Resultats de la cerca
Es mostren 689 resultats
peix bada

Peix bada
Kevin Bryant, DMD (CC BY-NC-SA 2.0 )
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels gasterosteïformes, de la família dels singnàtids, de fins a 30 cm de longitud total.
La coloració és variable, puix que pot anar des d’un bru verdós fins al roig Posseeix un tub bucal, i el mascle té una bossa incubadora en posició ventral, característiques que són comunes a la major part de representants de l’ordre Habita en els bancs d’algues i en els fons sorrencs
tallarol

Tallarol gros
Billy Lindblom (cc-by)
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids.
Els tallarols són de mida petita, entre 12-15 cm, tenen el bec fi, recte, les potes relativament llargues, la cua llarga i rectangular a la punta, les ales llargues fins més enllà de la base de la cua i el plomatge poc vistós i diferent segons el sexe Inclou nombroses espècies, onze de les quals habiten normalment als Països Catalans, on són sedentàries Nien a la vegetació baixa o en arbusts a tocar el sòl El tallarol emmascarat S hortensis , comú en alzinars, horts, conreus de tarongers i oliveres, presenta un típic plomall negre fins a sota els ulls El tallarol gros S borin , de plomatge…
pinsà borroner

Pinsà borroner
Marion Zaller iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 15 cm, que té el pili, la barbeta, la cua, les ales i el bec negres, una franja alar i el carpó blancs, i és d’aspecte rodanxó, amb el coll curt i ample i el bec robust.
El mascle té les parts superiors de color gris blavenc i les inferiors vermell rosat, i la femella les superiors castany grisenc i les inferiors bru rosat Habita a gairebé tot Europa, fins al nord de la península Ibèrica, l’Àsia septentrional fins al Japó, i el nord de Turquia i Pèrsia És comú als Pirineus
Confirmat el tercer atac d’un os a eugues a la Vall d’Aran
El Consell General d’Aran confirma la mort d’una euga pel tercer atac de l’os mascle anomenat Cachou Els dos primers, que també han resultat en la mort del bestiar, van tenir lloc entre el 4 i el 10 de setembre Aquests atacs continuats posen en entredit la reintroducció de l’os al Pirineu català
acoblament
Zoologia
Unió sexual de dos individus de sexe oposat.
En l’acoblament, l’òrgan genital extern òrgan copulador del mascle diposita en el receptacle seminal de la femella els espermatozoides que han de fecundar els òvuls Adopta formes diverses segons els animals considerats mamífers, ocells, rèptils, insectes, etc, i acostuma de tenir una durada curta, sobretot en les poques espècies de peixos que el practiquen
nyandú
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels reïformes, de la família dels reids, de 130 cm d’alçària, que té les parts superiors d’un color gris terrós i les inferiors blanquinoses i taques grosses negrenques al cap, al coll i al pit.
Són gregaris i promiscus El mascle fa el niu, que consisteix en un sot a terra recobert d’herba, i les diverses femelles hi ponen de 10 a 30 ous en total, que ell cova Els polls són nidífugs Habiten a les pampes de l’Argentina, de l’Uruguai, del Paraguai, del Perú i del sud del Brasil
verderola
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 16,5 cm, que és de color groc amb el carpó castany, el dors llistat de verd brunenc i té marques fosques al cap.
El mascle presenta els flancs llistats, i la femella és més verdenca És migradora parcial, i habita a les illes Britàniques, al N de la península Ibèrica i gairebé a tota l’Europa continental, llevat d’una gran part del litoral mediterrani És migratòria al País Valencià, rara a les Illes i comuna a la resta dels Països Catalans
noia
Herpetologia
Rèptil escatós del subordre dels saures
, de la família dels ànguids, que es caracteritza per la manca absoluta de potes; les escates són petites, uniformes i llises, i les dents són còniques i punxegudes.
Normalment l’adult és d’un color fosc, i els joves són més clars El mascle té la cua molt més llarga que la femella Els joves atenyen de 7 a 8 cm, i els adults, de 20 a 50 De costums nocturns, habita indrets humits, sota pedres o fullaraca, on es nodreix d’insectes, d’aranyes i de cucs
periquito

Periquitos
© Aurore Esteban - Fotolia.com
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels psitaciformes
, de la família dels psitàcids, de 18 cm, de color verd, amb el cap groc, i que té les parts superiors fistonades transversalment de groc i negre, una taca blava vertical a cada galta, tres punts negres a banda i banda del coll i la cua blau fosc llarga de 10 cm.
La cara del mascle és blava i la de la femella, marró Habita a Austràlia i és gregari i nòmada És molt estès com a ocell de gàbia i pot aprendre a imitar la veu humana Importat per primer cop el 1840 a Anglaterra, hom n'ha aconseguit, selectivament, una gran quantitat de colors i tons verds, grocs, blaus, blancs, etc
emú

Emú
(CC0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels casuariformes, de la família dels dromicèids, d’1,5 m d’alçada, uns 50 kg de pes i cobert de ploma.
El bec és de color groc fosc, arrodonit a l’extrem i una mica comprimit lateralment Té el coll llarg, i el plomatge gris fosc És sociable, sedentari i omnívor La femella pon de deu a dotze ous de color verd fosc, que són covats pel mascle, el qual també té cura de la niuada Habita a Tasmània i Austràlia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina