Resultats de la cerca

Era fill de Pau Prim i Estapé —reusenc, però oriünd de Verdú Urgell i pertanyent a una família molt vinculada a la Universitat de Cervera—, que alternà la professió de notari amb la de militar havia estat capità durant la guerra del Francès i assolí el grau de tinent coronel en la primera guerra Carlina, i de Teresa Prats i Vilanova, filla d’un comerciant A dinou anys s’enrolà, el 1833, en el primer dels dos batallons de tiradors d’Isabel II que Reus organitzà per lluitar contra els carlins rebé el bateig de foc el 7 d’agost de 1834 i tot seguit realitzà el seu primer acte destacat en dirigir…

Era nebot del general Serrano Es distingí en la revolució progressista del 1854 Anà com a observador a la guerra de Crimea 1855 Lluità a Àfrica 1859-60, i el 1868 es posà al costat del seu oncle en la Revolució de Setembre Atacà els cantonalistes de Cartagena 1873-74 i els carlins a Catalunya, on ocupà Puigcerdà, i fou efímer capità general del Principat Pel fet d’haver trigat a reconèixer Alfons II, fou apartat de l’exèrcit però, rehabilitat, fou ministre de la guerra 1883 Amb Romero Robledo fundà el Partido Reformista 1887, de curta vida Fou novament ministre de la guerra 1892-…

Continuà el negoci del seu pare, Josep Domènech i Taberner, en el qual figurava l’edició del diari “Las Provincias” de València En els seus tallers tipogràfics foren impreses la majoria de les obres fonamentals de la cultura valenciana de la segona meitat del s XIX i de començament del XX Serrano i Morales, baró d’Alcahalí, Societat Valenciana de Bibliòfils, etc, a més de la collecció de sainets d’Eduard Escalante En l’orientació de “Las Provincias” mantingué l’autoritat de Teodor Llorente i Olivares, i després 1911, la de Teodor Llorente i Falcó, amb una tendència conservadora i…

Vida Format musicalment amb el seu pare, Joan Lamote de Grignon i Bocquet , des de la infantesa continuà la seva formació al Conservatori del Liceu, on estudià violoncel amb J Raventós i B Gálvez, i piano amb JB Pellicer i Frank Marshall Des de molt jove exercí com a violoncellista a l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu i a l’Orquestra Simfònica de Barcelona A la Banda Municipal de Barcelona, reorganitzada pel seu pare des del 1914, hi obtingué una plaça de percussió i teclat el 1926, i el 1932 guanyà per oposició el càrrec de sotsdirector El 1931 es feu càrrec de l’Orquestra…

Els bibliòfils colleccionistes es poden interessar per diversos aspectes del llibre antiguitat, raresa, determinats temes, procedència o lloc d’impressió, illustració, relligadura, etc És pràctica generalment seguida en les edicions de bibliòfil que tots els elements constitutius del llibre siguin fets a mà paper, composició tipogràfica, illustració, etc La bibliofília ha estat practicada en totes les èpoques, especialment des dels humanistes italians, i als segles XVII i XVIII a Anglaterra, a França i a Alemanya als Països Catalans destacà, en aquests períodes, l’obra de Pere Miquel…

Dedicada professionalment a l’hostaleria, fou diputada al Parlament de Catalunya per CiU en les legislatures 1984-88 i 1988-92 Al juny del 1991 fou investida primera síndic d’Aran després de la recuperació del Conselh Generau d’Aran , la institució d’autogovern de la Vall d’Aran 1990 Al juny del 1993 la coalició de govern formada pel seu partit, Convergència Democràtica Aranesa CDA, i Unió Democràtica Aranesa UDA es trencà arran d’una moció de censura impulsada per aquest partit, que rebé el suport de l’oposició, i hagué de dimitir La substituí en el càrrec Amparo Serrano…

Ordenat de sacerdot el 1974, es llicencià en teologia 1976 i en filosofia 1982 a Barcelona El 1993 fou escollit bisbe auxiliar de Barcelona, i des del 1997 és bisbe secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense Nomenat el 2001 bisbe coadjutor de la diòcesi d’Urgell, al maig del 2003 fou investit bisbe de la Seu d’Urgell i copríncep d’Andorra, en substitució, per jubilació, de l’arquebisbe Joan Martí i Alanis El 2010, atenent a les especials circumstàncies com a copríncep d’Andorra, el Papa Benet XVI li atorgà el títol d’arquebisbe ad personam , que l’equiparava als arquebisbes de l’…

Estudià a la seva ciutat natal, on el 1921 debutà al Teatre Tívoli cantant La bohème Entre el 1926 i el 1927 es presentà en diverses ciutats italianes com ara Roma, on cantà al Teatro Argentina L’Italiana in Algeri , de G Rossini -al costat de Conxita Supervia-, o Milà, on enregistrà una versió de Rigoletto amb la companyia de la Scala El 1929 estrenà a Madrid Los claveles , de J Serrano Simeón, i La ventera de Alcalá , de P Luna A partir dels anys trenta s’especialitzà en el repertori de sarsuela i opereta, i obtingué grans triomfs arreu de l’Estat espanyol, com per exemple en les funcions…

Llicenciat en filosofia i lletres, treballà a Televisió de Catalunya abans de traslladar-se a Madrid per desenvolupar una prolífica activitat com a guionista Treballà com a guionista en programes de televisió com Un, dos, tres, responda otra vez , abans de convertir-se en un prolífic escriptor cinematogràfic, amb pellícules com Esquilache 1989, Lo más natural  1991 i La Lola se va a los puertos  1993, de J Molina Bajarse al moro 1989,  Alegre ma non troppo  1994 i  El efecto mariposa 1995, de F Colomo Orquesta Club Virginia 1992, de M Iborra Mi hermano del alma 1994 i  Éxtasis 1996, de M…