Resultats de la cerca
Es mostren 307 resultats
Carles de Coloma i de Melo
Història
Militar
Militar, diplomàtic i historiador, marquès de l’Espina.
Fill de Joan de Coloma i de Cardona Participà en la guerra contra Portugal 1581, serví a Sicília 1584 i en l’exèrcit de Flandes 1588-1600 Es destacà a les batalles d’Aumale 1592 i de Doullens 1595 fou ascendit a mestre de camp i nomenat cavaller de l’orde de Sant Jaume 1597, malgrat la seva ascendència jueva El 1600 fou traslladat a Perpinyà com a governador i com a capità general dels comtats de Rosselló i de Cerdanya, i en 1611-17 fou lloctinent de Mallorca Tornà a Flandes i participà en la invasió del Palatinat amb Ambrosio de Spinola Fou ambaixador 1622-24 a la cort de Jaume I d’…
Àtila
Història
Rei dels huns (434-453).
Succeí Ruas, oncle seu, juntament amb el seu germà Bleda, però el 444 aquest fou assassinat Àtila intentà d’unificar les diverses tribus dels huns, així com altres grups heterogenis aliats o sotmesos, germànics, escites, etc, i arribà a dominar un vastíssim territori que comprenia les planes de Rússia meridional i d’Ucraïna i pràcticament tota la conca del Danubi El poder romà, ni d’Orient ni d’Occident, no li pogué oposar forces efectives Teodosi II, emperador d’Orient, li pagava un tribut d’or L’emperador d’Occident, Valentinià III, pagava Àtila com si fos un general del seu exèrcit El…
Chivasso
Ciutat
Ciutat de la província de Torí, al Piemont, Itàlia, situada a la vora del Po.
Té indústria siderúrgica, mecànica, tèxtil, del cuir Hi ha una central tèrmica
Casale Monferrato
Ciutat
Ciutat de la província d’Alessandria, al Piemont, Itàlia, situada a la vora del Po.
Fabrica ciment i pedra artificial Té indústria de maquinària per a l’agricultura i les explotacions ramaderes, i aparellatge elèctric També té indústria química Conserva la catedral del s XII, el castell del s XVII i palaus del s XVIII
catalanoïta
Mineralogia i petrografia
Mineral del grup dels fosfats, de fórmula Na 2
[PO 3
(OH)]·8H 2
O.
És molt rar, i tan sols s’ha localitzat a la zona de Salta, a l’Argentina El nom ret homenatge al geòleg argentí Luciano Catalano
beraunita
Mineralogia i petrografia
Fosfat de ferro hidratat, Fe3[(OH)3|PO4]2·2,5H2O.
Cristallitza en el sistema monoclínic, formant cristalls de color vermell o marró vermellós, tabulars i lleugerament allargats, en agregats fibrosos radials Té duresa 3-4 i pes específic 3 Hi ha mines a Eleonore Wetzlar, Alemanya d’on pren el nom alternatiu d’eleonorita
Felip Maria I de Milà
Història
Duc viscontià de Milà (1412-47).
Fill de Joan Galeàs I, succeí el seu germà Joan Maria I L’emperador li concedí el comtat de Pavia 1396, el qual, en morir el seu pare 1402, li arrabassà el favorit del seu germà Facino Cane, amb la vídua del qual, Beatrice Ventimiglia-Làscaris, comtessa de Tenda, es casà a la seva mort 1412 Cercà la neutralitat per al seu ducat, i es dedicà a la recuperació de Como, Lodi, Piacenza, Cremona, Bèrgam i Brescia Obligà el papa Nicolau III a cedir-li Parma, i ocupà Gènova 1421 i, per la batalla d’Arbedo 1422, les valls frontereres amb Suïssa Per la pau de Ferrara 1428, ratificada el 1433, cedí a…
anapaïta

Anapaïta
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Fosfat hidratat de calci i ferro, Ca2Fe2+(PO4)2·4H2O.
Mineral de color groc a verd que cristallitza en el sistema triclínic, d’origen sedimentari, lluïssor vítria, transparent, que normalment forma geodes en roques lutítiques o margoses o dins de closques fossilitzades Es descobrí a Anapa Crimea, d’on prové el seu nom
fluorapatita
Mineralogia i petrografia
Terme extrem de la sèrie de les apatites, de fórmula Ca5(PO4)3F.
És el mineral més corrent de la sèrie, i per això de vegades hom hi fa referència quan parla d’apatites El Ca pot ésser substituït parcialment per Sr, Mn, Ce i terres rares El color és totalment variable i depèn de les impureses Hom troba fluorapatites com a minerals accessoris en roques ígnies o metamòrfiques, i també com a element detrític en roques sedimentàries
xipriota
Lingüística i sociolingüística
Dialecte grec antic, estrictament vinculat a l’arcàdic (arcadicoxipriota) i potser també al pamfili (aqueu, documentat a l’illa de Xipre, on fou establert amb l’arribada dels colonitzadors grecs.
És representat gràficament en una escriptura sillàbica, procedent de la Creta minoica, transformació de l’antiga lineal A escriptura lineal, en caràcters anomenats xiprominoics i que daten aproximadament de l’edat del bronze Mantinguda encara en inscripcions del final del s II aC, aquesta escriptura sillàbica és, de fet, poc apta per a l’expressió de la llengua grega, tant per a les acumulacions de consonants com per a les terminacions travades, atès que només representava síllabes lliures així, pe-re-ta-li-o-ne per Ἐδαλίων, pa-ta per πάντα, a-po-ro-ti-tai per Ἀφροδίτa Ultra l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina