Resultats de la cerca
Es mostren 3680 resultats
cantirets
Botànica
Herba anual, de la família de les primulàcies, de 5 a 15 cm d’alçària, d’arrel prima i de fulles dentades cuneïformes que formen una roseta basal.
Les flors, blanques o rosades, són disposades en umbelles involucrades i llargament pedunculades Les llavors, grosses i trigones, són incloses en càpsules globuloses Es fa en erms i camps calcaris o argilencs
desinfecció del sòl
Fitopatologia
Pràctica de conreu emprada en horticultura intensiva, consistent en l’aplicació de fumigants o vapor d’aigua per tal de destruir o almenys reduir la població de paràsits i patògens del sòl que s’hagin pogut desenvolupar com a conseqüència d’un cultiu precedent, a uns nivells econòmicament acceptables.
A causa del caràcter fitotòxic o destructiu de llavors de males herbes de la majoria dels productes emprats, la desinfecció del sòl s’aplica sovint com a desherbant total abans del conreu
ginebre
Branques de ginebre amb gàlbuls
Ronja Addams-Moring (cc-by-3.0)
Botànica
Arbust o petit arbre dioic, de la família de les cupressàcies, de fulles linears i punxants, tot l’any verdes, i amb una ratlla blanquinosa a la cara superior.
Les llavors i la polpa que les envolta formen l’anomenat ginebró , emprat en la fabricació de licors N'hi ha al Principat i al País Valencià, sobretot a la muntanya mitjana
anemocor | anemocora
Botànica
Dit de les plantes que disseminen llurs gèrmens mitjançant el vent.
Les diàspores, generalment llavors o fruits, d’aquestes plantes, o bé són petites, com en les orquídies, o bé porten apèndixs ales, plomalls que retarden la caiguda i faciliten el transport pel vent
sèsam
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les pedaliàcies, de fulles simples oposades, de flors zigomorfes, infundibuliformes i quinquelobulades, i de fruits en càpsula.
Les llavors forneixen l' oli de sèsam , un oli comestible d’alta qualitat És conreat des de molt antic a la Xina i a l’Índia, que juntament amb Mèxic són els principals productors
fanalet
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual o biennal voluble, de la família de les sapindàcies, amb fulles alternes tripartides de folíols serrats i amb corimbes de poques flors, blanques.
El fruit és una càpsula membranosa inflada, semblant a un fanalet, i les llavors són negres amb una taca blanca en forma de cor Propi de regions tropicals i subtropicals, és plantat en jardins
Diari de Mataró i la Comarca
Periodisme
Diari del matí fundat l’1 de juny de 1895 amb el nom de Diario de Mataró y su Comarca i redactat en castellà.
El 31 d’octubre de 1919 fou catalanitzat en adquirir-ne la propietat un grup nacionalista mataroní que havia editat fins llavors el setmanari La Nau Durà fins el 31 de maig de 1920
dormició
Ecologia
Condició de repòs o de quiescència amb una taxa metabòlica reduïda, com ara en les llavors en hibernació.
veratrina
Química
Barreja cristal·lina d’alcaloides, de gran toxicitat, que hom extreu de les llavors de diverses espècies d’apocinàcies.
És emprada en medicina
estrella
Heràldica
Figura que representa una estrella, generalment amb cinc raigs o puntes (o més, i llavors cal indicar-ho).
Una de les cinc puntes da d’ésser al capdamunt altrament, hom en diu estrella invertida Quan la de sis puntes en té dues a dalt, hom en diu estrella decantada , estrella radiant si té raigs ondulats, i estrella eriçada si porta petits traços entre els raigs, generalment més curts