Resultats de la cerca

Els vestigis d’aquest castell es troben al cim del turó al vessant del qual s’assenta el poble de la Manresana, una mena de barri de l’actual capital del municipi Tot i que el topònim de la Manresana evoca la pertinença d’aquest castell al comtat de Manresa, sembla indubtable en canvi que formà part de la xarxa castellera del comtat de Berga, com Portell, Gospí i d’altres Les primeres referències conegudes del castell de la Manresana es troben en dues convinences establertes l’any 1066 entre Eribau de Llobera, fill d’Amaltruda, i el castlà Ramon, fill d’Oruça Els Llobera…

Sacerdot 1886, es dedicà a l’arqueologia Participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906 amb una comunicació sobre les fronteres de la llengua catalana i publicà el llibre de poemes en prosa i cançons corals L’àngel de Nazaret 1910, prologat per Miquel Costa i Llobera, i el Llibre de la vida de Nostre Senyor Jesucrist 1914 Deixà inèdita una biografia de santa Catalina Tomàs

Soci de la Societat de Caçadors Esportius de Llobera i de la Societat de Caçadors de Solsona i comarca, a la qual ha representat en els campionats provincials Obtingué moltes i molt bones classificacions en l’àmbit territorial i autonòmic En recorreguts de caça fou campió de Catalunya 1999, 2006 i guanyà la Copa Generalitat 2000 En Compak Sporting fou campió de Catalunya 1999 i d’Espanya 2000 i subcampió d’Europa 2001 amb la selecció espanyola

De l’antiga església de Sant Salvador de Brics no resta cap vestigi arquitectònic Coneixem per la documentació que al poble de Brics, antigament Trevixs , situat a l’extrem meridional del municipi d’Olius, hi havia una capella primitiva sota la mateixa advocació de l’actual església parroquial En el testament de Guillem Isarn, del 20 de desembre de 1092, consta que donà un quintar d’oli a “ Sanctum Salvatorem de Trevigs ”, i també que li deixà l’alou que tenia a Llobera

Fou ordenat de sacerdot el 1930, i fou un dels fundadors del collegi Costa i Llobera i del Guillem Cifre de Colonya, de Pollença La seva tasca investigadora s’ha centrat en la història eclesiàstica de Pollença i el seu temple Entre les seves obres destaquen Les tres imatges de la Mare de Déu dels Àngels de Pollença 1975, La custòdia centenària de Pollença 1979, Dos-cents anys de vida parroquial de Pollença 1790-1990 1991 i Guia històrica descriptiva del temple parroquial de Pollença 1993

De família noble, fou molt amic de Costa i Llobera, que l’influí literàriament Escriví només onze poemes breus, d’una qualitat, però, remarcable, que foren recollits pòstumament al volum Poesies 1898 i reeditats el 1934 El seu germà Ramon Orlandis i Despuig Palma, Mallorca 1873 - Sant Cugat del Vallès 1958 fou jesuïta i fundador el 1925 de l’associació cristiana laica Schola Cordis Iesu i, el 1944, de la revista Cristiandad , de la qual fou director, i del cenacle del mateix nom, de caire integrista

Prop de les cases hi ha el conegut avenc de son Pou dit antigament cova des Coloms i, també, cova d’en Botó , important cova natural de 70 per 147 metres, illuminada amb claror natural per una gran obertura a la part superior s’hi penetra actualment per un túnel excavat a la roca Costa i Llobera li dedicà el poema L’avenc de Coanegra, i en homenatge al poeta hi han tingut lloc festes culturals i el Primer Concurs de Poesia de son Pou de Coanegra 1971

Doctor en filologia catalana i llicenciat en filologia hispànica En el treball de recerca, ha investigat el paisatgisme mallorquí a través de l’anàlisi comparada de poemes sobre Sóller 1988 i sobre la recepció de l’existencialisme als Països Catalans tesi doctoral, 1992 Ha publicat també diversos estudis de literatura moderna i contemporània sobre, entre d’altres,N Oller, À Guimerà, M Costa i Llobera, V Almirall, MÀ Riera, J Ramis, A de Bofarull, J Fontanella G Roca i Seguí, G Roca i Reus, P Mata,JM Bartrina i A Puigblanch

Dirigida per Josep Carner, en foren redactors molts dels seus amics Bofill i Mates, Antoni Muntanyola, Roig i Raventós, etc Malgrat un predomini de l’esperit noucentista, mantingué una línia eclèctica que li permeté de fer de pont entre les generacions i les escoles literàries Hi collaboraren Maragall, Guimerà, Prat de la Riba, Rusiñol, Ruyra i d’altres Fou una plataforma per als mallorquins Joan Alcover, Costa i Llobera, Antoni MAlcover, etc Dedicà un interès especial al folklore, als treballs de creació i als assaigs llargs, i també inclogué notes polèmiques