Resultats de la cerca

Llicenciat en filologia catalana, és professor de valencià de batxillerat i collabora, així mateix, en publicacions periòdiques El gruix de la seva obra són reculls poètics La fi de l’hemicicle 1988, El subratllat és meu 1988, Sobre l’hamada 1989, premi Vicent Andrés Estellés de poesia, Buirac d’amor 1998, premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de poesia 1999, Elogi de la llibertat 2001, De l’ànima 2006, premi Ciutat de Xàtiva-Ibn Hazm de poesia i Nadir 2010, premiat als Jocs Florals de Barcelona És també autor de la novella El temps passarà 1993 i de l’assaig Sobreviure a la…

Estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, ha estat lectora a la Universitat de Torí i, com a filòloga, es doctorà amb una tesi sobre l’obra de Mercè Rodoreda Ha treballat en el camp de l’ensenyament i ha conreat, sobretot, la crítica i la investigació literària Ha collaborat a Destino , Els Marges , l’ Avui i Serra d’Or És autora de diversos estudis sobre l’obra de Mercè Rodoreda, com ara Introducció a la narrativa de Mercè Rodoreda 1982 i Miralls màgics aproximació a l’última narrativa de Mercè Rodoreda 1990, premi Josep Vallverdú d’assaig 1989,  Una lectura de “Mirall…

Foren constituïdes tres seccions d’estudi la filologicohistòrica, la literària i la sociojurídica, presidides per Alcover, Rubió i Lluch i Ramon d’Abadal, respectivament Un dels orientadors estrangers fou Bernhard Schädel hi hagué representants de totes les zones de l’àmbit lingüístic català, que tractaren aspectes de l’idioma al Principat, al País Valencià, al Rosselló, a les Balears, a l’Alguer i a la Grècia del s XIV Foren posats a discussió 17 temes diferents, i foren presentades 61 comunicacions, entre les quals es destacà Qüestions d’ortografia catalana , de Pompeu Fabra Unes altres…

Estudià enginyeria industrial Inicià la seva activitat en el terreny sindical el 1976, any que ingressà a la UGT, on ocupà diversos càrrecs, com el de secretari de polítiica institucional El 1984 ingressà al PSC i s’incorporà a l’executiva socialista del Baix Llobregat Fou regidor dels ajuntaments de Sant Just Desvern i de Sant Feliu de Llobregat, i des del 1988 s’incorporà també a la política nacional com a diputat socialista al Parlament de Catalunya En el terreny de l’administració formà part de l’executiva del Consell de Treball, del consell general de l’Institut Català de la Salut i del…

El govern espanyol, després de la victòria aconseguida per l’oposició catalana al franquisme en l’ afer Galinsoga , muntà l’“Operación Cataluña” per tal de calmar els ànims dels catalans El general Franco anà a Barcelona maig del 1960 per tal de celebrar diversos actes, inauguracions i un consell de ministres El mateix mes l’Orfeó Català tenia programat un concert d’homenatge a Joan Maragall en el centenari del seu naixement, i el govern civil prohibí la interpretació d’ El cant de la senyera El grup de Jordi Pujol decidí d’anar-hi en bloc i reclamar a crits la seva…

N’és l’element essencial una cançó popular probablement nascuda a la fi del segle XVI, al Ripollès Al llarg d’un diàleg tètric entre l’esperit fantasmagòric d’Arnau i la seva esposa vídua, de tempo lent, solemne i repetitiu, es manifesta la condemnació del comte arran de les seves maldats En les versions més llargues es fa referència a la hisenda, la família i les relacions socials Romeu 1947 interpretà la llegenda com una expressió del sentiment collectiu de justícia social Arnau ha defraudat els seus mossos en llurs soldades, ha trencat el pacte amb…

Començà a estudiar jardineria l’any 1933 i formà part de la primera promoció de la recentment creada Escola de Jardineria de l’Ajuntament de Barcelona El 1950 assumí el càrrec de tècnic botànic del Servei de Parcs i Jardins de Barcelona i des del 1970 fou subdirector i cap d’estudis de l’Escola de Jardineria Collaborà en la realització dels jardins que s’edificaren a Barcelona durant la segona meitat del s XX, entre els quals destaquen el jardí Costa i Llobera, el jardí Mossèn Cinto i el jardí Joan Maragall Fou també conservador del Jardí d’Aclimatació Pinya de Rosa de Blanes i dels Jardins S…

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, treballà a la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida 1970-78 Afiliat al PSC-PSOE, n’és el primer secretari de l’Agrupació Local des del 1978 L’any 1979 fou elegit alcalde de Lleida, càrrec que renovà fins el 1987 i en el qual fou reelegit el 1989 En els mateixos períodes ha estat president del consell directiu de la Fira de Lleida i de Mercolleida És membre de la comissió executiva de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies FEMP i de la delegació espanyola de la Conferència de Poders Locals i Regionals del Consell d’…

Fins el 1882 aparegué desenalment a cura d’ Eudald Canivell , Ramon E Bassegoda i Jacint Laporta i dirigida per Josep Franquesa i Gomis , que fou substituït aviat per l’editor de la revista Carles Sampons Francesc Matheu , amb l’impressor Josep Thomàs , l’adquirí, i el 1883, com a director, la convertí en quinzenal, publicà acurats extraordinaris —els dedicats a l’Exposició del 1888 li valgueren la medalla d’or del certamen— i aconseguí la collaboració dels principals artistes i escriptors del moment En una segona època 1903-17 aparegué com a setmanari amb el nom d’ Ilustració Catalana , amb…

Després d’estudiar al King’s College de la Universitat de Londres, el 1953 feu una tesi doctoral sobre Gustavo Adolfo Bécquer Ensenyà a la Queen’s University Belfast i a les universitats de Saint Andrews Escòcia, Sheffield i Liverpool, on fou cap del departament d’estudis hispànics des del 1963 i director del Bulletin of Hispanic Studies 1964-78, que l’any 1992 li dedicà un número especial Fou director del Centre for Latin American Studies de Liverpool 1966-70 i vicepresident de l’Asociación Internacional de Hispanistas 1974-80 Entre el 1978 i el 1999 ocupà la càtedra William R Kenan Jr, d’…