosí, el pintor, pedagog i cartellista Francesc d’A Galí Posteriorment, completà la seva formació de manera autodidàctica i treballà de comptable fins el 1909 Aquell mateix any, i sense tenir el títol de mestre, inicià la seva tasca pedagògica a l’Escola de Mestres de Joan Bardina El 1910 hom li encarregà la direcció de l’Escola Vallparadís de Terrassa, on…