Resultats de la cerca
Es mostren 187 resultats
agut
Fonètica i fonologia
Referit al timbre acústic, dit del fonema el segon formant del qual es manifesta a una freqüència elevada, superior, normalment, als 1 400 cicles per segon.
trompeta

Trompeta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna, instrument de vent pròpiament dit, del grup de les trompetes naturals o bé de les trompetes cromàtiques Consisteix en un tub obert, llarg, cilíndric, recte o, en la forma més usual i característica, corbat dues vegades, i acabat en un pavelló Sembla que el mot trompeta deriva d’una forma en diminutiu del grec strombós , ètim de trompa, que significa cargol marí La trompeta, però, no és de cap manera una trompa de petites dimensions És molt probable, a més, que ambdós instruments no tinguin un origen comú Coincideixen en el sistema de…
timbre

Timbre elèctric
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell emprat com a avisador acústic, constituït per una petita campana en forma de casquet esfèric metàl·lic i un martellet que, accionat manualment, elèctricament, etc, la colpeix.
Actualment els timbres solen ésser elèctrics i el seu martellet, mogut mitjançant un electroimant martell electromagnètic , és accionat amb un polsador
retroflexió
Fonètica i fonologia
Fenomen pel qual l’àpex de la llengua s’eleva i s’orienta cap al paladar central en certes articulacions, i així produeix un efecte acústic particular.
En anglès americà, per exemple, és característica l’articulació retroflexa de /r/ en contacte amb vocal anterior
eco
Electrònica i informàtica
Comunicació
Fenomen anàleg a l’eco acústic en virtut del qual apareixen en la pantalla del televisor una o més imatges paràsites desplaçades lateralment respecte a la principal.
teoria de Born-von Kármán
Física
Nom d’una de les teories de la calor específica d’un sòlid cristal·lí, basada en l’aplicació d’un espectre acústic a les vibracions de la xarxa.
x
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vint-i-quatrena lletra de l’alfabet català, anomenada ics o xeix [pl ics, xeixs].
Els llatins heretaren dels grecs i dels etruscs únics que la tenien la forma d’aquesta lletra, que passà a l’apèndix de l' elementum o segona part de l' abecedari llatí, acabat amb les lletres gregues X, Y, Z La X romana clàssica consisteix en dos traços creuats en aspa, el primer dels quals amb un reforç a la base i a vegades un altre a l’extrem superior Tots dos traços eren executats en direcció descendent, encara que el segon a vegades ho fou de baix a dalt això darrer fou sobretot degut a la velocitat ràpida, que produí la posició gairebé horitzontal del primer i l’allargassament del…
sintetitzador de veu
Electroacústica
Aparell electroacústic capaç de generar sons d’una composició espectral semblant a la de la veu humana.
Bàsicament hi ha dues tècniques que fins ara han donat resultats bastant acceptables la parametrització i la segmentació En els sintetitzadors per parametrització, la informació de l’ona acústica corresponent a la veu es limita a un nombre ben reduït de paràmetres Efectivament, segons estudis teòrics fets per diversos investigadors, hom ha arribat a proposar una interpretació del tracte bucal amb un nombre de paràmetres que inicialment hom reduí a les coordenades de posició de la llengua, la mandíbula i els llavis posteriorment calgué afegir-hi també la posició del vel del paladar Amb aquest…
Manuel Camp i Oliveras

Manuel Camp i Oliveras
© Fototeca.cat
Música
Pianista i compositor, més conegut per Manel Camp.
Estudià piano al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i composició contemporània i orquestració amb Joan Guinjoan Estudià també el llenguatge del jazz i, en aquest gènere, i amb una orientació eclèctica que mostrava una versatilitat notable, conreant des del rock simfònic fins al jazz , creà el grup Fusioon 1970-75 amb Martí Brunet i Santi Arisa i, més endavant, el seu germà Jordi, un grup de música progressista amb el qual feu nombroses actuacions tant a l’Estat espanyol com a l’estranger Després de la dissolució del grup, el 1975, es dedicà plenament a la composició i als…
, ,
Carles Guinovart i Rubiella

Carles Guinovart i Rubiella
Ajuntament de Girona (CC BY-NC-ND 3.0)
Música
Compositor i pedagog musical.
Vida i trajectòria Format al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona, fou deixeble de J Zamacois, J Poch, X Montsalvatge i A Ros Marbà Posteriorment es traslladà a París, on assistí a classes particulars de piano amb Ch Sénart Participà en els Cursos Internacionals de Darsmtadt del 1972, tot interessant-se per l’obra de compositors com O Messiaen, K Stockhausen i G Ligeti Amb Messiaen estudià anàlisi musical el 1975, al Conservatori Nacional de Música de París Fou fundador dels Cursos Internacionals de Música de Girona 1984-96, cofundador de l’Associació Catalana de Compositors…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina