Resultats de la cerca

Apareix documentat el 917 Vassall del comte Sunyer I, li fou encomanada la frontera del Penedès i per aquesta raó apareix alguna vegada amb títol de marquès Possiblement era antecessor del vescomte Guitard de Barcelona

Es dividí les possessions del pare amb el seu germà Ermengol, que posseí el comtat de Roergue En indivís tingueren l’Albigès i el Carcí i el marquesat de la Gòtia El seu pare l’havia associat al govern amb el títol de comte Lluità contra els normands al costat de Guillem II, comte d’Alvèrnia, en una gran batalla, i potser morí en aquesta acció o molt poc després Es casà amb Guinidilda, de qui tingué el seu fill i successor Ramon III-Ponç I

Fou el primer comte privatiu de Besalú per delegació del seu germà Guifré I de Barcelona, el qual diu que a la seva mort el comtat de Besalú havia d’anar a parar als descendents d’aquest i no als seus Tingué propietats al Rosselló, la Cerdanya, el Conflent, Besalú i el Perapertusès i apareix en documents dels anys 876, 885, 887, 888, 891 o 892 i 903, rebent béns dels seus familiars, comprant terres al monestir de Sant Aniol d’Aguja i fent donacions a Cuixà i la Grassa Estigué casat amb Ridlinda, filla del comte Alaric d’Empúries i de Rotruda, i tingué almenys dos fills coneguts, Oliba i…

Fou el segon de la diòcesi restaurada desplegà una gran activitat en la seva organització consagrà les esglésies de Lluçà, Manlleu i Sant Julià de Vilatorta El 906, en un concili de Barcelona, féu una relació de l’estat de la seva diòcesi i obtingué d’exonerar-la del tribut anual imposat per Narbona Fou marmessor de Guifré II o Guifré Borrell

Fill del comte Donat I i de Fàquilo, succeí el seu germà Dató I Possiblement fou pare del comte Ramon I de Pallars i Ribagorça i de Dadilda, muller del rei SançI de Pamplona El succeí el seu fill Dató II

Fou casada, abans del 920, amb el comte Gausbert I d’Empúries-Rosselló Hom en desconeix la filiació

La seva activitat política i religiosa fou intensa Amb Frodoí de Barcelona, es posà al costat de Carles el Calb en l’afer de Bernat de Gòtia un cop destituït aquest, els dos bisbes influïren el nou rei Lluís II a favor de l’atribució dels comtats de Barcelona i Girona a Guifré el Pelós, que ja era comte d’Urgell-Cerdanya En aquell concili de Troyes 878, tan important per a Catalunya, que presidia el papa Joan VIII, es decretaren també uns afegits jurídics a la llei visigòtica Teuter hi obtingué un privilegi reial per a la seva església El 881 era a la vall del Roine per a recaptar-ne un altre…

S'imposà a la noblesa romana i, per lligams familiars i amb el suport d’un fort partit, manà durant uns trenta anys a Roma i al seu ducat Derrotà els sarraïns al Garigliano el 916 Es casà amb Teodora Nomenà papes al seu gust i se'n serví des de Sergi III a Joan X 914 La seva filla Maròzia el succeí en la direcció de la política romana

Fou mare de molts fills, i la crònica escandalosa de Luitprand de Cremona la féu amant de Joan, arquebisbe de Ravenna, que esdevingué papa gràcies a Teofilacte, amb el nom de Joan X 914 Mort el marit, continuà exercint el poder amb la seva filla Maròzia

Fou consagrat per Odesind d’Elna, l’únic bisbe català que assistí a la cerimònia els altres bisbes s’excusaren a causa del perill sarraí en el fons, però, hi covava un altre problema Durant el seu govern s’esdevingué la insubordinació dels bisbes Esclua d’Urgell i Ermemir de Girona, atiats pels comtes Ramon II de Pallars-Ribagorça i Sunyer I d’Empúries-Rosselló respectivament 885-90 Esclua volia reconstituir la província eclesiàstica Tarraconense amb l’ajut de Frodoí de Barcelona i de Gotmar d’Osona, acció consentida en part pel comte Guifre I el Pelós Aquest, però, féu retornar-los a l’…