Resultats de la cerca
Es mostren 3107 resultats
Sant Pere de les Piques (la Pobla de Roda)
Art romànic
El primer esment d’aquesta església es troba a l’acta de consagració de Santa Maria de Merli del 1122, on apareix mencionat el puig de Sant Pere L’església era emplaçada als espadats de la serra del Jordal, en un lloc de dificilíssim accés Només resten unes poques filades i encara en part refetes, que permeten de veure’n l’estructura, d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau No es conserva cap finestra, ni es pot assegurar on era la porta, potser a la façana sud No es pot precisar tampoc quina era l’estructura de les seves cobertes, però l’absis…
arrebossar
Construcció i obres públiques
Cobrir el parament vertical d’una paret amb una capa d’argamassa.
Aquest revestiment de la paret serveix per a millorar-ne l’aspecte i fer-la llisa i més impermeable Per això són arrebossades sobretot les parets exteriors, i les interiors només quan el mal tracte que puguin rebre fa témer que un recobriment de guix fóra massa delicat El gruix de l’arrebossat és d’1 a 2 cm, i el material que hi és posat és fonamentalment un morter de calç o de calç i ciment pòrtland per a fer-lo més impermeable La superfície d’un arrebossat resta més o menys granada, segons la grossària de la sorra emprada Antigament hom arrebossava sovint les parets…
dauradella
Botànica
Falguera, de la família de les polipodiàcies, de fulles pinnatilobades, amb els lòbuls alterns i arrodonits, la cara superior de les quals és glabra i de color verd mat, i la inferior és recoberta per innombrables esquames rosses, entre les quals hi ha els esporangis.
Viu en roques i parets Planta medicinal, ha estat molt emprada com a diürètica i anticatarral
fossa ilíaca interna
Anatomia animal
Depressió ampla, triangular, poc profunda i llisa situada en la cara superior interna de l’os ilíac.
Forma les parets de l’excavació superior de la pelvis i s’hi insereix el múscul ilíac
minuàrtia
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les cariofil·làcies, de fulles oposades linears, de flors blanques i de fruits capsulars.
Són pròpies, sobretot, de les muntanyes del sud d’Europa Fou descrit per Joan Minuart i Parets
blanc de plom sublimat
Química
Pigment blanc compost de sulfat bàsic de plom produït per torrefacció de la galena o del plom fos en una flama oxidant.
Caracteritzat per les petites dimensions de les seves partícules, és emprat per a pintures industrials i de parets
picardia
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les escrofulariàcies, de tiges prostrades o penjants, de fins a 70 cm de llargària, de fulles alternes, reniformes o semicirculars, lobulades i llargament peciolades, de flors liles, petites i axil·lars, i de fruits capsulars.
Es fa en parets i roques ombrívoles Les flors, en infusió, tenen una acció antiescorbútica, tònica i diürètica
Sant Valerià de Robers
Església
Església del municipi de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) i de la parròquia de Palaudàries, situada prop del mas de Coscó, tocant a Lliçà de Vall.
És esmentada el 904 en l’acta de consagració de Parets l’edifici actual fou construït el 1711
aparell
1, aparell anglès; 2, aparell polonès; 3, aparell holandès; 4, aparell a trencajunt de mitja peça; 5, aparell de trencajunt avançat per terços; 6, reble ( opus caementicium ); 7, aparell ciclopi; 8, paret de pedra seca; 9, paret de lloset; 10, paret d’aparell poligonal; 11, aparell reticular ( opus reticulatum ); 12, aparell d’espiga ( opus spicatum ), 13, aparell isòdom; 14, aparell pseudoidòsom; 15, aparell emplecton; 16 aparell diatònic; 17, solera de quatre gruixos formada per un senzillat a trencajunt, dos doblats diahonals i enrajolat a la mescla
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Disposició amb què hom col·loca les pedres, blocs o maons que constitueixen una paret, les rajoles d’un paviment o les d’un aplacat.
La finalitat dels aparells és que les peces quedin ben travades a fi que no calgui confiar només en l’eficàcia de l’aglomerant per a assegurar-ne la bona unió, o bé que aquestes s’ordenin d’acord amb una certa intenció geomètrica Del primer es dedueix que a cada mena de peça convindran uns aparells determinats segons quines siguin les mides i la forma i per això mateix resulta que a nous elements constructius corresponen nous aparells sense que els anteriors caduquin, puix que continuen essent els més indicats quan hom fa servir elements de tradició més antiga Els principals aparells de pedra…
nau
Les naus de Santa Maria del Mar de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
En una església, espai comprès entre parets, arcades o fileres de pilars o columnes.
Les esglésies poden tenir una sola nau cas freqüent en el gòtic català per exemple, la catedral de Girona, tres naus, que és el cas més corrent, i cinc naus, com la basílica de Sant Pau Extramurs de Roma Si hi ha més d’una nau, aquestes reben diferents noms la nau principal, és la nau central, que sol ésser la major d’una església i a la qual dóna el portal principal les naus laterals o menors són a cadascun dels costats de la nau principal i solen ésser més baixes que aquella la nau transversal és perpendicular a la principal, en la intersecció de la qual es forma el creuer no sempre hi és…